Polònia: avortar a l'estranger o entre els murs de casa

Milers de persones travessaran els pròxims mesos les fronteres de Polònia per avortar en altres països de la Unió Europea. Milers de dones poloneses prendran pastilles abortives –que hauran rebut prèviament per correu– entre els murs de casa seva. No hi ha estadístiques que ho puguin provar perquè l’avortament continua sent tabú en amplis sectors de la societat polonesa, però organitzacions feministes ja estan notant les conseqüències de la recent aprovació per part del Tribunal Constitucional polonès de l’enduriment d’una de les legislacions més restrictives de la UE. És el cas de Ciocia Basia (Tia Basia, en la seva traducció al català), una organització feminista amb seu a Berlín i formada per ciutadanes de diferents països en els quals l’avortament és en bona mesura il·legal. La Maria Anna, una de les activistes i voluntàries del col·lectiu, confirma a EL PERIÓDICO l’augment de trucades i consultes durant les últimes setmanes: «Sí, segur que tindrem més avortaments a l’estranger, especialment en el segon trimestre de l’any vinent. És molt probable que rebem molts perfils diferents durant aquells mesos», diu. El 22 d’octubre passat, el Tribunal Constitucional polonès va confirmar la limitació de l’avortament als casos de perill per a la vida de la mare, la violació o l’incest; la malformació del fetus, el motiu de la majoria d’avortaments legals a Polònia, passava així a ser il·legal. La decisió del tribunal era la resposta a una querella presentada per parlamentaris del governant i ultraconservador PiS (Partit de Llei i Justícia). L’enorme onada de protestes desencadenada per la decisió va obligar el president del país, Andrzej Duda, a frenar la firma de la llei, que ara ha de ser revisada, segons l’oficialisme ultraconservador. Però les protestes continuen, i la recerca d’una solució fora de Polònia o en la més absoluta intimitat continuen sent la sortida per a milers de persones. Fenomen històric L’última reforma legal a Polònia no ha fet més que accentuar un fenomen històric: amb la caiguda del comunisme en la dècada dels 80, el país va passar de tenir en la seva legislació l’avortament com un procés comú a restringir-lo pràcticament en la seva totalitat. El catolicisme i l’anticomunisme són les principals raons d’aquest gir de 180 graus. Ja abans de l’onada de protestes contra l’enduriment del marc legal van ser milers les dones van avortar fora de Polònia. El col·lectiu Ciocia Basia, per exemple, ha assessorat més de 4.000 persones des de la seva fundació el desembre del 2019. És només una xifra indicativa de la dimensió del fenomen. Abortion without Borders –la xarxa europea de la qual Ciocia Basia forma part– ha assessorat i ajudat financerament moltes més al llarg de l’última dècada. La Maria és un exemple; aquesta polonesa de 37 anys va avortar fa deu anys en una clínica alemanya pròxima a la frontera amb Polònia. Va pagar uns 500 euros per això. «Vaig tenir una relació d’un parell de setmanes. Utilitzava protecció. Quan ens vam adonar que podia estar embarassada va ser un xoc enorme. Allò no era una relació. Jo no havia acabat els estudis, no tenia una feina i ni tan sols sabia si aquella era una persona amb qui volia passar bona part de la meva vida. No volia fer-me mal a mi ni tampoc a un altre ésser viu», explica la Maria a EL PERIÒDICO en videoconferència des d’Itàlia, on viu avui. La Maria no és, en realitat, el nom real d’aquesta dona, que prefereix mantenir l’anonimat per raons personals. També potser, com reconeix, perquè l’avortament continuï sent tabú en gran part de la societat del seu país. «Jo vaig parlar sobre això amb les dones de la meva família, amb la meva mare i la meva àvia. Just en aquell moment vaig saber que la meva àvia també havia avortat en el passat. Elles em van recolzar, em van dir que acceptarien i recolzarien fos quina fos la meva decisió. Em van donar temps perquè reflexionés i perquè prengués la decisió, i els diners, perquè en aquell moment jo no en tenia prou. Jo ho vaig fer pel meu compte, però he escoltat que avui s’organitzen busos des de l’estació central de Varsòvia perquè dones puguin avortar a Eslovàquia o la República Txeca». Augment de les donacions La falta d’orientació i la por solen ser els primers efectes d’un embaràs no desitjat, especialment entre les joves poloneses. Pitjor encara és la situació del col·lectiu LGTBI, especialment discriminat a Polònia, on fins i tot és l’objectiu de campanyes difamatòries per part de l’oficialisme. L’onada d’ira desfermada contra l’enduriment legal –que sembla haver-se convertit en un catalitzador d’un malestar ja existent contra el PiS– està generant un enfortiment del feminisme polonès i una ruptura del tabú sobre l’avortament. Un altre dels símptomes que l’esclat de les protestes a Polònia està canviant alguna cosa a nivell continental és l’augment de donacions a organitzacions com Ciocia Basia, que finança així el recolzament a persones que no poden assumir les despeses mèdiques ni de viatge, i la compra de píndoles abortives. Les restriccions derivades de la pandèmia compliquen encara més els avortaments a l’estranger.

Polònia: avortar a l'estranger o entre els murs de casa

La prohibició pràcticament total de l'avortament obliga milers de dones poloneses amb embarassos no desitjats a buscar alternatives

El més llegit