La gran batalla pel Suprem

Les grans conquestes socials als Estats Units, així com els seus periòdics retrocessos, es gesten al carrer, s’assagen als estats i es lluiten al Congrés, però és sovint al Tribunal Suprem on s’acaben decidint. Els seus nou jutges vitalicis, nomenats pel president de torn cada vegada que s’obre una vacant, dicten la sort de les lleis més controvertides amb la Constitució com a barem. Va ser allà on es va codificar el règim de segregació racial (1896), on va començar a desmuntar-se amb la integració de les escoles (1954), on es va prohibir la discriminació legal de les dones (1971), es va legalitzar l’avortament (1973), es va avalar el dret a tenir armes a casa (2008) o es va autoritzar el matrimoni homosexual (2015). Tenir el control del Suprem, és tenir la clau dels temps. D’aquí la guerra política sense treva que s’ha obert davant les presses de Donald Trump per reemplaçar abans de les eleccions del 3 de novembre Ruth Bader Ginsburg, la magistrada feminista i heroïna de l’Amèrica liberal morta recentment. La seva mort ha incrustat un factor inesperat en l’equació electoral, cosa que eleva la transcendència ja per si mateix majúscula dels comicis. El desenllaç de la pugna podria tenir conseqüències immediates si el president perd les eleccions i acaba impugnant el resultat, com suggereix des de fa temps. «És millor si nomenem algú abans dels comicis perquè crec que el frau que estan cuinant els demòcrates acabarà resolent-se al Suprem», va dir aquesta setmana, després d’incidir en les presumptes irregularitats del vot per correu. No hi ha cap evidència de cap frau, però Trump continua preparant el terreny per no reconèixer el resultat dels comicis en un assalt sense precedents a la democràcia nord-americana. Ja l’any 2000 van ser els magistrats del Suprem els que van donar la victòria a George Bush sobre Al Gore després dels problemes amb el recompte de Florida. I ara el president té pressa per garantir-se un tribunal a mida. Ahir va nomenar Amy Coney Barrett, una jutge catòlica, antiavortista i socialment molt conservadora, per reemplaçar Ginsburg. Confirmació del Senat Barrett haurà de ser confirmada al Senat, però serà difícil que la seva nominació descarrili malgrat la intenció demòcrata de recórrer a tot tipus de maniobres dilatòries. Els republicans controlen la Cambra amb una majoria de 53 a 47 escons, i només dos dels seus senadors advoquen per deixar el nomenament en mans del guanyador dels comicis. El premi per als republicans és suculent. En cas de sortir-se amb la seva, el Suprem tindrà sis jutges conservadors davant tres progressistes, un desequilibri que els garanteix el control del tribunal durant la pròxima generació. Si bé els magistrats són nominalment independents, les doctrines legals amb què interpreten la Constitució estan molt lligades a la seva ideologia. Els demòcrates acusen els seus rivals d’«hipocresia». Fa quatre anys van bloquejar el jutge proposat per Barack Obama per suplir la vacant del conservador Antonin Scalia esgrimint que quedaven menys de vuit mesos per les eleccions, però ara no tenen objeccions a imposar la seva candidata quan falta poc més d’un mes pels comicis. «Aquesta és una nominació il·legítima», ha dit el senador Jeff Merkley, resumint la postura del seu partit. Les enquestes estan del seu favor. El 57% dels nord-americans creuen que hauria de ser el pròxim president qui designés el reemplaçament de Ginsburg. El dramatisme demòcrata està justificat. Hi ha molt en joc, més enllà del possible desenllaç de les pròximes eleccions. Des del dret a l’avortament fins al futur dels sindicats, l’acció afirmativa per millorar les oportunitats de les minories, les regulacions mediambientals i els drets de la comunitat LGBT. Tots, cavalls de batalla de l’Amèrica conservadora. I com va demostrar el Suprem a l’esguerrar la històrica llei de dret al vot el 2013, concebuda per prevenir que els estats embarguin el vot de les minories, res és irreversible. La reforma sanitària, en suspens El primer pilar que podria desaparèixer és la reforma sanitària d’Obama, que els conservadors han mirat de derogar des de fa una dècada. El Suprem començarà a debatre la seva constitucionalitat el 10 de novembre. Però també corre seriós perill el dret a l’avortament. «Barret compleix els requisits de Trump. Ha deixat clar que està disposada a invalidar la reforma sanitària i a soscavar la llibertat reproductiva de les dones», ha advertit Nan Aron, la presidenta d’Alliance for Justice, una organització progressista dedicada a afers legals. La derogació d’Obamacare deixaria 32 milions de nord-americans sense cobertura sanitària i en podria excloure molts més del mercat, ja que elimina la protecció per als pacients amb malalties preexistents. El seu futur està en suspens, com ho està l’impacte que tindrà la batalla pel Suprem a les eleccions. Pocs assumptes mobilitzen tant la dreta com la designació de jutges conservadors, «el motiu principal pel qual nou de cada 10 republicans van votar per Trump», segons va dir l’any passat el senador Mitch McConell. En aquest sentit, el novaiorquès no té rival. En menys de quatre anys ha nomenat 200 jutges federals, més que qualsevol dels seus predecessors en aquell mateix període. La gran majoria, homes, blancs i ultraconservadors. Però també és cert que l’Amèrica demòcrata té ara un motiu més de pes per votar. El seu món trontolla sota el marbre del Suprem, el més conservador dels últims temps, un tribunal que té la clau per reescriure alguns dels seus drets fonamentals.

La gran batalla pel Suprem

Trump té pressa per consolidar la seva majoria conservadora davant la possibilitat que les eleccions es decideixin en el tribunal

La pugna pel control de la màxima instància judicial dels EUA insereix un factor inesperat en els comicis de novembre

El més llegit