Els activistes que mobilitzen el vot llatí

Són les tres de la tarda i el sol pica amb la força del desert. El termòmetre marca 38 graus i no hi ha una ombra a la vista a West Encanto Boulevard. Karina Ruiz, Michael i Beatriz aparquen els seus cotxes al costat del desangelat Parc Sueño i, a peu, arrenquen la missió que els ha portat a aquest barri de classe treballadora de l’oest de Phoenix. Durant les següents hores picaran desenes de portes, les que indica un programa instal·lat en els seus telèfons mòbils amb informació sobre votants llatins registrats que han rebut les seves paperetes al correu. Quan els obrin la porta, preguntaran si s’ha votat ja. Si qui contesta no ho ha fet encara, donaran informació sobre com fer-ho, sense esmentar expressament Donald Trump ni Joe Biden ni cap candidat en altres carreres del 3 de novembre. Explicaran també quan i on es pot entregar personalment el vot. Sí que demanaran expressament el recolzament a la Proposició 208 que apareix en les llargues i complexes paperetes, un referèndum per apujar els impostos als qui guanyen més de 250.000 dòlars (mig milió en el cas de parelles), per destinar aquests diners a les arques de l’educació pública que s’han anat buidant a Arizona. S’interessaran sobre si hi ha algú més a la casa que necessiti registrar-se. I si ningú obre, deixaran a la porta, mai en la bústia per no saltar-se les lleis que li ho impedeixen com a organització no governamental, un parell de cartells grapats amb informació. Un exèrcit d’activistes comunitari Ruiz és la directora executiva de l’Arizona Dream Act Coalition, Michael i Beatriz dos de les desenes de voluntaris de l’organització, que aquest mateix dia ha despatxat a altres barris unes altres sis persones a fer la campanya porta a porta. Cap d’ells, pel seu estatus als Estats Units, pot votar en aquests comicis. Però, com centenars d’altres activistes que treballen sota el paraigua d’Arizona One o en desenes d’altres organitzacions comunitàries, juguen el seu paper en la democràcia nord-americana. Formen un exèrcit que fa sobre el terreny el treball fonamental per mobilitzar, un a un, el transcendental vot llatí a un estat on els hispans, el segment de la població que més creix, són un de cada tres habitants i representen el 24% del potencial electorat. No són un monòlit i, segons les enquestes, es divideixen 2 a 1 respecte al recolzament a Biden o Trump. Si, com pronostiquen les enquestes, el demòcrata guanya a Arizona els deurà a gent com Karina, Beatriz i Michael part de la seva victòria. Perquè les precaucions que ha imposat la pandèmia ha sacsejat per igual els voluntaris i la campanya oficial demòcrata, però els primers han sigut des de fa temps molt més actius mentre que el Partit Demòcrata, repetint un patró, ha arribat tard i amb menys força al treball necessari sobre el terreny. Activistes bregats Biden, així, depèn per al seu triomf de l’immens esforç que realitzen, des de fa almenys 15 anys, els activistes d’una comunitat amb experiència en combatre algunes de les lleis més draconianes i els personatges més xenòfobs contra els immigrants que hi ha hagut recentment als EUA, abans que arribessin Trump, el seu mur, les separacions de nens de les seves famílies a les fronteres o els assalts a lleis com DACA, amb la que Barack Obama va treure almenys temporalment la pressió de la deportació a centenars de milers d’immigrants que van arribar sense papers com nens. Són els grups que es van començar a organitzar a Arizona el 2006, quan es va aprovar una llei que traient les beques estatals a molts immigrants els va fer inaccessible l’educació superior. Són les organitzacions que van lluitar amb dents i ungles contra la polèmica SB1070, una altra llei que el 2010 va donar permís a les autoritats per detenir a qualsevol que pensessin que estava il·legalment al país. I són qui, després de gairebé dues dècades suportant les accions de l’infame xèrif Joe Arpaio, van aconseguir amb la seva mobilització que perdés el seu càrrec a les urnes el 2016, mentre l’estat donava la victòria a Trump (que ja com a president va perdonar al xèrif, condemnat precisament per les seves violacions de la Constitució). I són els qui, en els últims anys, han aconseguit que alguns dels seus activistes siguin elegits per a càrrecs locals. La gent, la prioritat «Els partits no poden cantar victòria. La victòria és de la comunitat i dels habitats d’Arizona que porten molt temps en la lluita», explica Luis Ávila, fundador del grup Instituto, que fomenta la formació de líders hispans a Arizona, i que a l’agost va llançar la campanya ¡Aquí es vota! «La prioritat ara és derrotar Trump, però la veritable prioritat ha de ser la gent», diu també Ruiz, que recorda que «no perquè Biden guanyi acabarà el treball». Menys quan una pandèmia que ha castigat més durament les minories ha sumat preocupacions sobre assistència mèdica o treball a una comunitat ja colpejada. Els llatins és menys probable que siguin propietaris que els blancs (52% davant 70%), tenen més probabilitat d’estar empresonats (representen el 30% població general però el 41% de la carcerària) o només veuen el 17% dels seus majors de 25 anys completar els estudis universitaris (davant el 36% dels adults en general). Ruiz també assegura que, passi el que passi, celebrarà els resultats. «Hem après que en una campanya, tot i que no guanyem, guanyem, perquè creem lideratge. Hi ha gent més informada. Hem après com a comunitat a celebrar nostra resiliència i que ens tenim els uns als altres», diu. A més, ella no pot votar però sent «enorme satisfacció» de saber que ha ajudat altres a fer-ho. «Donen veu a la meva veu», diu.

Els activistes que mobilitzen el vot llatí

Les organitzacions comunitàries d'Arizona dirigeixen els seus esforços a animar els hispans a acudir a les urnes

En aquest estat, aquesta minoria representa el 24% del potencial electorat en els comicis del 3 de novembre

El més llegit