Un militar va morir i tres més van resultar ferits al Perú durant una emboscada presumptament del romanent del grup terrorista Sendero Luminoso que encara es manté actiu a la Vall dels Ríos Apurímac, Ene i Mantaro (VRAEM), la conca cocalera més gran del país, dominada pel narcotràfic, segons informa Efe.
L’atac es va produir a l’altura de Puerto Palmeras, al marge esquerre del riu Apurímac, que pertany al districte del Vizcatán del Ene, de la regió Junín, molt pròxim al reducte on s’amaguen els seguidors d’aquest romanent de Sendero Luminoso que es fa dir Militaritzat Partit Comunista del Perú (MPCP).
Des d’aquest punt van ser cosits a trets tres aerolliscadors de l’Armada peruana que realitzaven operacions de control fluvial en aquest sector, segons va informar el Comando Conjunt de les Forces Armades en un comunicat.
Producte dels trets va morir l’oficial segon de la Marina de Guerra del Perú Gustavo Valladares i van quedar ferits el tinent segon Edgard Elescano, l’oficial primer Brayan Ahuanari i l’oficial segon Roberto Carlos Chero.
Després de repel·lir l’atac, les embarcacions es van desplaçar a la base Unión Mantaro per, des d’allà, traslladar per via aèria el mort i als ferits, que actualment estan rebent assistència mèdica al fort de les forces armades de Pichari, a la regió de Cusco.
Aquest succés passa menys de dos mesos després que una altra emboscada del romanent de Sendero Luminoso segués la vida d’un policia i un soldat de l’Exèrcit del Perú, a més de deixar ferits cinc integrants més de la mateixa patrulla, que va ser sorpresa per mines col·locades pels presumptes terroristes.
Endarreriment del conflicte intern
El VRAEM és l’últim escenari actiu del sanguinari conflicte armat intern (1980-2000) desencadenat al Perú pel grup maoista Sendero Luminoso i el marxista Moviment Revolucionari Túpac Amaru (MRTA), que va causar uns 69.000 morts, segons l’informe final de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació (CVR).
A més de servir d’amagatall dels subversius, el VRAEM és la principal conca cocalera del Perú, on hi ha la meitat de les més de 50.000 hectàrees de cultius il·lícits de fulla de coca que hi ha al país, i que produeixen el 70% de les 411 tones de cocaïna que s’estima que s’exporten anualment des del Perú.
Es tracta d’una àmplia zona de selva muntanyosa i escarpada al vessant oriental dels Andes que inclou parcialment fins a quatre regions del territori peruà.
Els últims de Sendero
L’autodenominat MPCP està liderat pels germans Víctor i Jorge Quispe Palomino (‘camarada José’ i ‘camarada Raúl’, respectivament), sense que les autoritats coneguin amb exactitud quants homes tenen sota el seu comandament, tot i que s’estima que són entre un i dos centenars.
Aquests capitostos van aconseguir el control de Sendero Luminoso al VRAEM a finals dels anys 90, quan tota la cúpula de l’organització va ser capturada.
No obstant, el fundador de Sendero, Abimael Guzmán, que compleix cadena perpetua en una base naval, no els reconeix com a tals i ells no segueixen ordres de l’anomenat ‘president Gonzalo’.
No obstant, abans de la captura de Guzmán el 1992, els dos germans van participar en diversos actes criminals de Sendero en la seva sanguinària croada per imitar la guerra popular de la Xina i instal·lar al Perú un règim maoista.
Actualment, les autoritats peruanes els titllen de «narcoterroristes» per actuar en connivència amb el narcotràfic del VRAEM, ja que presumptament brinden seguretat al transport de la droga a canvi de ser finançats pels narcotraficants.