La pandèmia, camp de batalla política a l'Argentina

L’Argentina ronda els 330.000 casos positius de Covid-19 i el ritme dels contagis, més de 7.000 diaris, no sembla aturar-se des de fa setmanes. El total de morts s’acosta als 7.000, un número baix si es compara amb el Brasil, Xile o el Perú. Però els èxits del president Alberto Fernández en la contenció de la pandèmia corren perill d’entrar en una zona de turbulències. Després de cinc mesos de confinament, l’oposició de dretes s’ha llançat a capitalitzar el cansament social. «¿Quant més trigarà això a explotar?», es pregunta el dirigent radical Ernesto Sanz. El carrer és un espai de desafiament a la mateixa quarantena, com ho ha demostrat una recent protesta en què van participar milers de persones. El Govern peronista ha responsabilitzat els seus promotors d’afavorir el contagi massiu. En l’actualitat, la taxa d’ocupació dels llits de la unitat de teràpia intensiva (uti) és del 58,6% a escala nacional i del 68,7% a la ciutat de Buenos Aires i la seva populosa perifèria, on es concentren gairebé el 90% dels malalts. Però per primera vegada, i a partir de la creixent tensió política, la possibilitat d’un col·lapse del sistema hospitalari ha deixat de ser una hipòtesi forassenyada. Fa dos mesos, i malgrat els primers signes de cansament col·lectiu amb l’aïllament, Fernández conservava una popularitat pròxima al 70%. Una enquesta recent mostra que ha caigut fins al 37,1%. L’ensorrament ha encès l’alarma. «Tenim un pla i no el canviarem. No ens doblegaran els que criden, perquè els que criden no solen tenir raó», va dir Fernández després que el sector més intransigent del PRO, el partit de l’expresident Mauricio Macri, mobilitzés els seus seguidors, en especial de classe mitjana i alta, per la principal avinguda de la capital, la 9 de Julio, i les ciutats més importants del país. «El virus del marxisme» Amb automòbils d’alta gamma o amuntegats a les voreres, els participants van maleir la corrupció i el llenguatge inclusiu, el «virus del marxisme», com deia més d’un cartell, i «la quarantena més llarga del món». A més hi va haver crides a no utilitzar la vacuna del laboratori britànic AstraZeneca que es desenvoluparà en aquest país, i a evitar, sobretot, la consolidació d’un «sistema comunista». La guerra freda té un insòlit i passat capítol en aquesta part del món. L’intent que l’1,1% dels contribuents paguin un impost només una vegada per ajudar amb 3.000 milions de dòlars a la recuperació econòmica d’un país amb un PIB que aquest any caurà un 12% i enviarà el 52% dels argentins a la pobresa, s’ha titllat de chavista. Les paraules s’han encès fins a un punt que alguns observadors temen que dificulti el retorn del sentit comú. Fins i tot s’ha reivindicat el «patriarcat unit» davant les reivindicacions de gènere. Des de Suïssa, Macri va dir que estava «orgullós» que milers d’argentins hagin decidit sortir de casa per «dir prou a la por i l’atropellament». Indisciplina social El cap de ministres, Santiago Cafiero, va demanar «perdó als metges i les metges, els infermers i les infermeres, i a tot el personal essencial que ho està donant tot cada dia, per no haver aconseguit evitar que l’oposició busqués una altra manera de protestar que no posi en risc la gent». Un recent informe de la Iniciativa pel Resguard dels Drets Humans durant la Covid-19 adverteix que l’augment considerable de la mobilitat de la població, com a conseqüència d’una indisciplina que inclou les festes familiars i les bacanals, ha accelerat la velocitat de propagació del virus. La soca no té ideologia. Dionisio Scarpín, el fogós alcalde d’un poble de la província de Santa Fe que administra la dreta, anava sense mascareta i no va deixar d’abraçar seguidors. Poques hores més tard, el van informar que s’havia contagiat. El mateix li va passar a Eduardo Feinmann, un presentador televisiu que va arribar a definir el Govern com una «dictadura dels infectòlegs». Després de conèixer el seu positiu per Covid-19 va demanar a la seva audiència que es cuidi i mantingui el distanciament social. El rerefons de la disputa Fa mig segle, Patricia Bullrich, la portaveu del PRO, simpatitzava amb la guerrilla peronista malgrat el seu llinatge aristocràtic. El temps, s’acostuma a dir, ha posat les coses al seu lloc i per això es mira sense rubor en el mirall del brasiler Jair Bolsonaro. Per a Bullrich, la protesta ha superat l’enuig que existeix amb aquests cinc mesos de confinament. «No podem permetre que hi hagi impunitat», va dir en relació amb un projecte del Govern de reforma del sistema judicial. Per l’analista María O’Donnell, «el macrisme anima les mobilitzacions al carrer en plena quarantena» i contra els consells d’Horacio Rodríguez Larreta, l’alcalde de la ciutat de Buenos Aires, que pertany a aquest partit però ha d’administrar la crisi sanitària, per una qüestió de supervivència. Macri, afegeix O’Donnell, «està convençut» que l’actual vicepresidenta Cristina Fernández de Kirchner, ordeix una venjança personal després d’haver sigut perseguida als tribunals durant quatre anys. El nom de l’expresident figura en unes quantes causes sensibles, entre les quals la d’espionatge il·legal a nombroses persones. Sota la seva gestió es va intentar perdonar el grup Macri, que encapçalava el seu desaparegut pare Franco, un deute multimilionari amb l’Estat contret 14 anys abans quan dirigia ‘El Correo’. Però a més, es va facilitar el blanqueig de capitals del seu germà Gianfranco, després que esclatés l’escàndol dels ‘papers de Panamà’. De moment, l’exmandatari ha decidit continuar a Suïssa en qualitat de responsable de les activitats benèfiques de la FIFA. Es desconeix quan tornarà.

La pandèmia, camp de batalla política a l'Argentina

L'oposició desafia la quarantena al carrer i el Govern denuncia que posen en risc la sanitat

El ritme dels contagis, a una mitjana de 7.000 diaris, no s'alenteix i es tem un col·lapse hospitalari

El més llegit