El Congrés dels EUA ha ratificat aquest dijous la victòria del president electe, el demòcrata Joe Biden, en les eleccions de novembre, després d’una llarga i extraordinària jornada que va incloure un assalt al Capitoli per interferir en el procés de confirmació dels resultats.

La sessió conjunta de les dues Cambres del Congrés ha confirmat que Biden i la vicepresidenta electa, Kamala Harris, van superar la barrera dels 270 vots electorals que dona les claus de la Casa Blanca amb un total de 306 i, per tant, arribaran al poder el 20 de gener.

El vicepresident nord-americà, Mike Pence, que presidia la sessió, ha declarat que aquesta ratificació s’havia de considerar «suficient» per acceptar l’elecció de Biden.

Pence va posar així fi a una sessió que va començar a primera hora de la tarda de dimecres i va quedar interrompuda per l’extraordinari assalt al Capitoli dels seguidors del president Donald Trump, un setge que va durar ben bé quatre hores i es va saldar amb quatre morts, 14 policies ferits i almenys 52 detinguts.

Sessió represa

Unes dues hores després que les autoritats aconseguissin aclarir el Capitoli i els voltants, les dues Cambres del Congrés van tornar a reunir-se per continuar amb el procés de ratificació del resultat de les eleccions, que ja va quedar confirmat al desembre per l’òrgan competent als EUA, el Col·legi Electoral.

La nova sessió va durar més de set hores a causa del debat a les dues cambres sobre dues objeccions al resultat de les eleccions a Pennsilvània i a Arizona, totes dues presentades pels aliats de Trump. Com s’esperava, les dues cambres van votar a favor de respectar el que es va votar als comicis en aquests dos estats i la sessió conjunta va continuar segons el previst.

Després de fracassar l’objecció sobre Pennsilvània, Pence va continuar obrint els sobres per explicar el resultat relatiu a cada estat, per ordre alfabètic, i no hi va haver més objeccions exitoses. Al començar la jornada s’esperava que almenys tretze senadors presentessin o donessin suport a objeccions possiblement en quatre estats més: Geòrgia, Michigan, Nevada i Wisconsin.

No obstant, l’assalt al Capitoli va dissuadir a alguns de continuar amb el pla i cap senador va recolzar les objeccions que van presentar diversos congressistes republicans en aquests estats.

Rebuig d’un resultat

Segons la llei nord-americana, per desencadenar un debat i una votació en el Congrés sobre la possibilitat de rebutjar el resultat en un estat és necessari comptar amb almenys un congressista i un senador que recolzin la idea.

En cap moment hi va haver cap perspectiva que les objeccions presentades al Congrés prosperessin, ja que cadascun ha de superar una votació en el ple i els demòcrates, el partit de Biden, són majoria a la Cambra de Representants.

No obstant, el president sortint, Donald Trump, va insistir a pressionar els legisladors i el seu vicepresident, Mike Pence, perquè s’arroguessin uns poders que no els corresponen sota la Constitució i interferissin en una sessió que normalment és només un tràmit formal.