Un Nadal en pandèmia

La pandèmia no descansa per Nadal malgrat les esperances que llancen les campanyes de vacunació empreses per alguns països. La vacuna de Pfizer-BioNtech arribarà als ciutadans europeus a partir del 27 de desembre, ja fa una setmana que els nord-americans vacunen els seus ciutadans i els britànics, gairebé dues. Però davant el temor de terceres onades després de les festes, el món s’enfronta a unes celebracions sense precedents i els governs han adoptat mesures i restriccions de tot tipus per contenir la propagació de la Covid-19. L’últim en decretar dures mesures va ser el primer ministre britànic, Boris Johnson, qui aquest dissabte va anunciar el confinament de Londres i el sud-est d’Anglaterra des d’avui i fins al pròxim 30 de desembre davant l’alça de contagis provocat per un nou cep de coronavirus. UNES FESTES SENSE BATIBULLS UNES FESTES SENSE BATIBULLSNi prendre el raïm en places atapeïdes, ni veure els focs artificials després de les campanades aquest final d’any. Europa s’enfronta a unes festes descafeïnades amb limitacions de comensals en les reunions nadalenques i estrictes tocs de queda. Sense unes normes comunes, la majoria de governs ha decidit restringir les celebracions als grups de convivència i molts no permetran que els festejos s’allarguin més enllà de les primeres hores de la nit. Els països més restrictius són Itàlia, Alemanya i el Regne Unit. Itàlia ha prohibit els desplaçaments entre regions fins a Cap d’Any, a més d’aprovar un confinament estricte del 24 al 27 de desembre, del 31 de desembre al 3 de gener, i el 6 i 7 de gener. Alemanya va decretar a principis de setmana un confinament fins, almenys, el pròxim 10 de gener molt semblant al danès: ha tancat restaurants, bars, llocs culturals i recintes esportius, també ha ordenat el tancament dels comerços no essencials i ha prohibit la venda d’alcohol a la via pública. En la mateixa situació de tancament total estan Londres i el sud-est anglès, on es prohibeixen les reunions a casa amb persones de fora de la bombolla familiar. Altres països com Noruega han decidit flexibilitzar les restriccions i permetran fins a 10 comensals per Nadal, mentre que a Bèlgica només es permetrà rebre una persona, o dos en cas de les persones que viuen soles. França aplicarà un toc de queda a partir de les 20 hores que estarà vigent totes les festes excepte a la Nit de Nadal. A Suïssa, per part seva, on els restaurants es mantenen oberts, aquests podran tancar més tard per Cap d’Any. Els austríacs s’han quedat sense mercats ambulants nadalencs i belgues, holandesos, francesos i britànics no podran disfrutar dels seus tradicionals castells de focs artificials per donar la benvinguda al 2021 i acomiadar el nefast 2020. SEGONA OPORTUNITAT DESPRÉS D’ACCIÓ DE GRÀCIES SEGONA OPORTUNITAT DESPRÉS D’ACCIÓ DE GRÀCIESFa uns dies, en una cimera sobre salut, el doctor Anthony Fauci, figura de referència en la crisi del coronavirus als Estats Units, va anunciar que «per primera vegada en 30 anys» no passarà el nadal amb les seves filles. Predicant amb l’exemple, Fauci, com altres autoritats i personalitats destacades del país, miren de conscienciar els nord-americans perquè limitin al màxim reunions i viatges durant les festes per la pandèmia. És una cosa que a nivell federal està recomanat pels Centres de Control i Prevenció de Malalties però no imposat. Fins i tot en estats, comtats i municipis on sí que hi ha limitacions establertes no hi ha mecanismes per assegurar el seu compliment. A l’última gran festa familiar als EUA, Acció de Gràcies, les mateixes recomanacions van caure, en part, en sac foradat. I avui se senten les greus conseqüències: contagis disparats, hospitalitzacions que voregen el límit a hospitals i rècords de morts. L’epicentre ara és Califòrnia. Confinaments i restriccions funcionen seguint una estructura regional, amb diferent intensitat segons l’impacte de la pandèmia, però la greu situació fa que gairebé el total de la població estigui sota normes estrictes, incloent la prohibició de fer reunions amb persones que no formin part del nucli de convivència. La mateixa prohibició està en vigor en llocs com Philadelphia; estats com Nova Jersey o Wisconsin limiten a 10 persones les reunions en interiors i a l’estat de Washington només es permetran reunions de diferents unitats de convivència si han estat abans de la trobada en quarantena. Informa Idoya Noain. LES DUES CARES DE LA MONEDA LES DUES CARES DE LA MONEDAL’arribada de l’estiu a bona part de la regió de Llatinoamèrica no dissipa els perills: a diversos països s’insinua una nova onada de contagis. L’Uruguai va ser considerat un model en el seu combat del virus: les defuncions amb prou feines superen el centenar. Però el Govern estima que els dies d’exemplaritat poden acabar i per això va suspendre fins al 10 de gener l’entrada al país d’uruguaians o estrangers. A les festes no hi pot haver més de 10 persones. Els governs semblen corregir dia a dia la data de l’arribada de les primeres dosis de la vacuna el 2021. A l’espera dels subministraments, les autoritats sanitàries temen un creixement de les infeccions com a conseqüència dels actes de desobediència social que han marcat les últimes setmanes (aglomeracions públiques i festes clandestines). La persuasió estatal no ha calat, especialment entre els joves. A l’Argentina les autoritats no descarten endurir les restriccions abans de la Nit de Nadal i el Govern xilè ja va prendre una mesura dràstica: hi haurà toc de queda per Nadal i restriccions en la mobilitat. El Col·legi Metge del Perú va demanar al Govern la tornada de la quarantena per evitar un repunt de l’epidèmia. Els discursos més laxos en relació amb la pandèmia continuen sortint de boques del Govern d’ultradreta del Brasil. El general Eduardo Pazuello, va assumir el ministeri de Salut a la tardor i amb 15.000 morts. A final d’any es comptabilitzaran prop de 200.000 casos letals, però no s’immuta. El governador de São Paulo, João Doria (PSDB), va afirmar que el «negacionisme» del president Jair Bolsonaro pot reactivar la bomba social aquests dies de més relaxament. A Mèxic, mentrestant, el president Andrés Manuel López Obrador va recomanar a la població no sortir al carrer i, en cas d’extrema necessitat, mantenir les distàncies. Informa Abel Gilbert. NI COVID NI NADAL A LA XINA NI COVID NI NADAL A LA XINAEl nadal xinès no serà perturbat pel coronavirus perquè a la Xina no hi ha ni coronavirus ni Nadal. El cristianisme és minoritari i les escasses celebracions van a càrrec de la joventut urbanita i la comunitat estrangera. El país encadena mesos assentat en la vella normalitat, sense més ensurts consignables que algun rebrot esporàdic ràpidament sufocat. La situació és més complexa a la resta d’Àsia, on les eficaces polítiques governamentals estan en tensió amb la comprensible fatiga de la població després d’un any de comportaments responsables. Japó i Corea del Sud resumeixen la problemàtica. Tots dos han sigut aplaudits per la seva lluita contra la pandèmia i avui encadenen rècords de contagis. Seül va tancar aquesta setmana les escoles i el seu president, Moon Jae-in, ha deixat a l’aire la possibilitat de pujar el distanciament social des de l’actual fase 2,5 metres a la 3 i màxima. Suposa a la pràctica un confinament, amb la llibertat de moviments permesa només als treballadors de sectors estratègics, i seria el primer en un exemplar país que va celebrar eleccions quan la resta del món estava tancada a casa. El Govern ha apel·lat a la responsabilitat personal quan s’acosten les celebracions nadalenques al país asiàtic que, al costat de les Filipines, mostra més fervor cristià. També Tòquio ha demanat a la seva població que perseveri amb el distanciament social, les mascaretes i la higiene personal. El Govern ha pregat que s’evitin els sopars pantagruèlics i ben regades de sake amb què les empreses acomiaden l’any a restaurants. El primer ministre, Yoshihide Suga, buida l’aigua ara després d’haver sigut caçat en diverses reunions, multitudinàries algunes i envoltat de septuagenaris altres, en olímpica ignorància dels seus consells. La tercera onada s’ha carregat el seu pla per estimular el turisme intern, una de les principals mesures econòmiques, després que se la culpés d’expandir els contagis per tot el país. Informa Adrián Foncillas.