«Aquest món és una sopa», deia la Mafalda, que associava les aberracions globals al brou del plat. La mare mirava de convèncer-la que «sopa» no era una mala paraula. «¿De què són culpables les gallines?», desafiava la nena indòmita que Quino va crear el 1964, quan l’Argentina, malgrat les seves atzagaiades polítiques, tenia menys d’un 8% de famílies pobres i en una taula familiar, de classe mitjana baixa com en el cas de la Mafalda, podien aflorar qüestions de gust. Potser avui la Mafalda tindria gana i rebria la sopa amb els braços i la boca ben oberta.