«Ho sento, però no puc parlar». Taxatiu, tot i que amb bones maneres, respon un dels treballadors de la cuina de l’hotel Xander de Tomsk quan se li pregunta per Aleksei Navalni, el bloguer anticorrupció que va dormir en aquest establiment les quatre nits prèvies a la seva hospitalització per enverinament a mitjans d’agost. «¡Estic treballant!», contesta, aquí ja malcarada, una jove morena, treballadora del Viénskaia Kofeina (en rus, ‘Cafè vienès’), l’únic bar del petit aeroport local en què l’opositor va prendre l’últim te abans d’embarcar en un avió de la companyia aèria S7 Airlines amb destinació a Moscou. «No, no recordo res», replica amb indiferència l’encarregada de l’aerolínia dels taulells de facturació, mentre la seva subalterna fa un alto al despatx de passatgers del mateix vol que fa unes setmanes va agafar el dissident, aixeca la mirada i esbossa un somriure, identificable malgrat la mascareta.