Trump o Biden: Un tauler mundial perillós guanyi qui guanyi

Una victòria de Joe Biden tornaria els EUA al centre del tauler del 2016. L’únic problema és que aquest tauler ja no existeix. El joc ha canviat. En quatre anys, Donald Trump ha destruït el món complex d’equilibris que va sorgir de la segona guerra mundial. Ha tret el seu país del pacte nuclear amb l’Iran i dels acords de París per frenar la crisi climàtica. En aquest temps ha repartit insolències entre tots els líders europeus. Té tírria a Angela Merkel i Emmanuel Macron. Del seu imitador, Boris Johnson, ha de conservar una pobra impressió perquè és massa culte, i se li nota. Ell prefereix tractar amb autòcrates com Vladimir Putin i dictadors com Kim Jong-un. Si guanyés Trump tindríem tres quarts del mateix, però tampoc és segur que les regles del seu joc sobrevisquin a la pandèmia. Entrem en un món de boirines i incerteses, un espai perillós que fomenta la por, multiplica els discursos d’odi i genera conflictes. Trump no és un bel·licista, malgrat que arrossegui l’etiqueta d’esbirro. Es tracta d’un empresari immobiliari que desitja arribar al millor acord per als seus interessos. El seu estil no consisteix a bombardejar l’edifici que vol comprar. Juga amb els límits, com ho feia la Màfia a les pel·lícules d’‘El Padrí’ de Francis Ford Coppola. És un president mal educat que ha trencat les normes de comportament del càrrec. Ni tan sols intenta dissimular. Ni estratègia ni objectius El principal inconvenient de Trump és que no té cap altre pla que satisfer-se a si mateix. És un tipus voraç i impredictible. No hi ha estratègia ni objectius fora de l’ego. Malgrat tot, existeixen algunes pistes de com podria ser la seva actuació en un segon mandat i com afectaria les relacions internacionals. Ha creat la sensació que defensa el seu país, l’America First, la seva promesa electoral estrella, gràcies a la guerra comercial amb la Xina. També va endurir la seva política amb Cuba i va traslladar la seva ambaixada a Jerusalem, un símbol del que va venir després: l’abandonament dels palestins i la renúncia a l’aplicació de les resolucions del Consell de Seguretat de l’ONU. Està a prop de completar una altra promesa amb la retirada de l’Afganistan, entregada a la seva sort i als talibans. Va comprar la tesi dels falcons, que l’Iran és el gran satan global a qui s’ha de combatre. La seva obsessió és desfer cada pas donat per Obama, no importa en quina direcció ni amb quin èxit. Les seves accions militars més destacades van consistir a matar Abu Bakr al-Baghdadi, líder de l’Estat Islàmic (ISIS), i matar el general iranià Qasem Soleimani, que més que una heroïcitat va ser un assassinat que contravé les regles internacionals. Soleimani va ser clau per derrotar l’ISIS a l’Iraq i Síria. L’actual president ha demostrat ser un aliat poc fiable, més enllà dels seus excessos verbals amb la UE. Va deixar a l’estacada els kurds sirians que li van servir de tropes al terreny. Un segon mandat de Trump seria bo per als interessos de Putin a Síria i per als de Benjamin Netanyahu a tot Pròxim Orient. Biden tornaria a la negociació en tots els escenaris, però arribaria tard amb Teheran, que ja ha trepitjat l’accelerador del seu programa nuclear. Un excap del Mossad (servei d’espionatge exterior israelià) afirma que, amb Trump, l’Aràbia Saudita establiria relacions diplomàtiques amb Israel en pocs mesos. Amb Biden trigaria més i vincularia el procés de reconeixement a un acord previ amb els palestins. Un president demòcrata tornaria al carril dels dos estats per solucionar el conflicte, malgrat que també sembla superat pels esdeveniments. És significatiu que Trump no aconseguís que Netanyahu parlés malament de Biden en una conferència telefònica gravada amb càmera. Bibi fa massa temps que és sobre l’escenari per deixar-se sorprendre en una estupidesa. Els demòcrates són més propensos a iniciar guerres. Barack Obama, premi Nobel de la Pau preventiu, va ser el campió en l’ús de drons per bombardejar a l’Afganistan, Iraq, Síria i Somàlia. Aquests avions no tripulats no distingeixen el terrorista dels civils. Queden focus actius de grups gihadistes a Somàlia, Síria, el Magrib i el Sahel, però el gran xoc de Biden es produiria amb Putin, que fa quatre anys que no té un contrapès. Els beneficiats serien la UE i la Xina, que podrien tornar a la pausa i al seu escenari favorit: la paciència. La «vella normalitat» La pandèmia encara no ha acabat. Ningú s’atreveix a posar data per a la tornada de la «vella normalitat». Potser després de l’arribada massiva de vacunes eficaces a la tardor del 2021, o més tard. El que ha passat escurçarà els terminis previstos per la CIA, que datava el xoc entre els imperis el 2050. La Xina ja és una amenaça directa per a la supremacia nord-americana. El perill principal d’un segon Trump és que passi del fanfarroneig a les accions. Existeixen diversos simulacres de guerra (jocs per ordinador), als quals són aficionats els Estats Majors de les Forces Armades, que situen illes del Mar de la Xina com a punt de fricció. Els jocs indiquen que els EUA perdrien aquesta guerra amb la Xina, potser avalada per Rússia. Tot i que amb Biden tornaríem a la negociació, és possible que no serveixi per frenar i invertir el declivi. Aquest és el perill principal. A ningú li agrada reconèixer que el seu temps gloriós ha passat. Mirin si no els conservadors anglesos, aferrats a la bandera del ‘brexit’ com si fos l’últim sospir de la reina Victòria. En qualsevol cas, siguin pessimistes. Sempre és la manera més senzilla d’encertar.

Trump o Biden: Un tauler mundial perillós guanyi qui guanyi

El món del 2016 que va heretar el president nord-americà ja no existeix i és molt complicat reconstruir-lo

El candidat demòcrata tornarà a la negociació però és possible que ja no serveixi per invertir el declivi

El més llegit