L’esperit nadalenc es reinventa a París

«Quatre llumetes led i un trist pi amb algunes boles de colors», resumeix Pierre amb neguit mentre assenyala l’austera calçada. «Els francesos no som especialment festius, però aquest any l’esperit nadalenc brilla per la seva absència». Des del seu quiosc, aquest home d’uns cinquanta anys observa els escassos vianants que circulen aquest fred matí de desembre pel cèntric boulevard Saint Germain de París. Normalment freqüentat i exuberant, desbordat de turistes que es donen cita al mític Cafè de Flore o al llegendari Les Deux Magots per escalfar-se amb una xocolata calenta en aquesta època de l’any, el luxós barri parisenc sembla esllanguir-se, desposseït del seu leitmotiv. Els cafès es mantenen tancats, també els seus restaurants, tampoc hi ha rastre del mercat ambulant nadalenc inscrit en el calendari i reemplaçat per una petita botiga de lona blanca amb un gran rètol: «Covid-19, només un test, just a temps. Test d’antígens, resultat en 15 minuts». La pandèmia de coronavirus s’ha carregat l’esperit nadalenc d’aquest estrany 2020. Víctimes col·laterals de l’epidèmia, teatres, cines, òperes, museus, cafès i restaurants es mantindran tancats aquest Nadal a tot França. Un nou toc de queda imposat entre les 20 h i les 6 h, dictarà les trobades nadalenques, tret de la Nit de Nadal, única excepció en aquestes sòbries pasqües. «S’ha de mirar de treure ferro a l’assumpte, veure el costat positiu d’aquest Nadal tan particular, els carrers no estan desbordats de turistes, podem disfrutar de la vida del barri [...] els comerços s’adapten com poden i hi ha una certa solidaritat entre els veïns a l’hora de donar suport als comerciants», relata Aurele, resident del veïnat parisenc des de fa més de dues dècades. Obligats a reinventar-se, alguns cafès i bistrots han aixecat les seves persianes per satisfer els antulls nadalencs del barri: creps per emportar, xocolata o un vi calent francès, carregat de sucre, taronja i canyella, es colen a les parades provisionals instal·lades a les portes dels establiments que es resisteixen a tancar. Luxe i caprici No són els únics que es neguen a mantenir-se de braços plegats en aquestes dates nadalenques. La gastronomia francesa també s’ha mobilitzat per aportar una mica de luxe i caprici al comiat d’aquest any amarg. El xef tres estrelles Michelin Eric Frechon ofereix dos menús festius per emportar o entregar a domicili el dia de Nadal o Cap d’Any. Per 95 euros, els paladars més exquisits podran degustar la seva terrina de foie-gras, el púding de llagosta, el pollastre al vi groc, el formatge brie i el seu tradicional tronc de Nadal. A aquesta alternativa, l’única a l’abast dels restaurants fins a nou avís, s’han sumat nombrosos cuiners de renom amb ofertes més o menys accessibles: Jean-François Piège, Stéphanie Le Quelle, Mauro Colagreco, tots ells estrelles Michelin, ofereixen la possibilitat de degustar les seves creacions nadalenques a casa. Més difícil serà reemplaçar la cultura, els espectacles i exhibicions. «El 2020 ha sigut un any molt dur per al sector i encara no sabem quan tornarem a la ‘normalitat’ [...] Hi ha una certa por que es perdi el costum d’anar al cine, al teatre o a l’òpera», sospira amb desassossec François Alu, ballarí professional de ballet. «El Nadal és un moment molt especial per a la cultura, moltes persones estalvien tot l’any per venir a París i poder assistir a una òpera, és un regal per a molts nens que somien veure el “Llac dels cignes” o “El trencanous” [...] Aquest any no podrà ser». Simple retransmissió La corba de contagis, estancada en una mitjana de més de 10.000 nous casos diaris malgrat les fortes restriccions, no permetrà complir el pronòstic: tots els establiments culturals es mantindran tancats fins, com a mínim, al pròxim 7 de gener. «Malgrat la frustració, per als ballarins i per al públic, sempre hi haurà una opció B, tot i que sigui una simple retransmissió en directe [...] Una mica sempre és millor que res», es consola el jove ballarí. Diuen que l’esperança és l’últim que es perd; en aquest Nadal parisenc poc o gens festiu, els petits gestos marquen la diferència i potser aconsegueixen aixecar els ànims i donar una mica de color a l’enfosquida ciutat de la llum. «Aquest any hi ha poques decoracions i il·luminacions perquè els comerços han de sufragar bona part dels costos, després de mesos de pèrdues, tots miren per la seva butxaca, ¡és el mínim que poden fer! –afegeix el quiosquer amb resignació. Si tots poséssim una petita decoració a les nostres finestres crearíem una mica d’ambient a la ciutat, una mica de vida...». Una bandereta tricolor i un minúscul arbre de Nadal decoren la seva garita atapeïda de titulars sobre l’evolució de l’epidèmia i la promesa d’una vacuna. «Potser és aquest el millor regal d’aquest Nadal, un punt final a la Covid-19», diu amb una picada d’ullet, per primera vegada amb els ulls impregnats d’un lleu esperit nadalenc.

El més llegit