Stacey Abrams, el somni complert

Les grans lluites mai són individuals però solen tenir líders. Als Estats Units, en la guerra contra la supressió del vot i per l’educació i mobilització de votants, Stacey Abrams s’ha reafirmat com una icona nacional. La visió, determinació, intel·ligència i capacitat organitzativa d’aquesta dona de 46 anys que el 2018 va estar a punt de convertir-se en la primera governadora negra dels EUA han ajudat que Joe Biden aconsegueixi imposar-se a Geòrgia, un estat del sud amb 16 vots al col·legi electoral que durant gairebé tres dècades ha sigut un feu republicà. I la coalició multiracial i multigeneracional similar a la que es va formar al voltant de Barack Obama ha sigut vital també perquè la lluita pels dos escons del Senat sigui tan igualada que hagi d’anar a una segona volta. Passi el que passi en aquesta cita del 5 de gener, en què es decidirà el control del Senat i amb això, en bona mesura, la capacitat de Biden de formar el seu Govern i portar a terme la seva agenda, Abrams ha aconseguit no només fer de Geòrgia l’estat pel qual passa el destí polític immediat del país, sinó també la «punta de llança» que mostra un camí de futur per als progressistes en un país canviat. Perquè per ella «els aspectes demogràfics no són la destinació, són només una oportunitat». I ha sabut demostrar els fruits que dona deixar d’ignorar la gent de color, els joves, els pobres i les comunitats rurals remotes. Filla del sud Abrams es defineix com una «filla del sud», perquè tot i que va néixer a Wisconsin i va estudiar dret a Yale (Connecticut) la seva vida s’ha desenvolupat sobretot a Mississipí, Texas i Geòrgia. Porta a les venes la lluita pels drets civils i ha dedicat les dues últimes dècades de la seva vida a posar el focus en un dels capítols que continuen oberts en aquesta lluita: mirar de garantir la democràcia per a tothom i combatre la supressió del vot de les minories. Antiga advocada fiscal (i escriptora amb pseudònim de novel·les romàntiques), va lluitar entre el 2007 i el 2017 quan va estar en la legislatura estatal, des d’on va posar en marxa el New Georgia Project, a la recerca de garantir l’accés al vot, protegir els drets dels ciutadans, animar nous votants, implicar els joves, elevar la diversitat... Va portar a la pràctica la lluita el 2018, quan va aspirar a ocupar el govern a Atlanta. Es va quedar a només 55.000 vots dels quatre milions emesos davant Brian Kemp, fins aleshores secretari d’Estat, un càrrec des del qual es controlen les eleccions i en què el republicà durant sis anys havia estat emprenent estratagemes habituals dels conservadors com purgues de votants del cens electoral. Abrams mai va pronunciar el discurs de concessió. No es va donar per derrotada. Va transformar New Georgia Project en Fair Fight. I elevada ja a l’escena nacional amb senyals com ser escollida per donar la resposta al discurs sobre l’estat de la Unió de Donald Trump el 2019, Abrams va reafirmar la seva fenomenal capacitat de recaptació i va posar a les arques del grup més de 33 milions de dòlars (recentment feia broma dient que s’ha tornat «una captaire realment bona»). Els diners s’han repartit per ajudar demòcrates de tot el país, però el focus ha sigut a Geòrgia, on en dos anys ha aconseguit registrar més de 800.000 votants. El 49% eren menors de 30 anys; el 45% no eren blancs. «Visió holística» El que Abrams té, segons explicava en un podcast de Hillary Clinton, és «una visió holística de què és ser demòcrata. No es tracta només de com guanyar eleccions sinó de cors i ments i sostenibilitat perquè tots ens moguem en la mateixa direcció», deia, sense que importi qui és el candidat o quina la carrera. Abrams, que es va plantejar tirar endavant la seva pròpia candidatura presidencial i que no va amagar la seva ambició que Biden l’escollís com a candidata a vicepresidenta, recorda que el que s’ha aconseguit ara ha sigut «un esforç d’equip». En els seus missatges a les xarxes socials esmenta altres persones i grups que han ajudat a tornar blava Geòrgia, estat que intentarà altre cop governar el 2022. Però la veritat és que l’aplaudiment generalitzat és per a ella, i cap a ella es tomben ara les mirades, amb la vista posada al 5 de gener, però també més enllà. «Fem que passi el que és possible i podem fer-ho a tot el país, a cada comunitat, amb cada tema perquè no pararem», ha dit Abrams, la lluita de la qual està reflectida en el documental ‘All in. The fight for democracy’. «No ens rendirem, no cedirem, però, encara més important, somiarem coses més grans del que ells (els republicans) creuen que pot allotjar la nostra imaginació».

Stacey Abrams, el somni complert

La política demòcrata negra ha aconseguit posar en joc Geòrgia, tradicional feu republicà

L'èxit després de la seva llarga lluita contra la supressió de vot marca un camí de futur per als progressistes

El més llegit