Si no dimiteix, destitució

Estem tan ficats en una muntanya russa informativa i emocional que resulta difícil saber si ens trobem al final de Donald Trump o al començament d’una cosa pitjor. ¿Hi pot haver una cosa més infame que l’assalt al Congrés? Sí, que l’Amèrica blanca, xenòfoba, ultrareligiosa, mal preparada, inculta i republicana que va votar aquest president porti el país a una guerra civil o acabi per imposar un dictador. Trump ha de ser destituït mitjançant un ‘impeachment’ o a través de l’esmena 25 de la Constitució, que ho permet en una situació d’incapacitat mental. Ara que s’enfonsa el barco molts salten per la borda per proclamar la seva innocència a la recerca d’una redempció. Tots menys 137 representants i 7 senadors republicans que no afluixen. Són part de la mateixa turbamulta que va atacar el Congrés. Si el vicepresident Mike Pence, el que queda del Govern de Trump i les dues cambres del Congrés són incapaços de destituir un cap d’Estat que es comporta com un criminal, seran culpables del desastre. ¿Amb quina força moral pot detenir l’FBI els atacants si l’assaltant en cap queda impune? Qüestió de principis Hi ha qui que s’oposa a l’impeachment per no fer més gran la divisió i no regalar-li el paper de víctima. ¿No és això una manera tèrbola de fer política, de col·locar els càlculs per sobre la decència? És urgent deixar clar a la ciutadania que no hi ha ningú per sobre de la llei, tampoc el president. És una qüestió de principis. Que Trump deixi el Despatx Oval és també una qüestió de seguretat internacional. ¿De què serveix que Twitter, la seva arma de mentides massives preferida, li suspengui el compte, si manté l’accés al maletí nuclear? Per al primer ministre israelià Benjamin Netanyahu és una oportunitat d’or per aconseguir el seu anhelat atac a l’Iran. ¿Quina és l’última fantasia? ¿Una guerra, declarar l’estat d’emergència i bloquejar el traspàs de poder a Biden davant una amenaça estrangera? Sona boig, oi. I el que s’ha viscut aquests mesos, ¿no? És veritat que acaba d’admetre la derrota i s’ha distanciat de la violència. Ho fa només per evitar que el processin. Si el condemnen algun dia serà per un delicte econòmic, com Al Capone, tot i que la mort d’un policia modifica l’escenari. L’Amèrica blanca, desorientada Alguns fidels a Trump afirmen que l’assalt va ser obra d’antifeixistes infiltrats. Ja no parlen de patriotes ni d’herois. És l’última pirueta. Molts li segueixen el joc perquè temen que arruïni les seves carreres amb un tuit abans de 2022. D’altres, com Ted Cruz, miren de festejar els seus seguidors. Els seus 75 milions de vots són l’Amèrica blanca que se sent amenaçada en un món nou que no entenen. Estan terroritzats pels canvis demogràfics i l’ascens social de centenars de milers de llatins i afroamericans que ja tenen estatus de classe mitjana. Diuen que els estan robant la «seva» Amèrica, malgrat que ells els hi van robar als indis. Trump és un piròman que es va presentar vestit de bomber a les eleccions del 2018. Es diu antisistema quan és un producte tòxic del sistema. Els seus seguidors estan enlluernats pel personatge televisiu, el triomfador envoltat de mises, luxe i flaixos. S’ha servit del poder hipnòtic que exerceix sobre ells per subvertir el Partit Republicà. Pot ser que bona part dels seus membres el menyspreessin quan va guanyar les primàries; pot ser que a molts els disgusti el seu caràcter volcànic i els seus aires de dictador. El van acceptar perquè va derrotar Hillary Clinton i defensava els seus interessos. Ells també són culpables. Trumpisme rampant L’ocorregut a l’Estat de Geòrgia, on els demòcrates han aconseguit els dos escons del Senat, demostra que aquest poder va deixar de ser efectiu, que el seu discurs extremat (acusa el Partit Demòcrata de ser comunista) espanta el votant moderat. El rei està despullat. Només es necessita que un grup de valents l’expulsi. És possible que l’assalt al Congrés hagi enfonsat els seus plans. Tindrà difícil condicionar el mandat de Biden des d’una presidència a l’ombra. És possible que passi a ser una part del decorat. Si hem après alguna cosa és que no convé subestimar-lo. El problema de fons no és un ego psicòpata acorralat, sinó el trumpisme rampant que amenaça de tornar armat al Congrés. Destituir Trump com exigeixen desenes de demòcrates i cada vegada més republicans és essencial per guarir un país malalt d’odi i per guarir un partit sense nord. És essencial marcar un abans i un després, com si hagués caigut un dictador o un rei boig. Deixar-lo al tron fins al 20 seria el cop de gràcia a la democràcia dels EUA.

El més llegit