EUA: Les eleccions de l'ansietat

Ni festa democràtica ni celebració ciutadana. Els Estats Units afronten les eleccions presidencials i legislatives de dimarts amb un nus a l’estómac i elevats nivells d’ansietat, fracturats en dues meitats que han deixat d’escoltar-se i que desconfien profundament del bàndol rival. Part de l’electorat dels dos partits no creu que seran uns comicis nets. L’amenaça de violència recorre el país. I les dues Amèriques contemplen la seva potencial derrota en termes apocalíptics: els demòcrates temen que sigui el final de la democràcia; els republicans, el principi del socialisme. Per a súmmum, hi ha molts dubtes que hi pugui haver un resultat definitiu la nit del 3 de novembre, cosa que prolongaria l’insomni d’una nació que tem que res torni a ser el mateix. Hi ha tant en joc que tot apunta un rècord de participació, possiblement la més alta de l’últim segle, segons les prediccions dels experts. Més de 80 milions de nord-americans han votat ja de forma anticipada, cosa que ha fet que en estats com Texas s’hagi superat la participació total del 2016. Les enquestes continuen donant com a guanyador el demòcrata Joe Biden, que té a hores d’ara un avantatge superior al que tenia Hillary Clinton fa quatre anys. Però aquesta vegada ningú en el seu partit s’atreveix a cantar victòria. En les últimes setmanes Donald Trump ha retallat el seu dèficit en la majoria d’estats que decidiran les eleccions. A Florida, Arizona o Pennsilvània està dins del marge d’error dels sondejos. Dubtes demòcrates «No es creguin aquestes enquestes», ha advertit el cineasta i activista d’esquerres Michael Moore, que ja va predir la victòria del republicà fa quatre anys. Moore afirma que els votants del president no es fien dels enquestadors, a qui veuen com una branca més de l’anomenat ‘Deep State’ (‘Estat profund’), i, per tant, no necessàriament expressen les seves veritables preferències. Però hi ha altres factors preocupants per als demòcrates. Des del seu desavantatge en el registre de nous votants en els últims quatre anys, a la campanya molt més vigorosa que han fet els republicans sobre el terreny. També la baixa participació registrada fins ara entre els votants negres i hispans en estats clau com Florida i Pennsilvània. Per no parlar d’aquest 56% de nord-americans que diu estar avui millor que fa quatre anys en una enquesta recent de Gallup, un percentatge superior al que tenien Reagan, Bush i Obama a l’enfrontar la reelecció. El que és paradoxal també és que un 56% opina que Trump «no mereix la reelecció», davant el 43% que opina el contrari. En qualsevol cas, la situació fa que no es puguin fer gaires prediccions perquè és difícil calibrar com reaccionarà el país davant tanta frustració i sofriment. Als més de 230.000 morts per la pandèmia, cal sumar-hi els estralls de la recessió econòmica, les protestes racials que aquesta mateixa setmana han deixat seriosos aldarulls a Filadèlfia, Portland i Washington, o la ressaca de les catàstrofes naturals d’aquest 2020, des dels incendis a la costa Oest als huracans i les inundacions que han castigat el sud del país. Temor als carrers El carrer té por del que pugui passar en les pròximes setmanes. Als centres urbans, molts comerços s’han parapetat com si esperessin el pas d’un tifó. Algunes empreses han donat aquesta setmana dies de festa als seus treballadors per garantir la seva seguretat. I universitats com la George Washington de la capital han demanat als seus estudiants que facin provisió d’aliments per aguantar almenys una setmana en cas que no es pugui sortir al carrer. Una ansietat que es deriva en part del rebuig expressat per Trump a reconèixer la seva potencial derrota i les crides als seus seguidors perquè acudeixin a vigilar els col·legis electorals. Els dos partits tenen exèrcits d’advocats llestos per reaccionar si alguna de les parts impugna els resultats. I mentre el rum-rum de guerra civil ocupa els fòrums ‘online’, la venda d’armes s’ha disparat a tot el país, com sol ser la norma, no obstant, abans de cada elecció presidencial. «És clar que hi ha preocupació, estem en alerta des de l’estiu», deia aquesta setmana el cap de l’oficina de l’FBI, Abbas Golfrey, a Seattle. La seva agència ha redoblat la presència al mapa nacional pel que pugui succeir. Però no és l’única. Per primera vegada s’han donat instruccions a l’ICE, encarregat de l’arrest d’immigrants irregulars, perquè vetlli per la seguretat, segons publica NBC News. El fatalisme ha calat fins i tot entre les ments més lúcides. «Els nivells de desconfiança que hi ha en aquest país –en les nostres institucions, la nostra política i en nosaltres mateixos– travessen un pronunciat declivi. I quan s’enfonsa la confiança social, les nacions fallen», va escriure fa unes setmanes David Brooks a ‘The Atlantic’. Final de campanya I mentrestant, la campanya ha entrat en les seves hores finals. Trump tenia aquest diumenge cinc mítings previstos en cinc estats diferents, una marató que completarà dilluns amb set actes de campanya més. Menys ambiciosa és l’agenda de Biden, que concentrarà els seus esforços amb diversos actes a Pennsilvània en els dos pròxims dies, tot i que tant Barack Obama com Kamala Harris visitaran altres estats, com Michigan, Florida i Geòrgia. Des de fora són molts els nord-americans que resen aquests dies perquè hi hagi un guanyador clar, perquè, d’una altra manera, la tensió podria desbocar-se. Segons publica ‘Axios’, el president ha dit als seus assessors que pensa cantar victòria demà si va per davant en el recompte, malgrat que molt probablement no hi haurà un escrutini definitiu en diversos estats fins dies després dels comicis.

EUA: Les eleccions de l'ansietat

La fractura social, les amenaces de violència i la crisi com a rerefons marquen els comicis als EUA

Joe Biden manté l'avantatge, però ningú en el seu partit s'atreveix a cantar victòria a l'escurçar-se l'avantatge als estats decisius

El més llegit