Un 'brexit' abrupte en l'horitzó

La ruptura abrupta entre el Regne Unit i la Unió Europa (UE) a finals d’any sembla el desenllaç més probable del ‘brexit’, després que el Govern britànic decidís incomplir el seu propi Tractat de Retirada de la UE i el fracàs aquesta setmana de la nova ronda de negociacions sobre el futur tractat comercial, que ha de regular les relacions entre tots dos a partir de l’1 de gener del 2021. El Regne Unit va abandonar la UE el passat 1 de febrer. Però el període transitori pactat manté sense canvis les relacions socioeconòmiques entre tots dos fins al 31 de desembre. Sense aquest tractat comercial cada vegada més inabastable, a l’expirar el període transitori es produirà automàticament un ‘brexit’ abrupte, que afegirà una nova commoció econòmica, sobretot al Regne Unit, a la greu recessió del coronavirus. L’endèmic bloqueig de les negociacions entre Londres i la UE té la seva arrel en els plantejaments irreals i fantasiosos britànics, que van conduir al triomf del ‘brexit’ en el referèndum del 2016 i que regeixen la posició governamental des de l’anterior ‘premier’ Theresa May: que el Regne Unit es podria continuar beneficiant del ple accés al mercat europeu sense ser membre de la UE i sense haver d’assumir gairebé cap contrapartida. El Govern conservador de Boris Johnson, dominat per l’ala més dura dels partidaris d’abandonar la UE, fomenta amb el seu comportament el ‘brexit’ abrupte per arribar així al seu objectiu polític de recuperar el control total de la sobirania nacional mitjançant una ruptura total amb la UE i el Dret Europeu. En lloc del paradís econòmic promès durant el referèndum, Johnson confia dissimular l’elevadíssim cost econòmic d’aquesta ruptura enmig de la profunda recessió de la Covid-19, que ha suposat una caiguda anual del 21,7% del producte interior brut (PIB) britànic. Desacreditar la credibilitat La nova llei britànica de mercat interior, que vulnera els articles 4 i 5 del Tractat de Retirada de la UE i els articles 5 i 10 del Protocol sobre Irlanda del Nord que preserva els Acords de Pau de 1998, forma part de l’estratègia de Johnson d’empènyer la UE a trencar les negociacions, tot i que desacrediti la credibilitat internacional del Regne Unit. La UE tem que la nova llei de finances que el Govern ultima inclogui noves violacions del Tractat de Retirada. La UE no ha entrat en el joc de Johnson i mantenen obertes les negociacions, amenaçant només amb sancions per violar el Dret Internacional i el tractat. Però les posicions de fons de tots dos en les negociacions fan virtualment impossible un acord. La UE no pot donar ple accés al seu mercat –zero aranzels i zero quotes– sense garanties que el Regne Unit mantindrà una competencial lleial i que no es convertirà en un paradís fiscal a les portes d’Europa, amb subsidis públics a la carta que donin un avantatge competitiu a les seves empreses i amb un dúmping laboral, mediambiental i agrosanitari. Durant aquests vuit mesos de negociacions, per exemple, Londres continua sense voler detallar quin serà el futur règim d’ajuts públics a les empreses. El Govern britànic, imbuït per la seva retòrica sobiranista, no pot acceptar els alineaments legislatius que demana la UE, ni mantenir el sistema actual de quotes pesqueres, ni un mecanisme d’arbitratge vinculat al Tribunal de Justícia de la UE. El Govern de Johnson tampoc vol cap restricció en els ajuts públics per temor a quedar-se enrere en la revolució tecnològica i per poder revitalitzar les regions desindustrialitzades on va captar el vot laborista. Lliure accés L’impacte econòmic d’un ‘brexit’ abrupte serà molt pitjor al Regne Unit que en el conjunt de la UE, perquè el 47% de les exportacions britàniques van destinades al mercat europeu i perquè el sector financer britànic, clau en el PIB nacional, perdrà el seu actual lliure accés al lucratiu mercat europeu. Al contrari, el Regne Unit només absorbeix el 6,8% de la suma total d’exportacions dels 27 estats de la UE, segons la Comissió Europea. Un ‘brexit’ abrupte causarà una pèrdua de la renda per càpita britànica del 8,1% (amb els impactes de productivitat comptabilitzats) en el termini de 10 anys respecte a l’alternativa d’haver seguit a la UE, segons el Center for Economic Perfomance i la London School of Economics. El Govern britànic va calcular el novembre del 2018 que un ‘brexit’ abrupte suposarà perdre fins al 10,7% del PIB i fins al 9,5% de la renda per càpita. Per contra, l’impacte a la UE del ‘brexit’ abrupte suposarà una pèrdua global de 0,5% del PIB a llarg termini, segons el Fons Monetari Internacional (FMI). Irlanda serà el país de la UE més afectat, amb una pèrdua de gairebé el 4% del PIB, seguit d’Holanda, Dinamarca i Bèlgica amb una pèrdua del voltant de l’1%. L’FMI estima una pèrdua a llarg termini per a Alemanya del 0,5% i per a Espanya del 0,2%. El Banc d’Espanya, per la seva part, calcula una reducció del 0,5% del PIB espanyol en el termini de cinc anys, que podria arribar al 0,8% si la ruptura és desordenada.

Un 'brexit' abrupte en l'horitzó

La UE no pot obrir el mercat europeu al Regne Unit sense garanties que no es convertirà en un competidor deslleial

Johnson confia dissimular l'altíssim cost de la ruptura total enmig de la greu recessió causada pel coronavirus

El més llegit