La mortal ruta marítima dels migrants veneçolans a Trinitat i Tobago

La pandèmia i el tancament de fronteres no han posat fi a l’imperatiu marxar a qualsevol preu en una Veneçuela arruïnada. L’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) calcula que unes 500 persones creuen diàriament la veïna Colòmbia per rutes il·legals conegudes com ‘trochas’ per afegir-se als gairebé 5,4 milions de migrants veneçolans repartits en diferents països llatinoamericans. Però també es llancen al mar per deixar enrere una vida de penúries que el palau de Miraflores atribueix essencialment a la «guerra econòmica» que porten a terme els Estats Units. Almenys 23 persones sense vida han sigut trobades aquesta setmana al mar de Güiria, a 13 quilòmetres de la costa. Diosdado Cabello, un dels líders del madurisme, va considerar que aquests casos són conseqüència de les sancions internacionals i va condemnar els opositors que «volen fer política amb la mort d’éssers humans». El fiscal general de la República que va nomenar l’Assemblea Nacional Constituent, Tarek William Saab, va anunciar l’arrest de l’amo de la precària embarcació ‘Mi Recuerdo’, amb la qual els malaguanyats migrants van intentar arribar a les illes caribenyes de Trinitat i Tobago. El Govern va lamentar el nou cas de «tràfic de persones» de grups que es lucren «amb les necessitats del poble més humil d’aquest sector». Uns 138 quilòmetres separen la comunitat pesquera de Güiria (a l’estat de Sucre) de la ciutat Diego Martín de Trinitat i Tobago, una illa on, d’acord amb l’ACNUR, ja es troben prop de 40.000 veneçolans, malgrat els intents de les autoritats d’aquest país caribeny, amb més d’un milió d’habitants, d’aturar aquest flux migratori. Una pastera més «La precarietat, la fam i el perill estan a l’ordre del dia a Güiria, un dels últims pobles costaners a l’orient de Veneçuela. És un territori sense llei en què les autoritats aparten la mirada davant l’actuació de grups violents i de màfies dedicades al tràfic de persones i el narcotràfic. És un campi qui pugui», va assenyalar la revista Tal Cual. La pastera ‘Mi Recuerdo’ va salpar de Güiria el 6 de desembre. Tres dies més tard se li va perdre el rastre. David Smolansky, un dirigent pròxim de Juan Guaidó, va assegurar que les autoritats trinitàries la van tornar i va naufragar al retornar a Veneçuela. La Guàrdia Costanera de Trinitat i Tobago va negar haver interceptat l’embarcació. «És molt trist que una vegada més els elements criminals, a través de les seves nefastes activitats, hagin causat la pèrdua de vides. Reso per les famílies», va dir, d’altra banda, el ministre de Seguretat Nacional d’aquest país, Stuart Young. A Caracas es va recordar que el 22 de novembre, un grup de 29 veneçolans, entre els quals, 16 nens, havia sigut deportat de l’illa i va estar desaparegut al mar durant 48 hores. Més de 100 persones han passat per circumstàncies similars al llarg del 2020. No es tracta tampoc del primer desenllaç fatal. El 23 d’abril passat va naufragar una altra petita embarcació amb 21 tripulants, tots, desapareguts. La travessia de dues hores des del golf de Paria, a la part nord de la desembocadura del riu Orinoco, a l’Atlàntic, cap a l’illa caribenya s’ha convertit en un ritual de fuga de vegades impossible. Els veneçolans pugen en precàries embarcacions pesqueres que no suporten el pes de més de 30 persones. Naveguen sense salvavides i arrossegats per motors d’escassa potència, entre corrents i forts onatges. Abans d’entreveure les costes anhelades, han de travessar l’anomenada Boca del Dragón, una sèrie de perillosos estrets que divideixen les aigües dels dos països per la que es coneix com ‘la ruta del tràfic’. L’obstacle immediat és la Boca de la Serpiente. El negoci sense fi La gent puja a bord amb el que porta posat. Han pagat fins a 500 dòlars per una promesa sense garanties. L’amo de la pastera es queda amb més de la meitat d’aquests diners. Els dòlars que sobren se’ls reparteixen les autoritats de Güiria i els seus còmplices al país d’arribada. Amnistia Internacional va assegurar que els dos governs «posen vides en risc». La portaveu Louise Tillotson va ser especialment severa amb les autoritats trinitàries. «Al mateix temps que no condemnen les violacions massives de drets humans que es cometen a Veneçuela, donen prioritat a una resposta centrada a protegir la seguretat nacional i la protecció de les fronteres en lloc de buscar maneres de complir els seus compromisos en matèria de drets humans». Tillotson no té dubtes. La tragèdia marítima del desembre és una més d’un problema més gran. «Els veneçolans i veneçolanes continuaran enfrontant-se a la franja de set milles d’aigua que separa Veneçuela de Trinitat, continuaran sotmetent-se a l’explotació laboral i el tràfic de persones i a altres formes d’humiliació als països on han buscat protecció perquè no tenen alternativa».

El més llegit