Rússia davant Biden, cap a una «estable rivalitat»

Una predictible rivalitat, diferent de la relació d’amor-odi, plena de dramatisme, que ha existit durant els últims quatre anys amb Donald Trump al capdavant de la Casa Blanca. O una guerra oberta, en què el demòcrata Joe Biden, acompanyat de dirigents del seu propi partit, hostils a Rússia, es rescabalarà del succeït en les eleccions del 2016, quan una campanya de desinformació i ingerència, originada en el Kremlin, va contribuir a la derrota de la seva correligionària Hillary Clinton en les presidencials del 2016. Aquestes són les dues possibilitats que estudien aquests dies experts i polítics a Rússia sobre el futur dels contactes entre les dues superpotències nuclears del planeta. Dos corrents de pensament, això sí, fortament marcats per la ideologia: mentre els analistes de ‘think-tank’ de tendència liberal veuen la situació amb cautela, i fins i tot un cert optimisme, els sectors més nacionalistes i conservadors pròxims a l’‘establishment’ ja han fet pública la seva inquietud davant el que pugui succeir una vegada que Biden prengui possessió del càrrec. Sota el mandat del president electe nord-americà, Moscou i Washington «no seran amics, competiran, perquè són dos grans poders, els interessos dels quals col·lideixen», però aquesta serà una pugna «estable i predictible», augura Alekséi Naúmov, viceredactor en cap de la secció d’internacional de ‘Kommersant’, un dels diaris de referència a Rússia, i expert que col·labora amb el Consell Rus d’Afers Internacionals (RIAC). Naúmov veu fins i tot avantatges en l’elecció de Biden. Considera que, amb la victòria del demòcrata, les relacions bilaterals entre els dos països s’alliberaran de «l’ombra del Rusiagate» i podran identificar-se fins i tot algunes àrees de cooperació, entre les quals, el conflicte «a Síria». Andréi Kortúnov, director del RIAC, en una recent conversa amb EL PERIÓDICO, va enumerar altres temes on veia possible forjar consensos, com «el programa nuclear de l’Iran» o la «prolongació del tractat Nou Start» sobre caps nuclears de llarg arribi. Falta de química La química no serà present en les trobades i cimeres bilaterals que mantinguin Biden i Putin en el futur pròxim, a diferència de l’evident simpatia personal que es professaven el magnat novaiorquès i el líder del Kremlin. Però «no cal sobrevalorar la connexió personal com un factor decisiu» en una relació entre dos mandataris, sosté Naúmov, qui al seu torn constata diferències entre les sensacions que suscitava Hillary Clinton i el recent cap de l’Estat nord-americà electe. Putin veia Clinton «com la mà que estava darrere» dels moviments de protesta als països de l’entorn de Rússia, sosté el redactor en cap de ‘Kommersant’. El to és radicalment diferent entre representants de les forces oficialistes i nacionalistes, que controlen el Parlament, o fins i tot en els mitjans de premsa progovernamentals. «Amb la victòria del demòcrata es pot esperar una revenja de les forces no conservadores a tot el món; això significa més russofòbia, més morts al Donbass (escenari de la guerra a Ucraïna) i en altres punts calents del món,» escriu en el seu blog Konstantin Kosatxov, president del Comitè d’Afers Internacionals en el Consell de la Federació. La premsa oficialista russa segueix camins similars. Un diari progovernamental ha arribat a qualificar Biden com un «incapacitat», mentre que proclamava que el trumpisme continuava «viu» i que continuaria. En la pàgines de Komsomólskaia Pravda, Valeri Garbuzov, director de l’Institut dels EUA i el Canadà, ha predit que «continuarà» la política de Barack Obama de «limitar Rússia», així com «la batalla per la influència en l’espai postsoviètic».

Rússia davant Biden, cap a una «estable rivalitat»

Els analistes liberals auguren que continuarà l'enfrontament Washington-Moscou, tot i que identifiquen possibles àrees concretes de cooperació

Dirigents polítics nacionalistes que van saludar la victòria de Trump el 2016 temen que el nou president intenti rescabalar-se de la ingerència russa el 2016

El més llegit