Amor en temps de Covid

Si les relacions sentimentals a distància ja no són fàcils en si mateixes, tot és susceptible d’empitjorar: relacions sentimentals a distància en temps de coronavirus. Milers de persones es troben encallades en una situació que consideren tan desesperant com injusta. El seu amor viu en un altre país i, a causa del tancament de fronteres a causa de la pandèmia, no es poden veure des de fa mesos, en els pitjors casos, des de gairebé fa un any. Concretament, a Espanya hi ha 2.990 sol·licituds presentades, segons fonts del Govern, de persones estrangeres que volen venir a veure la seva parella. A hores d’ara, Espanya, immersa en fortes restriccions per la Covid-19, està donant permís per accedir al país a persones que acreditin estar casades, ser parella de fet o amb convivència d’un any sota el mateix sostre amb un ciutadà espanyol. Però hi ha moltes parelles que, sense estar representades per cap d’aquests tres supòsits, diuen estar xocant contra una paret cada vegada que acudeixen a ambaixades i consolats espanyols pel món per obtenir l’autorització per viatjar. S’han fet forts a les xarxes socials i sota el ‘hastag’ #LoveisnotTourism (‘L’amor no és turisme’) demanen al Govern flexibilitat, comprensió i equiparació a la resta de parelles binacionals. Com poden acreditar la Laura, espanyola de 28 anys, i el Dany, israelià de 30, que fa un any que viuen sota el mateix sostre si es van conèixer jugant ‘online’ un any abans de començar la pandèmia. «És un requisit ridícul perquè és pràcticament impossible de complir en casos com el nostre», explica la Laura, en una trucada, des de Granada. Aquesta dissenyadora gràfica espanyola i l’enginyer elèctric israelià es van veure en persona per primera vegada a Berlín i, posteriorment i de forma alterna, s’han vist per períodes d’un mes a Israel i Espanya. El gener que ve es complirà un any des que es van veure l’última vegada. «En les videotrucades acabem plorant tots dos tot i que he de dir que la nostra relació s’ha enfortit», afirma la Laura per a, tot seguit, explicar que li cauen els cabells i perd pes. «Equiparables emocionalment» «Són parelles equiparables emocionalment a un matrimoni o a una parella de fet». Són paraules del secretari d’Estat de l’Espanya Global, Manuel Muniz, al referir-se a les parelles afectades per aquestes restriccions en una entrevista en el Club de Trobada Manuel Broseta, a València. Muniz va assegurar que s’està donant instruccions als consolats perquè no sol·licitin el certificat de convivència d’un any per atorgar l’autorització a aquestes «parelles profundes de llarga durada». Les dades oficials aportades pel secretari d’Estat són les següents: de les 2.990 sol·licituds presentades, 1.514 han sigut aprovades, 597 denegades (20%) i 621 estan en tràmit. Per als afectats, una solució raonable consistiria a presentar una declaració jurada, una prova de PCR negativa i un bitllet d’anada i tornada. El secretario de estado @manuelmunizv menciona que el año de convivencia no es necesario para que las parejas binaciones obtengan permiso de entrada a España, pero la @EmbEspIsrael nos lo sigue pidiendo #LoveIsNotTourism @MAECgob @AranchaGlezLaya https://t.co/aQpgBCls6Q — Laura 🇪🇸❤️🇮🇱 Dani (@Aelini92) 17 de noviembre de 2020 Però aquestes directrius del secretari d’Estat no es tradueixen en el dia a dia dels consolats. Andrés Lucas, espanyol de 33 anys, i la seva parella, la russa Karina Antonova, advocada de 31, tenen l’esperança de poder veure’s per Nadal per celebrar el seu segon any de relació. Es van conèixer a Barcelona en les celebracions d’entrada de l’any 2019 i, des d’aleshores, s’han vist per períodes de 10 dies en fins a a sis països. «Hi ha molta descoordinació i els criteris que s’estan aplicant són molt subjectius», afirma l’Andrés. Pitjor ho tenen, si és possible, Indira Durán, de Sevilla (27 anys) i la seva parella, una dona peruana de 24 de qui no dona la identitat per preservar l’anonimat ja que les relacions homosexuals no estan reconegudes al Perú. La Indira té 27 anys i, com la seva parella peruana de 24, és estudiant de dret. La diferència horària no ajuda, sinó al contrari, per fer videoconferències. «Dormo molt poc perquè és l’única manera de parlar amb ella», explica per afegir: «La situació m’està afectant molt tant emocionalment com psicològicament». Julián Manzano, sevillà de 24 anys, i Alina Gribova, moscovita de 23, es van conèixer a Espanya en un programa de voluntariat en una restauració arqueològica. El Julián explica que, al principi de la pandèmia, era fàcil ser comprensiu, però a mesura que passen els mesos «resulta més difícil suportar la situació». «Hi ha hagut moments tensos, d’enuig, que un dels dos no vol parlar... però la nostra relació segueix forta», s’enorgulleix Andrés, sabedor que altres relacions no han suportat l’envit.

Amor en temps de Covid

Parelles binacionals denuncien les traves del Govern espanyol per poder reunir-se per la pandèmia

El més llegit