El gasoducte Nord Stream 2, en suspens pel 'cas Navalni'

No és un debat nou a Alemanya ni tampoc a la Unió Europea (UE), però el ‘cas Navalni’ ha avivat les discrepàncies sobre el projecte Nord Stream 2. Després de l’enverinament del líder opositor rus, confirmat per les anàlisis d’un laboratori militar alemany a petició de la clínica berlinesa Charité –en què segueix ingressat Aleksei Navalni–, el Govern federal alemany ja no descarta la paralització del conducte de gas rus que hauria d’assegurar el proveïment energètic d’Alemanya i de la UE. «És erroni descartar-la», va dir fa uns dies el portaveu d’Angela Merkel, Steffen Seibert, en referència directa a la posició de la cancellera. Això suposa un canvi fonamental en la postura de Merkel, fins ara una fèrria defensora del Nord Stream 2 malgrat les crítiques al gasoducte de 1.230 quilòmetres de longitud a través del mar Bàltic i del qual només en falten 120 per acabar. Fa mesos que les obres estan paralitzades arran de les amenaces del president dels Estats Units, Donal Trump, d’imposar més sancions a empreses involucrades en el projecte. Washington assegura que la UE passaria a dependre del gas rus. Els crítics de la decisió nord-americana veuen, no obstant, un intent de vendre a Europa el mateix gas extret a través de la polèmica tècnica del fracking. Debat intern El debat al si de la UE sobre el Nord Stream 2 –un projecte europeu, però el principal promotor del qual ha sigut Berlín– amenaça d’obrir fortes esquerdes no només entre els partits polítics alemanys, sinó fins i tot dins del Govern federal de Gran Coalició, format pels democristians de la CDU i els socialdemòcrates de l’SPD. Els primers ministres dels cinc estats federats germanoorientales més el de Berlín –és a dir, els territoris de la desapareguda República Democràtica Alemanya– van firmar recentment un document que defensa la culminació del projecte. Els sis caps de govern, de la CDU, l’SPD i l’Esquerra, adverteixen que la cancel·lació d’un projecte pràcticament acabat suposaria «importants conseqüències» econòmiques i per al proveïment energètic. Polítics i empresaris de l’Alemanya oriental s’han oposat, no en va, durant els últims anys a les sancions occidentals contra la Rússia de Vladímir Putin, que, juntament amb altres països de l’est europeu, continua sent un important mercat per al sector privat germanooriental. El Parlament federal alemany també s’ha convertit en escenari de les diferències entorn del Nord Stream 2, especialment a l’oposició. Mentre els ecoliberals dels Verds demanen cancel·lar un projecte que consideren un perill per a «la sobirania de la política exterior» i «per als objectius climàtics europeus», l’Esquerra –partit format per excomunistes i antics socialdemòcrates– creu que la seva paralització seria un cop a les decisions sobiranes d’Alemanya sobre el seu propi proveïment energètic. Com a teló de fons flota un element fonamental per al futur de l’economia germànica: la contenció dels preus del consum energètic per a ciutadans i empreses una vegada que l’abandonament de l’energia nuclear és decisió consumada del Govern federal després de la catàstrofe de Fukushima. Impacte econòmic Per al Kremlin, la suspensió sine die del projecte Nord Stream 2 constituiria una enorme clatellada econòmica en un moment de necessitat per a les arques federals de Rússia, i davant l’eventualitat que la infraestructura sigui paralitzada definitivament, multiplica els gestos i les pressions per desvincular-lo de l’evolució del ‘cas Navalni’. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va reiterar recentment que es tractava d’una infraestructura que beneficiarà els dos països. «Cal deixar d’esmentar-lo [el projecte] enmig de qualsevol politització; és un tema comercial completament en línia amb els interessos de Rússia i de països de la Unió Europea, en particular, Alemanya», va declarar el portaveu del Kremlin. Com a mesura addicional de pressió, Gazprom va enviar un vaixell des de Sant Petersburg a Mukran, la base de subministraments de la polèmica tuberia a Alemanya. Segons la consultoria Artur D Little, el principal país beneficiari de la tuberia és Rússia, amb un impacte superior als 6.000 milions de dòlars en la seva economia, seguit per Alemanya, tot i que amb un impacte pròxim a la meitat. Hi ha a Europa tot un corrent de pensament que cada vegada més fa sentir la seva veu i que abomina la idea d’entregar una quantitat tan sucosa a un país que en el fons és un enemic i que dona suport obertament a moviments euròfobs i la ultradreta, i fins i tot s’investiga si aquests reben algun tipus de finançament. Un dels inconvenients principals del projecte rau en el fet que deixa en una posició molt controvertida Ucraïna, país que travessen les exportacions de gas rus a Europa, una important font d’ingressos per al país eslau. Andrí Kobolev, president de Naftogaz, l’empresa estatal del petroli i el gas d’Ucraïna, ha declarat que si el Nord Stream 2 és finalitzat, el seu país perdrà 3.000 milions de dòlars, «una quantitat molt important» per a l’economia ucraïnesa. A més, la primera tuberia concedeix al Govern de Kíev un dels pocs elements de pressió amb què compta davant les seves disputes amb el seu poderós veí de l’est, amb el qual manté importants diferències. El pas del gas per territori ucraïnès cap als mercats a Europa occidental i central depèn de la bona voluntat de Kíev, que sempre pot tallar el subministrament. Si el Nord Stream 2 comença a funcionar, aquesta palanca davant Moscou desapareix.

El gasoducte Nord Stream 2, en suspens pel 'cas Navalni'

L'enverinament del líder opositor rus aviva les discrepàncies a Alemanya sobre el projecte per distribuir gas rus a la Unió Europea

Fa mesos que la construcció està paralitzada arran de les amenaces de Trump d'imposar sancions a les empreses involucrades

El més llegit