Tatiana Guseieva arrossega com pot, per un camí semiasfaltat ple de sots, la cadireta amb què treu a passejar diàriament el seu fill més petit. Tampoc és que hi hagi gaire diversió per als menors en aquest barri perifèric de Novosibirsk on viu des de fa més d’un any. Envoltada de clots gegants, una herba que literalment arriba als portals, sorolloses excavadores fent forats sense parar, tuberies de la calefacció pendents de ser soterrades i edificis d’envans barats ajuntats sense miraments per un ciment que fins i tot sobresurt de les escletxes, tot al voltant deixa entreveure provisionalitat, fins al punt que es fa difícil acceptar que centenars de ciutadans ja estiguin vivint en aquests apartaments pagats per endavant.