Poques xifres oficials són més inversemblants que els 123.000 casos en una ciutat de 29 milions que ha sigut assenyalada com un dels focus globals de la pandèmia de la Covid-19. Un estudi recent del Govern indi que buscava un retrat més fidel de Nova Delhi revela que els contagiats no suposen l’1% de la població sinó el 23,5%. La projecció dona uns 6,6 milions de casos, en la seva aclaparadora majoria sota el radar i exercint de contagiadors. És paradoxal que la capital del país que ha ordenat la quarantena més estricta lideri la carrera cap a la immunitat de grup que anhelaven Londres, Washington i altres defensors del ‘laissez faire’ (‘deixar fer’).
Se sabia que els tripijocs comptables del Govern i la falta d’un sistema estès de tests rebaixaven la gravetat del quadro, però les conclusions han desbordat fins i tot les pessimistes prediccions del 15% dels mitjans de premsa. L’estudi estableix la mitjana de la capital després d’haver practicat proves d’anticossos sobre 20.000 persones, per la qual cosa el percentatge d’infectats seria encara molt més alt en els humils i densament poblats ‘slums’ (barris de barraques). La dada també permet una lectura positiva: els 3.663 morts de la capital juntament amb les noves projeccions de contagiats donen una taxa de mortalitat de tot just el 0,08% davant l’anterior 3%. També les xifres de morts exigeixen un considerable acte de fe però, en tot cas, l’abundància de joves a l’Índia arrossega la mortalitat a la baixa.
Temor del que vindrà
L’Índia va ser una miraculosa excepció en la lògica pandèmica: un país en vies de desenvolupament amb un sistema sanitari fràgil i hàbits higiènics molt millorables, sense tests ni tecnologia de seguiment, i que amb prou feines comptava amb un miler de morts a finals d’abril. I llavors es van començar a concretar els temors fins a encadenar rècords de contagis diaris en les últimes setmanes. Dimecres en va sumar 40.000, aviat arribarà als 800.000 i en la classificació global només la precedeixen els Estats Units i el Brasil. Però aquests 800.000 casos, si apliquem la lògica de Nova Delhi, són a penes una fracció. Els rebrots han forçat la cancel·lació del massiu pelegrinatge anual a una cova situada a la regió del Caixmir on els fidels veuen la deessa Xiva reencarnada en una estalagmita.
L’Índia demostra que el confinament no funciona si no està acompanyat d’estratègia i mitjans. El país no té mitjans, i el primer ministre, Narendra Modi, no ha mostrat res semblant a la primera. Va decretar el tancament al març sense haver previst que els centenars de milions d’emigrants rurals no tindrien aliments i trens per tornar a les seves províncies. L’èxode en condicions miserables va estendre la pandèmia des de Bombai i Nova Delhi fins a territoris amb estructures sanitàries precàries.
Trens convertits en hospitals
La premsa ha recollit aquestes setmanes casos que despullen les carències nacionals, com el de la família Nehete a la ciutat septentrional de Jalgaon: la dona va morir després d’esperar sis hores un llit a l’uci i la seva anciana mare va ser trobada vuit dies després de morir al cubicle dels banys de l’hospital amb el cos ja descompost. L’Índia ocupa el lloc 159è de 195 països en la classificació d’accés a la sanitat i amb prou feines hi destina 63 dòlars per habitant. L’escassetat crònica de llits a la capital va obligar a adequar trens com a hospitals mesos enrere.
La tragèdia econòmica que posava en perill la supervivència dels més desfavorits ha forçat el final del confinament sense les mesures de precaució. La por del contagi, no obstant, ha reduït els desplaçaments als imprescindibles i ha acabat amb els trens plens a vessar que integraven la quotidianitat índia. Aquesta setmana operaven 230 de les 13.000 rutes habituals i només 23 trens van circular amb plena ocupació dilluns.