Guatemala viu hores d’inèdita tensió i incertesa política després d’una multitudinària protesta contra el president Alejandro Giammattei, dissabte, que va arribar fins a l’interior del Congrés, on un grup d’encaputxats va cremar finestres i cortines. A menys d’un quilòmetre de distància, milers de manifestants protestaven per l’aprovació d’un pressupost que aprofundeix l’ajustament econòmic en un país amb 17 milions d’habitants, dels quals gairebé un 60% viu en situació de pobresa. D’acord amb la Creu Roja, desenes de persones van tenir problemes respiratoris per la propagació del fum al voltant de la seu parlamentària.

Giammattei, que va arribar al poder el gener passat, viu les seves hores més difícils i la seva continuïtat ha sigut posada en dubte des del moment que el seu vicepresident, Guillermo Castillo, li va demanar que dimitissin junts «pel bé del país». Gianmmattei, un excap de presons que defensa la pena de mort per tots els mitjans i va assumir el càrrec amb un programa ultraconservador, no sembla disposat a fer cas a Castillo ni a les multituds que van sortir al carrer i es van enfrontar amb la policia. Hi va haver nombrosos ferits. El vicepresident va reclamar després una «investigació seriosa» per l’«ús excessiu de la força» per part dels uniformats. Alhora, va deixar entreveure la sospita sobre la manera en què els encaputxats van incendiar una part del Congrés. «L’incendi i el que ha passat al seu voltant genera dubtes», va dir l’advocat i empresari, de 54 anys.

El president havia considerat inevitable l’aprovació d’un pressupost que, van advertir els especialistes, aguditzarà els problemes d’una població que ha perdut llocs de treball com a conseqüència de la pandèmia. Els 18.000 milions de dòlars contemplats en les despeses del 2021 estan destinats especialment a finançar l’aparell estatal i emprenedories amb el sector privat. El pressupost no contempla, no obstant, millores per al sistema sanitari ni educatiu. Tampoc dedica cap esforç econòmic a mitigar els efectes d’una desnutrició infantil que castiga el 50% dels nens menors de cinc anys.

En aquest context es va desencadenar la protesta. «La indignació de la ciutadania és una cosa que s’havia anat gestant per la insolència de la corrupció, que va arribar a adquirir formes de barra i cinisme que van esgotar la paciència d’un poble que semblava resignat a suportar qualsevol cosa que fessin els que dirigeixen la dictadura de la corrupció», va assenyalar aquest diumenge el diari ‘La Hora’ en el seu editorial.