Les eleccions no entren en quarantena

Tot, o gairebé tot, són interrogants als Estats Units des que el positiu per Covid-19 del president Donald Trump va caure com una bomba en una campanya electoral ja explosiva i que es desenvolupa marcada fins al més profund per la pandèmia de coronavirus. ¿Quina gravetat tindrà la malaltia? ¿Podrà tornar a la campanya? ¿Si ho fa, quan i com i amb quin efecte en la percepció dels votants? ¿I si no pot?... Res ni ningú té respostes però hi ha una certesa: passi el que passi, la votació per decidir el futur del país ja està en marxa, i a plena màquina. Segons les dades que manté Elect Project, més de 2,7 milions de nord-americans ja han votat per a les eleccions del 3 de novembre, bé per endavant o bé enviant el seu vot per correu. El procés no entra en quarantena. Els acadèmics experts en llei electoral, analistes i premsa han desviat el focus de les seves anàlisis cap a escenaris sense precedents en la història. Són els mateixos que fins ara estudiaven uns comicis ja tatuats, de forma molt diferent, per Trump i la pandèmia. Perquè durant mesos el president ha estat llançant atacs constants al procés, sembrant dubtes sobre la seva integritat, atiant els fantasmes desacreditats de frau i deixant en l’aire la possibilitat de no acceptar els resultats si eren els d’una derrota a què, per ara, apuntaven els sondejos. Res ha atacat amb més força, i amb més armes, que el vot per correu, una eina perfectament legal l’ús de la qual s’ha estès en una societat en què, com ara sap personalment el mandatari, mesures de protecció com el distanciament social s’han fet imperatiu sanitari. En aquest 2020 nou estats envien directament les paperetes a tots els seus votants registrats i uns altres 36, incloent estats frontissa clau, permeten sol·licitar-ho sense haver d’oferir cap explicació més enllà de la pandèmia. Guerra als tribunals L’assalt de Trump ha arribat per múltiples flancs que no es poden entendre’s independentment. Una guerra es lliura als tribunals de més de 40 estats, on demòcrates i republicans tenen obertes prop de 300 demandes. Tot i que els casos varien, l’esperit general d’aquesta lluita legal té els demòcrates intentant ampliar el vot per correu, reduir requisits que el dificulten, ampliar els terminis per comptabilitzar-los i accelerar el calendari en què poden començar a ser processats (una cosa que contribuiria a no allargar durant dies el procés de comptar-los). Els conservadors, per la seva banda, intenten frenar qualsevol ampliació. Per ara han sigut els demòcrates els que han tingut victòries significatives, algunes en estats clau com Pennsilvània o Wisconsin, però això pot tenir la seva contrapartida positiva per a l’estratègia de Trump. I és que, per exemple, amb jutges donant llum verda perquè s’ampliï el termini per rebre vots després del 3 de novembre, fins al dia 9 en el cas de Wisconsin, es dona força a un escenari temut en què Trump inciti el descrèdit dels resultats com més temps transcorri de càlcul. Aquest és un temps en què es tem que, en uns EUA extremadament polaritzats i amb tensions ja desencadenades com s’ha comprovat en enfrontaments en les protestes contra la injustícia racial, seria més possible que es desencadenés la violència. Del «miratge vermell» al «gir blau» L’estratègia de descrèdit de Trump s’entén mirant les tendències del vot per correu. S’assumeix que aquest s’inclina pels demòcrates i en estats on es facilita informació sobre afiliació dels que ho han sol·licitat els progressistes doblen els republicans. I el consens general és que Trump podria aconseguir el mateix 3 de novembre «el miratge vermell», el color republicà, amb una aparent victòria, una il·lusió que s’aniria esvaint els dies següents davant el «gir blau», mentre es van comptant les paperetes enviades a través del Servei Postal dels EUA, a l’ull de l’huracà per la seva politització. No tota la desconfiança és obra de Trump. Exemples recents de càlculs esperpèntics que s’allarguen durant setmanes, com va passar amb unes primàries demòcrates a Nova York, recorden les dificultats. I això afegit al bombardeig de Trump al procés ja havia començat a canviar algunes tendències. Si inicialment es calculava que fins al 70% dels nord-americans podien votar per correu, els càlculs han anat baixant, en alguns casos fins al 35%. Cada vegada més gent està optant per dipositar personalment la seva papereta en una urna (tot i que en estats com Texas el governador republicà hagi limitat aquesta opció a una per comtat). Tot això era abans del sísmic cop a la campanya del contagi de Trump. Ara ningú pot dir si més republicans s’ho pensaran abans d’anar personalment a un centre de vot i optaran pel correu. Un interrogant més per afegir als incomptables que planteja aquest positiu.

Les eleccions no entren en quarantena

Més de 2,7 milions de nord-americans han votat ja per correu o de forma anticipada

Fins al contagi de Trump una preocupació dominant era el seu assalt al vot per correu

El més llegit