Birmània ha votat en massa aquest diumenge en uns comicis que s’espera que revalidin en el càrrec la líder actual, Aung San Suu Kyi, molt popular al país però criticada internacionalment per la crisi de la minoria dels rohingyes. Són els segons comicis en 10 anys, des que el 2011 es va dissoldre la Junta militar que va governar el país durant mig segle i es va iniciar una transició peculiar de la dictadura al que els generals van batejar com una «democràcia disciplinada».

Des de primera hora, milions de votant han fet llargues cues davant els col·legis electorals amb mesures de seguretat sanitària per impedir la propagació de la Covid-19, ja que el país està patint una segona onada amb més de 60.000 casos detectats. Els birmans han pogut elegir entre 93 partits i, tot i que els resultats oficials tardaran diversos dies a conèixer-se, pocs tenen dubtes que, igual que en els comicis del 2015, el vencedor serà la Lliga Nacional per a la Democràcia (LND), encapçalada per la Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi. 

No obstant, el fracàs de Suu Kyi en conciliar les minories ètniques de la perifèria del país, algunes en guerra amb el Govern central des de fa dècades, podria provocar que alguns de les desenes de partits etnonacionalistes regionals guanyessin més escons en el Parlament que en els comicis anteriors. 

A causa dels conflictes, les eleccions han sigut cancel·lades en 51 circumscripcions, que deixarà sense 1,5 milions de persones aproximadament, la majoria a l’estat de Rakhine (a l’oest), escenari, des de fa dos anys, d’un acarnissat conflicte entre les Forces Armades i l’Exèrcit de Rakhine, guerrilla dels rakhine, ètnia budista majoritària a l’estat.

Influència de l’Exèrcit

Suu Kyi –Mare Suu, com se la coneix popularment– governa amb el càrrec de consellera d’estat, dissenyat expressament per esquivar un article de la Constitució –aprovada el 2008 pels uniformats– que veda la presidència als qui tinguin parents immediats estrangers –que és el seu cas–, ja que els seus dos fills tenen la nacionalitat britànica.

Amb 75 anys, Suu Kyi va votar el 29 d’octubre, igual que molta gent major de 60 anys a la qual es va donar l’oportunitat de votar per endavant per evitar contagis del coronavirus. Qui va votar aquest diumenge va ser el president birmà, Win Myin. També el cap del poderós Exèrcit birmà, Min Aung Hlaing. 

Els militars estan organitzats entorn del Partit de la Solidaritat i el Desenvolupament de la Unió (USDP), creat pels generals que lideraven la dictadura militar, que en les anteriors eleccions només va obtenir un 10% dels escons.

No obstant, la Constitució del 2008, redactada per la Junta militar llavors en el poder, assegura que l’Exèrcit mantingui una enorme influència política, ja que compta amb el 25% dels escons del Parlament, el control de tres ministeris clau (Interior, Defensa i Fronteres)  i una autonomia pràcticament total respecte al Govern civil, malgrat els intents infructuosos del Govern de Suu Kyi per canviar-la.

L’exclusió dels rohingyes

Els grans exclosos d’aquestes eleccions han sigut els rohingyes, mig milió de persones als quals majoritàriament el Govern va arrabassar la ciutadania a principis dels anys 90 i als quals ha sotmès durant dècades a un règim de discriminació perquè els considera immigrants il·legals de Bangladesh, tot i que fa generacions que viuen al país.

Els rohingyes, predominantment musulmans en un país de majoria budista, ja no van poder votar en les eleccions del 2015 i en aquesta ocasió, tampoc. A més, les autoritats van rebutjar les candidatures de cinc d’ells, membres del Partit per a la Democràcia i els Drets Humans (PDDH).

«L’exclusió dels rohingyes en les eleccions és una prova evident de discriminació, supressió i apartheid. Per tant, no és possible reconèixer les eleccions a Birmània com a lliures, justes, inclusives i creïbles», va denunciar el PDDH en un comunicat emès durant la jornada electoral.