Sense la pompa de la Casa Blanca, el botó nuclear, el compte de Twitter i l’Air Force One, Donald Trump sembla un tio normal, gairebé un ningú. Un dels perills seria convèncer-nos que aquests quatre anys han sigut un malson, pretendre que mai ha passat i continuar amb la vida repetint el mantra que la democràcia ha prevalgut, que han guanyat els bons. Ni mil ordres executives firmades per Joe Biden modificaran la realitat d’una Amèrica dividida i espantada en què una part de la població va canviar la veritat pel fanatisme, mala cosa en un país que té en circulació més armes de foc que ciutadans. El mal és sistèmic, es diu supremacisme blanc, una sucursal del feixisme.