Portugal i Espanya, veïns cada vegada més allunyats

Javier García mai no ho havia tingut tan difícil per tornar a casa. Des que es va instal·lar a Lisboa fa poc menys de dos anys i fins a l’inici de la pandèmia, aquest jove de Salamanca es beneficiava del recorregut dels històrics trens hotel Lusitania i Surexpresso per passar el cap de setmana amb la família. Però això ja és història. Amb l’arribada de la Covid-19, Renfe va decidir suspendre de forma indefinida el servei dels dos trens, que unien la capital lusitana amb Madrid i amb la frontera francesa a través de Salamanca. La suspensió de l’única connexió ferroviària que uneix les dues capitals ibèriques va trastocar els plans de García, que realitzava el trajecte en una mica més de set hores. «El tren em permetia passar el cap de setmana a Salamanca. Sortia divendres a la nit, arribava a primera hora del matí de dissabte i diumenge a la nit agafava de nou el tren i arribava a Lisboa dilluns al matí», assegura. El periple que ha de fer ara per arribar a casa seva l’ha obligat a quedar-se a Lisboa més temps del que li agradaria. «Si la línia estigués activa hi hauria anat alguna vegada més, però en aquesta situació me’n passen les ganes». Renfe va descartar a finals de maig restablir el servei a curt termini per la seva escassa rendibilitat –amb un volum de gairebé 150.000 passatgers i pèrdues de prop de cinc milions d’euros el 2019–, malgrat les crítiques d’organitzacions ecologistes i de representants de les regions frontereres. Des de la companyia espanyola asseguren a EL PERIÓDICO que estan pendents de l’evolució de la pandèmia per valorar la situació conjuntament amb la contrapart portuguesa, Comboios de Portugal (CP), tot i que el ministre portuguès d’Infraestructures, Pedro Nuno Santos, va assegurar que Renfe «no ha mostrat interès fins al moment» per reprendre el servei. Però a la banda portuguesa la situació no és gaire més esperançadora. La mateixa ministra portuguesa de Cohesió Territorial, Ana Abrunhosa, va afirmar en una entrevista a l’agència Efe que les persones que vulguin viatjar de Lisboa a Madrid «ja tenen un mitjà ràpid» per fer-ho, amb referència a l’avió. Unes declaracions que va realitzar en vigílies de la cimera hispanolusitana de Guarda, a mitjans d’octubre, i de la qual va sortir la voluntat de reforçar els llaços territorials, econòmics i culturals a les dues bandes de la frontera –amb especial èmfasi en les energies verdes i la sostenibilitat–. L’eterna promesa de l’alta velocitat Actualment hi ha dues línies ferroviàries que travessen la frontera entre Espanya i Portugal: les que uneixen Entroncamento amb Badajoz, a Extremadura, i Porto amb Vigo, a Galícia. Fa anys que les dues regions espanyoles reclamen una millora de les infraestructures a la frontera a través de l’eix atlàntic i el corredor sud-oest. L’aposta per l’alta velocitat suposaria un impuls per a les seves economies, tot i que per ara no ha rebut una resposta ferma dels governs dels dos països, més enllà de les bones intencions. «Es tracta d’un tema pressupostari i de voluntat», assegura el promotor i portaveu de la plataforma Sudoeste Ibérico en Red, Antonio García Salas. «En aquests moments les connexions estan pitjor que fa 10 anys, hem passat d’una freqüència de tres viatges diaris des d’Entroncamento a només un». Per Salas, l’única forma de potenciar l’economia de la zona en sectors clau com l’alimentació o el turisme passa per millorar les comunicacions entre el port de Sines, a Portugal, i la resta de la península i Europa. «Ara mateix som la perifèria de la perifèria», lamenta. La batalla a les autopistes Fa anys que els habitants de les zones frontereres lluiten per la reposició de les antigues SCUT, autopistes portugueses de gestió privada que els peatges corrien a compte de l’Estat. Amb l’arribada de la crisi econòmica del 2008, el pagament dels peatges va passar als usuaris, que van denunciar un tracte desfavorable per a aquestes regions i van advertir de l’impacte econòmic que suposaria en les connexions amb Espanya, ja que tres d’aquestes autopistes arriben fins a la frontera. «Moltes petites empreses van deixar de transportar les seves mercaderies a les dues bandes de la frontera perquè no era rendible», explica José Gameiro, president de l’Associació Empresarial de Beira Baixa. El Govern portuguès ha inclòs en els Pressupostos del 2021 descomptes per als usuaris habituals d’aquestes autopistes i una ampliació dels ja existents en el transport de mercaderies, però els representants de les associacions locals consideren que són insuficients i insisteixen en l’eliminació total dels peatges a càrrec dels usuaris. «Les línies frontereres són zones de desenvolupament a tot Europa, però aquí no és així», assegura Gameiro, que insta els governs que augmentin els seus esforços per evitar la despoblació a la regió. «Nosaltres hem decidit quedar-nos i no volem penedir-nos-en».

Portugal i Espanya, veïns cada vegada més allunyats

La falta d'infraestructures i l'evolució de la pandèmia han limitat les connexions en una frontera oblidada durant anys

El més llegit