Itàlia, el primer país europeu castigat per la Covid, manté a ratlla el virus

Al març, quan la pandèmia passava pel seu pitjor moment, Itàlia va ser el país europeu epicentre de mort per la Covid-19. El virus va afectar sobretot el nord del país i el sistema sanitari va col·lapsar. En un sol dia (era el 27 d’aquell mes) es van arribar a comptar 919 morts i la imatge dels militars emportant-se de Bèrgam taüts de morts va recórrer i horroritzar el món. Cinc mesos després, la situació és molt diferent. Al contrari que en altres països europeus, Itàlia viu amb calma els rebrots, les mascaretes segueixen sent obligatòries només als llocs tancats i gran part dels científics i viròlegs coincideixen que les dades indiquen que, de moment, la pandèmia «està sota control» al país. Un informe divulgat per l’Institut Superior de la Salut (ISS) el 21 de juliol que analitza les dades relatives al període del 6 al 19 de juliol alimenta aquesta afirmació. Segons aquesta font oficial, la incidència acumulada en la població (el nombre de casos cada 100.000 habitants en els últims 14 dies) és de 4,55 . La xifra és, en efecte, considerablement més baixa que, per exemple, la d’Espanya (49,22). Tendència en positiu I aquesta setmana, malgrat un lleu augment en els contagis dimarts, la tendència continua sent positiva. En concret, a data d’aquest dimecres, els casos actius sumen 12.609, dels quals 40 estan en cures intensives (per sota de França, Espanya i el Regne Unit). «És un fet que els últims casos són de menor importància clínica. Gran part no requereix hospitalització i l’edat mitjana dels casos assenyalats ha baixat als 40 anys», afirma Giorgio Palú, viròleg de la Universitat de Pàdua. Aquí ve la pregunta: ¿com ha aconseguit Itàlia aquest resultat? Els investigadors italians són prudents a l’hora de respondre i molts remarquen que encara falten estudis sòlids que donin respostes definitives, com diu la viròloga Elisa Vincenzi, cap de la Unitat de Patogènia Viral i Bioseguretat de l’hospital San Raffaelle de Milà. Tot i així, una resposta potser es pot trobar en el fet que Itàlia «s’està beneficiant ara del desconfinament gradual –es va actuar paral·lelament en totes les regions– i en l’ampli ús de les mascaretes per part de la població italiana des del minut u de la desescalada», remarca Vincenzi. En efecte, Itàlia va ser un dels primers països europeus (el 4 de maig) en adoptar l’ús obligatori d’aquesta protecció en espais tancats, que utilitza gairebé el 90% de la població. «Molta gent està complint per por, perquè encara n’hi ha molt», afegeix Guido Marinoni, president del Col·legi de Metges de Bèrgam. Rastrejadors i proves Però hi ha altres dades que també aporten pistes. Per exemple, el nombre de rastrejadors que, amb les noves contractacions, sumen 1 funcionari per cada 10.000 habitants, així com les campanyes i els protocols que s’han fet per incentivar la població a fer-se proves. De fet, segons un estudi de l’ISS sobre una mostra de 2.746 individus infectats i detectats entre el 6 i 19 de juliol, Itàlia va identificar els casos perquè la persona tenia símptomes (29%), va ser contactada per un rastrejador (24%) o perquè es va fer la prova de manera voluntària perquè formava part del grup de risc, per motius personals o de feina (43%). Els rebrots, diuen les autoritats (que no comuniquen oficialment el nombre exacte), estan controlats. «Fins ara, la gran majoria són focus petits que no han involucrat més de 100 de contagiats, cosa que demostra que han millorat els temps de detecció dels infectats», explica en declaracions a aquest diari Giuseppe Ruocco, el secretari general del Ministeri de Sanitat italià. Els protocols de les regions, que són les que controlen la sanitat allà, es basen, en part, en el del Vèneto. Quan s’identifica un malalt es posa en quarantena veïns i companys de feina, es fan almenys dues proves de Covid-19 i ningú pot sortir fins que no hagin donat negatiu. Les multes arriben als 1.000 euros. Al Vèneto, a més, «cada dia s’elaboren almenys dos informes que s’envien a tots els centres de salut de la regió», afegeix el viròleg Palú. Una anàlisi del diari econòmic ‘Il Sole 24 Ore’ també va en aquesta direcció, ja que indica que el percentatge de contactes estrets d’infectats per Covid-19 localitzats va del 88% al 100%. En canvi ha sigut pràcticament insignificant la contribució de l’app Immuni, que amb prou feines se la van descarregar 4,3 milions d’italians, el 12% de la població, segons va revelar la setmana passada la ministra d’Innovació, Paola Pisani. L’esforç dels centres sanitaris està sent significatiu. Itàlia ha fet fins al 28 de juliol 6.634.293 tests per detectar el coronavirus. Una cosa que, segons Ruocco, demostra que el Govern ha invertit molt en el sistema, una afirmació que no tots comparteixen. «Sé que a alguns els agrada la polèmica, però només al març es van desemborsar 1.400 milions d’euros només per contractar 23.000 nous infermers, metges i personal sanitari», assegura. D’altres dubten. «Voldria saber per què les nostres dades són diferents. Sempre és bo fer-se preguntes», ha dit el conegut microbiòleg Andrea Crisanti.

Itàlia, el primer país europeu castigat per la Covid, manté a ratlla el virus

La incidència de la malaltia al país és actualment 10 vegades més baixa que a Espanya

El seguiment dels contactes d'un contagiat i un gran nombre de proves són determinants

El més llegit