Vera Jourová «Necessitem que la democràcia torni a ser sexi»

El pols a l’Estat de dret, encarnat perHongria o Polònia, no és l’única amenaça que afronta laUnió Europea. L’auge de l’extremisme,l’escassa transparència i responsabilitatamb què actuen les gransplataformes digitals, elsatacs de desinformaciói lesinterferències estrangeresporten anys sacsejant unademocràcia que està en «crisi a nivell global», que «no es pot donar per feta» i que la pandèmia del coronavirus «ha amplificat», alerta la vicepresidenta de l’Executiu comunitari i responsable de Valors i Transparència,Vera Jourová, durant una entrevista amb un grup de mitjans europeus, entre els quals EL PERIÓDICO. La resposta de la Comissió Europea davant aquest desafiament és un noupla d’acció sobre democràcia europea focalitzat en tres eixos –reforçar elpluralisme mediàtic, lluitar contra ladesinformació i promoureeleccions «justes» i «lliures»– que Brussel·les completarà abans de les eleccions europees del 2024 amb recomanacions per protegir els periodistes, propostes per revisar el finançament dels partits polítics, i una nova legislació per regular la propaganda política, l’anomenat‘microtargeting’(gestió de dades per influir en decisions) a internet i l’ús de perfils ideològics a les campanyes electorals perquè les eleccions haurien de ser una «competició de persones reals i no de robots», afirma. «Eldebat polítics’ha privatitzat, organitzat i estructurat peralgoritmesque s’utilitzen per vendre productes a internet. Hem de reaccionar. Necessitem que la democràcia torni a sersexi, mostrar que totes les veus compten. Que la gent sàpiga per què estan veient un anunci, qui l’ha pagat, quins criteris de ‘microtargeting’ s’han fet servir. Les noves tecnologies han de ser eines per a l’emancipació, no de manipulació», reivindica Jourová, que apunta directament a casos com elCambridge Analytica, elreferèndum del ‘brexit’i la recol·lecció de dades dels perfils dels usuaris deFacebook com un dels problemes pendents per resoldre. «No volem que les eleccions siguin una competició de mètodes bruts. Les plataformes han de fer-ho millor. Volem que hi hagi un debat horitzontal, no un debat en bombolles. La promoció d’idees no pot ser tractada de la mateixa forma que els productes», insisteix. El seu següent pas serà un estudi d’impacte al qual seguirà una proposta legislativa en el tercer trimestre del 2021 que definirà què és contingut polític. «Si volem certesa jurídica, necessitem legislar i el ‘microtargeting’ és el nucli del problema. No és probable que ho prohibim però volem més transparència» perquè «la directiva sobre protecció de dades no és suficient», explica Jourová. Domar les plataformes digitals En aquesta batalla per la transparència hi ha un actor amb un comportament que serà clau: les plataformes digitals com Facebook oGoogle. La novallei de serveis digitals i mercat digitalque presentarà la Comissió Europea el 15 de desembre obligarà aquests gegants a avaluar els riscos que plantegen els seus sistemes, inclòs elrisc a influir en el discurs públic, i augmentar la sevaresponsabilitat sobre els contingutsque els usuaris intercanvien, com les‘fake news’o contingutsterroristes. «Lallibertat d’expressióés essencial i no donaré suport a solucions que la soscavin però tampoc podem deixar que les nostres societats siguin manipulades» perquè «si hi ha estructures organitzades que busquen sembrar la desconfiança i soscavar l’estabilitat democràtica seríem ingenus si no responguéssim», al·lega la txeca posant com a exemple elmoviment antivacunes. La idea en aquest terreny és apuntar no només als que interfereixen sinó també als que amplifiquen els missatges i es beneficien de la propagació de continguts nocius. «La desinformació com a tal no és il·legal i no pretenem controlar el contingut» sinó «apoderar la gent perquè entengui per què veuen determinats continguts i que puguin fer una elecció lliure» perquè «els continguts sovint es tornen virals en unes hores». Fins ara Brussel·les havia recorregut únicament a l’autoregulacióa través d’un codi de bones pràctiques a què s’han afegit només quatre grans plataformes de les 11.000 que operen a la UE. La idea és avançar cap a lacoregulació. «Necessitem unpacte de desinformacióamb les plataformes o més aviatantidesinformació», reivindica avançant la presentació en els pròxims mesos d’uns nous paràmetres per aconseguir canvis estructurals i evitar que els grans gegants es lucrin amb les campanyes de desinformació i actuïn com a àrbitre de la veritata internet. «Volem estàndards de responsabilitat sobre algoritmes. Saber com prioritzen i qui veu què i per què. Hi ha d’haver regles clares perquè els investigadors puguin verificar què està passant» i les plataformes han de deixar de guanyar diners amb la desinformació i necessitem millors vies per fer front a la manipulació a través de bots o comptes falsos, remarca. El pla també contempla la presentació de noves iniciatives per promoure elpluralisme i lallibertat dels mitjans de comunicacióamb l’objectiu d’aconseguir un entorn més segur per alsperiodistesi evitar les denúncies abusives. «Des de principis del 2020 almenys 140 periodistes i treballadors de mitjans han sigut atacats en 11 estats membres. En dos terços dels casos la font de l’amenaça eren individus privats. En un terç, policies o representants de la seguretat de l’Estat i això és la punta de l’iceberg», alerta Jourová, que xifra en un 73% les dones periodistes que han experimentat violència a internet.

El més llegit