Wuhan sublima l’èxit. La ciutat on va sorgir el coronavirus ja l’havia domat el març amb menys de 4.000 morts mentre el món continua amuntegant cadàvers un any després. Hi ha sobrades raons per a l’orgull, però en aquest relat de solidaritat i esforç, de poble i Govern units per l’objectiu comú, hi grinyolen les veus d’una minoria. Són els que van perdre familiars en les primeres setmanes, quan la informació sobre la pandèmia era incorrecta o escassa. Allà van confabular, en percentatges discutits, la confusió comprensible que envolta qualsevol nou patogen i la ineptitud i opacitat de les autoritats locals.