Andrew Strahan mai es va plantejar què faria amb la seva vida quan acabés l’institut. Com el seu pare, el seu avi i així fins a cinc generacions de la dinastia Strahan, sabia que el seu futur estava sota terra, en les mines de carbó de la frontera entre Pennsilvània i Virgínia Occidental, la conca minera més gran d’Amèrica del Nord. Fa set anys va tancar els llibres per sempre i un mes després va baixar a la seva primera galeria. «Ho porto a la sang, és part de la meva identitat. L’alternativa era anar a la universitat, sortir-ne endeutat fins a les celles i sense garanties d’una bona feina», diu el jove de 25 anys mentre mastega tabac i puntua les frases escopint en una ampolla de Coca-Cola. La mina paga bé, ofereix uns salaris que ronden els 100.000 dòlars anuals, però és un món que s’està enfonsant inexorablement.