La Xina assumeix amb Biden una nova normalitat de tensions

«L’auge de la Xina és positiu no només per a la Xina sinó per als Estats Units i l’ordre mundial», jutjava Joe Biden quan era vicepresident, després de tornar de Pequín el 2011. Recentment va titllar d’esbirro Xi Jinping, el líder amb qui s’haurà d’asseure ben aviat a discutir qüestions globals, durant unes eleccions en les quals va competir diàriament amb Trump a apallissar Pequín. És l’evidència de com s’ha degradat la percepció sobre la Xina al seu país. La Xina era quinze anys enrere la sisena economia del món i serà la primera en deu: en menys d’una generació haurà desbancat els Estats Units. Costa creure que tot just un grapat d’anys enrere encara es debatia a Washington si la Xina era un aliat o un rival. Avui només existeix la certesa que urgeix posar-li pals a les rodes per retardar l’inexorable. La majoria aclaparadora amb què s’han aprovat les últimes lleis de càstig contra Pequín, en assumptes com Xinjiang o Hong Kong, revelen que només la Xina uneix republicans i demòcrates. I, en paral·lel a Washington, la població ha alimentat un sentiment antixinès sense precedents: dues terceres parts dels nord-americans veuen la Xina de forma negativa, segons els últims sondejos. Els líders xinesos hauran assistit al recompte electoral amb l’assossec de qui no es juga res perquè ja van comprendre que el marc polític i social nord-americà constreny qualsevol president i que l’hostilitat ha arribat per quedar-se. El pla quinquennal aprovat recentment, que remarca l’autoconsum i l’autosuficiència tecnològica, s’entén en aquest escenari. Interlocutor assenyat Els canvis s’esperen en les formes. De Biden es preveu una diplomàcia més acadèmica i allunyada del Twitter, més consistent i amb menys rampells. No és una qüestió menor per a Pequín, desorientada sovint amb Trump, comptar amb un interlocutor assenyat i predictible. La desaparició de falcons com Mike Pompeo o John Bolton, en permanent rumb de col·lisió, també untarà el diàleg. No s’esperen batzegades en el fons però sí que és previsible que s’explorin àrees d’interès conjunt. «Biden està disposat a treballar amb la Xina en el canvi climàtic, els acords nuclears amb l’Iran, l’Organització Mundial del Comerç i altres assumptes globals. El seu assessor en política exterior ja ha aclarit que està completament en contra del ‘decoupling’ (desconnexió) que defensen alguns en l’administració Trump», assenyala Stanley Rosen, sinòleg de la Universitat de Carolina del Sud. També és previsible que els Estats Units recuperin una part del lideratge global que la política «Amèrica, primer» desdenyava. La seva retirada dels acords climàtics de París i de l’Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica (TPP) han convertit Pequín en l’improbable bastió en qüestions mediambientals o de lliure comerç. També ha augmentat la Xina la seva empremta en una Europa que va perdre la sintonia amb els Estats Units i el seu paper ha quedat enfortit en l’Organització Mundial de la Salut i l’Organització Mundial del Comerç després de les crítiques furibundes de Trump. En les anàlisis sobre els efectes de la victòria demòcrata s’al·ludeix al restabliment dels llaços i el multilateralisme en contrast amb la lluita en solitari de Trump. Es desconeix qui s’imposarà en la batalla per la influència global, però ja podem avançar que els Estats Units saltaran al terreny de joc després de quatre anys d’incompareixences. Biden ha anunciat que negociarà el TPP, aquell acord que va cuinar Obama d’esquena a la Xina, i que acceptarà els compromisos de París. Entusiasta aliat No s’intueix cap solució a la guerra comercial i tecnològica ni cap acostament en assumptes com Hong Kong o Xinjiang. Però la sortida de Trump podria reduir les friccions a l’estret de Formosa després de la pèrdua del més entusiasta aliat del Govern independentista de Taiwan. La tossuderia de Trump a trepitjar totes les durícies xineses ha empès la seva política fins a la irresponsabilitat en un assumpte que Pequín considera sagrat. «Ja fins i tot es valorava que hi atraquessin barcos militars nord-americans o la presència de ‘marines’ a l’illa. Biden temperarà aquestes polítiques. Quan li van preguntar recentment què faria si la Xina envaïa Taiwan, va respondre que ho preguntaria al Congrés, i va ser titllat d’ambigu. Potser baixa la temperatura a l’estret perquè, sense el recolzament dels republicans, els independentistes reduiran els seus desafiaments. I qualsevol millora en les relacions entre la Xina i els Estats Units passa per refredar el tema taiwanès», assenyala Xulio Ríos, director de l’Observatori de Política Xinesa. L’expert jutja que la Xina preferia el demòcrata a curt termini, per recuperar el diàleg, i el republicà per al llarg. «La política suïcida de Trump aplanava el camí de la Xina com a potència mundial», afirma.

La Xina assumeix amb Biden una nova normalitat de tensions

La majoria aclaparadora amb què s'han aprovat lleis de càstig contra Pequín revelen que només la Xina uneix republicans i demòcrates

Els líders del gegant asiàtic van assistir al recompte electoral amb l'assossec de qui no es juga res en la contesa presidencial nord-americana

El més llegit