Colòmbia pateix una onada d’assassinats de dirigents socials

Gerardo León i Diego Betancourt Higuera eren mestres. El primer ensenyava a la zona rural de Puerto Gaitán, a 311 quilòmetres de Bogotà. Betancourt ho feia al municipi de Yopal, a una distància similar de la capital colombiana. Un i l’altre havien alçat la veu en defensa de les seves petites i oblidades comunitats. I si les van recordar és per la sang vessada. A León el van assassinar el primer dia de l’any. «Ingesta de licor i intolerància», va dir la policia i va parlar d’una simple baralla. «Ús d’arma blanca», amb prou feines van consignar els investigadors sobre la segona mort. Els casos ja presagien un 2021 luctuós. De moment, el balanç del 2020 és esgarrifós. Ni tan sols la pandèmia ha aturat la maquinària de sofriment present en 250 dels 1123 municipis de Colòmbia i que té fonamentalment com protagonistes a faccions paramilitars i bandes de narcotraficants. Les seves armes han aniquilat 310 dirigents socials, segons l’Institut d’Estudi per al Desenvolupament de la Pau (Indepaz). La quantitat de crims s’ha incrementat un 23% en relació a les xifres del 2019. Les bales s’han dirigit contra docents, exfuncionaris públics, comunicadors, cooperativistes, sindicalistes, defensors dels drets humans, dirigents camperols, indígenes o de les comunitats afrocolombianes. Han matat també defensors del medi ambient i opositors a projectes miners legals i il·legals i de construcció d’hidroelèctriques. El departament de Cauca es troba a 460 quilòmetres per carretera de la capital. En aquesta regió ubicada al sud-oest han acabat amb la vida de 94 líders socials, gairebé un terç del total nacional. La ‘Mesa peor la Vida’ a Cauca ha intentat reflectir l’estupor a través d’una sèrie de murals digitals realitzats per artistes prestigiosos. Però l’art no commou els sicaris. 1. Los Murales digitales de @lideralavida en el @DepCauca son un homenaje al liderazgo social, un reconocimiento a la diversidad de nuestra región, a los indígenas, campesinos, afrodescendientes, a las mujeres y jóvenes del Cauca. Un llamado a la defensa de la vida. pic.twitter.com/tec0qsgkoa — Gobernación Cauca (@GobCauca) 22 de diciembre de 2020 El 2020 van ser també assassinats 64 excombatents de les FARC que es creien a l’empara dels beneficis de l’Acord de Pau subscrit el 2016 per l’expresident Juan Manuel Santos i la guerrilla que, a partir d’aquell moment, va entregar les seves armes majoritàriament. Yolanda Zabala Mazo i la seva germana, cinc anys menor, estaven a punt d’anar-se’n a dormir, la matinada de l’1 de gener, quan uns homes van entrar a la vivenda al municipi de Briceño, a tot just 32 quilòmetres de Bogotà, per crivellar-les. Masacre en la Quebrada Honda, municipio de Montecristo, Bolívar. Ayer, 5 personas de una familia fueron asesinadas por grupo armado desconocido. Entre las víctimas se encontraba excombatiente de Farc, Rosa Mendoza y una menor de edad. @IAP_Colombia @CIDH @PBIColombia @PrensaRural pic.twitter.com/LFpQo7H7ao — AHERAMIGUA (@AHERAMIGUA) 27 de diciembre de 2020 «Quan es facin els balanços sobre l’any 2020, es dirà que ha sigut l’any més violent per als defensors de drets humans en les últimes dues dècades; però també ha sigut l’any en què des de diferents sectors s’han sumat esforços per ajudar a contenir l’onada d’assassinats», ha assenyalat Lars Bredal, cap adjunt de la Delegació de la Unió Europea a Colòmbia. Fa un any i mig, les 16 ambaixades dels Estats membres de la UE, juntament amb Noruega i Suïssa, es van unir per portar endavant la campanya «Defendamos la Vida». Segons Bredal, «hi havia un fort desig de fer alguna cosa» davant la quantitat de morts. «Un assassinat és massa i alarmant». Les causes D’acord amb Indepaz, després de l’acabament del conflicte armat, va emergir a les zones de més enfrontament «un multitudinari moviment social i polític d’esperança i de noves reivindicacions». L’avenç d’aquests nous lideratges va ser rebutjat per «petits i grans interessos de grups legals i il·legals». El Govern de dretes de l’actual president, Iván Duque, dona «prioritat a una nova estratègia de guerra i de persecució» en lloc de «respondre amb ampliació de la democràcia i polítiques socials». El president, remarca Indepaz, ha abandonat «els acords sobre reforma rural, concertació per a la substitució d’economies cocaleres, restitució de terres i drets a les víctimes de la guerra que sumen més de 10 milions de colombians». Norbey Rivera era un dels que se sentia en perill permanent. «Aquí molts líders han perdut la vida. Jo no li tinc por a la mort, ja que com més por li tinguem, més lleugerament arriba», va dir el dirigent camperol. Un grup de pistolers el va cosir a trets el 30 de desembre. La seva dona, Nancy Santacruz, una regidora d’aquest municipi de Cauca, va haver d’abandonar el territori en mig de les festes del dia 31 quan el van avisar que anaven contra ella. Va fer la seva travessia mentre gairebé tot Colòmbia brindava per un 2021 millor.

Colòmbia pateix una onada d’assassinats de dirigents socials

Al llarg del 2020 n’han mort 310 en mans de paramilitars o narcotraficants

El més llegit