Israel es llança a la conquesta del Golf junt amb Trump

Israel va conquerint el Golf a ritme vertiginós. Els últims acords de normalització amb els Emirats Àrabs Units i amb Bahrain marquen un moment històric per a l’Estat jueu en les seves relacions amb el món àrab. Fins ara, només Egipte (1979) i Jordània (1994) mantenien llaços diplomàtics amb Israel, però, gràcies a la mediació del president nord-americà, Donald Trump, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, s’apunta en menys d’un mes un doble assoliment en política exterior. L’amenaça comuna que representa l’Iran a la regió ha motivat aquests pactes, d’alguna manera supervisats entre bambolines per l’Aràbia Saudita. Els aplaudiments que arriben des d’Oman indiquen que podria ser la pròxima monarquia del Golf en acostar-se a Israel. Davant un enemic comú, els jugadors es mouen pel tauler i creen noves aliances. Els Acords d’Abraham, batejats així per la Casa Blanca, són una nova estratègia al fascinant entramat del Pròxim Orient. Per això, els mandataris israelians, emiratians i bahrainians utilitzen la paraula pau com a eufemisme d’interessos. La gradual retirada de la presència nord-americana a la regió ha forçat les grans potències militars d’Israel i les econòmiques de les monarquies del Golf a buscar protecció mútua. L’ombra de l’Iran, poderós a Síria i al Iemen, és molt allargada i el seu principal rival, l’Aràbia Saudita, envia els seus aliats bahrainians i emiratians a temptejar noves coalicions. «El pacte ajudarà a enfortir la seguretat i l’estabilitat de la regió», va dir el ministre d’Exteriors de Bahrain, Abdulatif bin Rashid al Zayani, a l’anunciar l’acord. Bahrain, un arxipèlag de majoria xiïta, està governat per una monarquia sunnita, com la resta dels seus veïns. Al seu torn, la seva enemistat envers l’Iran i les seves bones relacions amb els Estats Units, que té instal·lada la seva cinquena flota naval a les seves illes, han sigut els punts en comú que han portat a l’acostament amb Israel. Crítiques a Bahrain Però l’acord no ha provocat l’alegria de la població, a diferència de la reacció que hi va haver als Emirats on la gent va celebrar poder disposar de la mesquita d’Al-Aqsa, tercer lloc sagrat de l’islam, per ampliar les seves pregàries. Des de les xarxes socials, els habitants de Bahrain han iniciat una campanya contra la normalització de les relacions amb Israel. «L’acord entre el règim despòtic de Bahrain i el govern d’ocupació sionista és una traïció total a l’islam i a l’arabisme i una desviació del consens islàmic, àrab i nacional», ha tuitejat el grup xiïta Al-Wefaq, líder de l’oposició fins a la seva dissolució per part de les autoritats després de la primavera àrab del 2011. 🔴 الجمعيات السياسية ومؤسسات المجتمع البحريني ترفض التطبيع مع العدو الصهيوني وتؤكد ثبات موقف شعب البحرين من القضية الفلسطينية#البحرين #التطبيع_خيانة#بحرينيون_ضد_التطبيع — Alwefaq Society (@ALWEFAQ) 13 de septiembre de 2020 Des d’Oman també s’intueixen proposicions amistoses. «La direcció estratègica que han escollit alguns països àrabs reflecteix les aspiracions i demandes de tots els estats i pobles que estimen una pau justa, integral i duradora a l’Orient Mitjà i al món sencer», va declarar el sultanat després de l’anunci del pacte. Precisament van ser els ambaixadors d’Oman, EAU i Bahrain que van assistir al gener al llançament de l’anomenat «pla de pau» firmat entre Trump i Netanyahu. Per això, s’espera que aquesta monarquia absoluta sigui la pròxima en acostar-se a Israel. També sonen altres possibles acostaments amb el Sudan, el Marroc o, fins i tot, la mateixa Aràbia Saudita. Sense Kuwait ni Qatar D’aquesta manera, l’Aràbia Saudita es va fent més forta en la pugna amb l’Iran. El príncep hereu Mohammed Bin Salman lidera el front contra el règim dels aiatol·làs, amb recolzament nord-americà. Amb empares xiïtes des de Síria fins al Líban, i el recolzament turc, l’Iran es presenta com l’amenaça a combatre per Israel i per les monarquies àrabs. En aquesta aliança, però, no entren regnes com el de Kuwait –«serem els últims en normalitzar relacions»– i Qatar. La península qatariana pateix el boicot del quartet àrab liderat per l’Aràbia Saudita i integrat per Egipte, Bahrain i EAU, ara ja tots aliats d’Israel. El seu suposat recolzament al terrorisme al Iemen i la seva proximitat a Turquia i l’Iran va provocar una crisi diplomàtica al Golf el 2017. Des d’aleshores, aquests països no mantenen relacions. Beneficis per a tothom Tot i que ara aquests mandataris celebrin amb eufòria els vols que els connecten i les firmes de tractats, les seves relacions no són noves. Durant dècades, els intercanvis econòmics i comercials han existit entre Israel i les monarquies del Golf. Però en el moment actual el replegament nord-americà a la regió les ha forçat a oficialitzar-se, a normalitzar-se. I tots els actors hi surten guanyant. Trump s’apunta un assoliment en plena campanya electoral amb una picada d’ullet a l’electorat de la dreta cristiana proisraeliana. Netanyahu, en canvi, es troba en un moment crític davant el reconfinament del país, les protestes per corrupció i la mala gestió de la pandèmia. Als xeics del Golf aquests vincles els arriben amb beneficis econòmics i militars per als seus regnes. Els palestins, per ara, continuen sortint perdent davant un món àrab completament aliè a la seva causa.

Israel es llança a la conquesta del Golf junt amb Trump

Davant el replegament nord-americà a la regió, les monarquies àrabs s'alien amb l'Estat jueu contra l'amenaça comuna de l'Iran

El més llegit