Veneçuela: sobreviure amb menys d'un euro al mes

«Malgrat el bloqueig criminal contra Veneçuela, el Dia Mundial de l’Alimentació el celebrem impulsant la producció nacional i garantint l’alimentació del nostre poble», va assegurar Nicolás Maduro el 16 d’octubre i va destacar tot l’«esforç» que es realitza a través de les caixes que entreguen els Comitès Locals de Proveïment i Producció. «¡Els enemics de la pàtria no han pogut, ni podran amb Veneçuela!», va dir el president en el seu compte de Facebook. Amb el pas dels dies van començar a ploure-li comentaris. «On donaran aquestes caixes, perquè jo no tinc res a casa i la caixa tarda a venir un mes i no porta el que apareix a la foto», li va escriure Adrianita Pirez. «President, salutacions, però li faig una pregunta, ¿què compraria vostè amb 300.000 bolívars mensuals –menys d’un euro–?», va voler saber Arley Rivas. La resposta es troba als carrers, on augmenta la pobresa i la desnutrició. La inflació en el preu dels aliments durant la quarantena per la Covid ha arribat al 671,8%. L’Organització de l’ONU per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO, per les sigles en anglès) ha consignat que l’increment de la desnutrició a Amèrica del Sud està «impulsada principalment per la situació a Veneçuela», on s’ha passat d’un dèficit de 2,5 punts entre 2010-2012 a 31,4 punts en el període 2017-2019. L’última enquesta sobre condicions de vida (Encovi) que elabora la Universitat Catòlica Andrés Bello dona compte que el 96,3% de les llars es troben en situació de pobresa. Dotze milions de persones, un terç de les quals, pensionistes, reben un salari mínim de 400.000 bolívars, el que equival a hores d’ara a menys d’un dòlar. La moneda nord-americana és el factor de regulació del mercat negre, on amb l’equivalent a una mica menys que una mensualitat es pot adquirir un paquet d’arròs o un quilogram de farina per preparar les indispensables ‘arepas’. ¡Día Mundial de la Alimentación! Ante el bloqueo genocida imperial contra la Patria, seguimos respondiendo con más esfuerzo y trabajo para garantizar la alimentación de nuestro pueblo. Agradezco el esfuerzo diario de los líderes de los CLAP y de los productores de nuestra Patria. pic.twitter.com/xfjxSlCR4s — Nicolás Maduro (@NicolasMaduro) 16 de octubre de 2020 Per mitigar les condicions de precarietat, que el palau de Miraflores atribueix de manera gairebé exclusiva a les sancions nord-americanes, uns 10 milions veneçolans reben a més el bo d’alimentació tan exaltat pel president, que s’aproxima als cinc dòlars. L’Observatori Veneçolà de la Salut, el Col·legi de Nutricionistes-Dietistes, la Societat de Puericultura i Pediatria i la Fundació Bengoa per a l’Alimentació, entre altres entitats, han recordat no obstant que Veneçuela ha sigut inclosa juntament amb Etiòpia, el Sudan, Nigèria, Síria i Haití entre els països amb pitjors crisis alimentàries del planeta. Al seu document conjunt assenyalen que les caixes que la població compra a l’Estat inclouen sobretot carbohidrats i greixos, «ultraprocessats, i moltes vegades no consistents amb el patró alimentari local o amb les normes internacionals de protecció de l’alimentació de lactants i nens petits». És aquesta asimetria la que porta Marianela Herrera, de l’Observatori Veneçolà de Salut, a dir que bona part de la societat «no s’està alimentant sinó mitigant la gana». L’ensorrament que no cessa Entre el 2014 i el 2019, el PIB es va contraure un 65%. El col·lapse va tenir un efecte social expulsiu: uns cinc milions de persones han abandonat el país. La Comissió Econòmica per a l’Amèrica Llatina i el Carib ha calculat que aquest any caurà un altre 18%, en part com a conseqüència de la pandèmia. La fam i la desnutrició formen part del teló de fons permanent d’un conflicte polític entre el madurisme i l’oposició que no sembla que tingui sortida a la vista. La consultora Ecoanalítica calcula que des que es va reportar el primer cas positiu de Covid-19, al març, els preus dels aliments s’han incrementat un 671,8%. Els veneçolans han de recórrer diàriament a l’astúcia, la tenacitat i la il·legalitat per adquirir-los. Una primera línia divisòria de la societat és la que separa els que reben remeses dels seus familiars a l’exterior (el 35% de les llars) i aquells que han d’arreglar-se sense dòlars. La inflació, no obstant, no fa distincions entre uns consumidors i els altres. Un quilogram de cafè costava fa un mes 1,2 milions de bolívars sobirans. El preu s’ha duplicat. El mateix ha succeït amb l’oli de soja, els ous o la llet en pols. Carlos Albornoz, president de l’Institut Veneçolà de la Llet i la Carn, va assegurar que el consum anual de carn s’ha reduït a tres quilograms, cosa que ubica aquest país per sota d’Etiòpia i Uganda. «Mai m’ho vaig imaginar. És com si un meteorit hagués destruït les indústries, el ramat, els comerços». En el #DíaMundialDeLaAlimentación resaltamos la enorme labor de organismos multilaterales y organizaciones no gubernamentales en la lucha contra el hambre, siendo Venezuela, uno de los países que requieren atención humanitaria. #WorldFoodDay — Miguel Pizarro (@Miguel_Pizarro) 16 de octubre de 2020

Veneçuela: sobreviure amb menys d'un euro al mes

Un estudi constata que més del 96% de les llars es troben en situació de pobresa

La quarantena ha disparat fins a més del 600% la inflació en el preu dels aliments

El més llegit