La jutge de districte, Vanessa Baraitser, ha rebutjat la petició de llibertat condicional de Julian Assange. Segons la magistrada, el resultat de l’apel·lació sobre l’extradició per part dels Estats Units encara no està decidit.
Dilluns passat, en el Tribunal de Westminster a Londres, la jutge va denegar l’entrega als Estats Units del fundador de WikiLeaks, on s’enfrontaria a penes de 175 anys de presó, al·legant que «el risc que Assange se suïcidés era elevat, si es permetés l’extradició». El govern nord-americà va anunciar immediatament que recorreria la sentència, considerada pels defensors d’Assange, que demanen la seva posada en llibertat, com «un primer pas cap a la justícia».
Amb recursos per escapar
Durant la vista, l’advocada Clair Dobbin, en representació del govern dels Estats Units va al·legar contra la posada en llibertat condicional, ja que Assange, de 49 anys, té recursos per escapar, i es va referir a la recent oferta d’asil del govern de Mèxic. En el passat, va assenyalar Dobbin, Assange va clamar haver ajudat Edward Snowden a escapar a Hong Kong i d’allà a Rússia. A més, si va ser capaç de passar set anys tancat a l’ambaixada de l’Equador, ara no deixarà una sola possibilitat de ser extradit, si el recurs decideix en contra seva. La lletrada també va recordar com prèviament Assange havia violat la llibertat condicional, «al considerar-se per sobre de la llei», com va concloure el jutge britànic que el va condemnar per això. Dobbin va posar en dubte que la salut mental de l’australià sigui tan dolenta com assenyalava el veredicte de dilluns passat per denegar l’extradició. També va qüestionar el perill dels casos de Covid a la presó d’alta seguretat de Belmash, al sud de Londres, on està detingut, que segons les seves dades ara en són tres.
Nova família Edward Fitzgerald, de l’equip legal d’Assange, va respondre que l’epidèmia de Covid ara és pitjor, les visites a la presó han sigut suspeses i el seu defensat estaria millor aïllat amb la seva família en la comunitat. També va al·legar que un altre presoner que esperava deportació recentment es va suïcidar. D’acord amb l’advocat el risc que pugui escapar és història, perquè Assange a Anglaterra té una nova família, amb referència a Stella Morris, l’advocada de 37 anys d’origen sud-africà i nacionalitat sueca, amb qui va tenir dos fills en secret, mentre estava refugiat a l’ambaixada de l’Equador. Dobbin ja havia fet constar, avançant-se a aquest argument, que Assange mai havia viscut amb aquesta nova família.
Fitzgerald va considerar que la decisió de la magistrada Baraitser ho va canviar tot. Va al·legar que el seu defensat fa 15 mesos que és a la presó per saltar-se la llibertat condicional, per una petició d’extradició que ara ha sigut denegada. Fins i tot, va indicar, ara hi ha dubtes sobre si els Estats Units seguiran endavant amb l’extradició, amb referència a una informació en aquest sentit publicada pel diari ‘The Guardian’, que assenyala que potser l’administració del nou president Joe Biden no continuï amb la batalla legal contra el fundador de WikiLeaks.
Els experts legals sempre van considerar difícil que aconseguís la llibertat condicional, a l’haver violat anteriorment termes similars imposats per un jutge britànic el 2012, optant per fugir i buscar refugi a l’ambaixada de l’Equador.
Acusació d’espionatge
Els Estats Units acusa Assange d’espionatge, per un total de 18 delictes contra la Seguretat Nacional, després d’haver obtingut i difós, amb l’ajuda de l’exsoldat Chelsea Manning, centenars de milers de documents confidencials sobre la intervenció militar a l’Iraq i l’Afganistan i cables diplomàtics entre el 2010 i el 2011.
En la vista de dilluns, la magistrada va rebatre tots els arguments de la defensa d’Assange i va negar que l’acusació de Washington tingués una motivació política. Va acceptar que, tal com reclamen les autoritats dels Estats Units, l’australià havia sobrepassat amb les seves activitats les competències de l’àmbit del periodisme. Només quan la jutge va entrar a examinar els informes dels experts mèdics sobre la fràgil salut mental d’Assange, va rebutjar l’extradició. «La impressió general és la d’un home deprimit i de vegades desesperat, que sent una por genuïna sobre el seu futur. Considero que la condició mental del senyor Assange és tal que per a ell seria asfixiant extradir-lo als Estats Units».
Descans, però no victòria
El veredicte va ser ben rebut per diverses organitzacions en defensa de la llibertat d’expressió i la llibertat d’informar. Un descans, però no una victòria contra aquests perills d’emmordassar la premsa, ja que la resolució es basa en la situació mental d’Assange i la seva incapacitat per suportar un futur aïllament durant un llarg període en una presó d’alta seguretat als Estats Units, com previsiblement passaria si se l’extradís. Una sentència encertada, però per raons equivocades, que no eximeix de persecució i càstig futurs periodistes i mitjans de comunicació que mirin de treure a la llum fets inconfessables dels grans poders.