L’alt representant de la Unió Europea per als Afers Exteriors i la Política de Seguretat, Josep Borrell, és optimista sobre les opcions que hi hagi un acord de sortida per al Regne Unit en les pròximes hores. Segons la seva experiència de 34 anys en afers europeus, als acords s’hi arriba sempre en l’últim moment i el preu d’una sortida sense acord és massa alt per afrontar-lo.
En una entrevista concedida a l’Agència EFE i realitzada a través de videoconferència, l’espanyol Josep Borrell (Lleida, 73 anys) mira enrere i considera que sense les notícies falses generades a Londres en contra de la UE el Brexit no existiria. No obstant, afegeix que els britànics mai van voler una Europa política i han baixat del tren quan han vist que s’encaminava cap a una estació a la qual no volien arribar.
A falta d’arribar a un acord sobre la pesca i com resoldre els litigis comercials, el cap de la diplomàcia europea creu que el pacte final pot ser que estigui a prop. «Els problemes d’una sortida sense acord són tan grans que crec que s’imposarà la necessitat del pacte. Ho veurem en les pròximes hores», assegura des del seu despatx a Brussel·les, amb un gran mapa d’Europa de fons.
Borrell recorda que la propaganda oficial dels defensors del Brexit assegurava que amb els diners que s’aportaven a la UE es podria construir un hospital cada setmana. «L’endemà d’aquesta narrativa falsa ja estaven dient que era un error de càlcul», explica Borrell, que estableix un clar paral·lelisme amb el moviment independentista català. El Regne Unit es queixava d’aportar massa diners. Els independentistes catalans, que Espanya els roba. «Cal fer un esforç per contrarestar la desinformació i ja podem espavilar-nos, perquè vivim en un món governat per la batalla de les narratives», adverteix Borrell.
Una cultura estratègica comuna
En aquest món de les narratives, Josep Borrell manifesta reiteradament el seu afany per establir una «cultura estratègica comuna» europea, un objectiu complicat en un terreny, el de la política exterior, que requereix la unanimitat. Considera que la UE té prou ressorts per actuar com una gran potència, però confessa les enormes dificultats per arribar a acords en un any, el seu primer al capdavant de la diplomàcia europea, especialment complicat per la pandèmia.
«Gairebé cada dia veig problemes que semblen impossibles de resoldre i la majoria demostren que ho són», fa broma. «Aquest càrrec produeix insomni i ha sigut més complicat del que esperava. Ens falta una cultura estratègica comuna, que, traduït al llenguatge vulgar, significa que no entenem el món de la mateixa manera. Posar d’acord els 27, tots alhora, desemboca en ocasions en un contingut buit», lamenta.
Per Josep Borrell, va ser un moment especialment difícil l’anunci dels Estats Units del seu projecte de pla de pau a l’Orient Mitjà. Considera un greu problema les relacions amb Turquia i l’agreujament de la seguretat i la lluita antiterrorista al Sahel.
A la part positiva de la balança situa l’operació militar IRINI per controlar el tràfic d’armes al Mediterrani i el marc regulatori per imposar sancions per atemptats als drets humans.
Els fons de reconstrucció, batejats com Next Generation, i el relleu a la Casa Blanca ajudaran a teixir aquesta nova Unió Europea en què Borrell està embarcat. Una Europa que, en el seu criteri, necessita recuperar terreny en certes àrees tecnològiques.
Es considera un «ministre europeu incipient de Defensa» i té fe en la força de la UE. «Històricament, les pandèmies són grans generadores de canvis estructurals», afirma.