L'humor polític clandestí ressorgeix amb força a la Rússia de Putin

Diuen els experts que l’humor polític clandestí, és a dir, els acudits i facècies que critiquen de manera mordaç el règim i els seus governants, són un dels recursos amb què compten les societats de països totalitaris per reafirmar-se davant la propaganda. Una mena de vàlvula d’escapament per a la ciutadania en llocs on no es pot debatre l’actuació dels dirigents ni criticar les disfuncions del sistema. «Són molt importants; als EUA tenim pocs acudits polítics, perquè els debats es produeixen al Parlament o als diaris», constata des de Washington Leon Aron, director del laboratori d’idees American Enterprise Institute, especialista en Estudis de Rússia i nascut a l’URSS tot i que emigrat a l’Amèrica del Nord als 70. «És vital; com l’oxigen; la manera com tenen els ciutadans de demostrar que no són tontos i que no se’ls ha rentat el cervell», sosté des del Regne Unit el doctor Jonathan Waterlow, autor del llibre Solo es un chiste, camarada; humor, confianza y vida diaria bajo Stalin, que estudia l’humor polític durant el règim estalinista. L’URSS, com a estat que no creia en el pluralisme i subministrava grans dosis de propaganda als seus ciutadans, ha sigut un dels països on més va aflorar aquest tipus d’humor. I lluny de menysprear-lo, els successius mandataris soviètics li van prestar sempre gran atenció, ja que era el reflex del veritable estat de l’opinió pública. «Els serveis secrets informaven el Kremlin; les bromes sobre Brezhnev a finals dels 70 van influir en Gorbatxov als 80», assegura Aron. Continguts corrosius Malgrat que alguns dels seus continguts són tremendament corrosius per al sistema, la seva existència no pressuposa que la societat estigui disposada a iniciar una revolució. «És un acte de desafiament, més que una rebel·lió; un riu, alleuja la tensió i després torna a la feina sense que la cosa vagi a més; no conec cap cas en què els acudits, per si sols, hagin fet caure un règim», afirma Waterlow. Des de la recent votació a Rússia sobre la reforma constitucional, aprovada entre denúncies de manipulació, centenars d’acudits circulen per internet, burlant-se del desenvolupament de la consulta i traient punta a la intenció del president de perpetuar-se en el poder. La situació s’assembla al viscut sota el mandatari del longeu dirigent soviètic Leónid Brezhnev. Durant aquella època es feia facècia «sobre el líder, un avi que anava perdent capacitats a ulls vista; a Putin li pot passar el mateix», adverteix Aron. «Les bromes actuals no tenen res a veure amb els acudits intensos de l’època de Stalin; llavors, fer una gràcia podia enviar-te 10 anys al Gulag; més aviat s’assemblen als dels anys 70 sota Brezhnev; llavors ja no hi havia ja perill i es feia broma de manera relaxada, com si es parlés del temps», apunta Waterlow. Aquests són alguns dels acudits que van de boca en boca aquests dies sobre la reforma constitucional de Putin: Sobre el recompte en la votació -«Vam anar al col·legi electoral i vam descobrir que algú va votar per nosaltres. -Doncs imagina’t com ha sigut per als membres de la comissió de l’escola: van venir a treballar i algú ja havia comptat els vots per ells». Sobre la participació -«Participació, 68%; a favor, 78%; en total 146%. Tot encaixa». Sobre la reforma constitucional -«Vladímir Vladímirovitx [Putin], tinc dues notícies, una de bona i una altra de dolenta. -Comenci per la bona. -La Constitució ha sigut aprovada. -¿I la dolenta? -Ningú va votar a favor de les esmenes. La permanència de Putin en el poder - «El president va dir que calia canviar la Constitució perquè a la Constitució estava establert que calia canviar el president». La votació i el coronavirus - «Els moscovites han deixat d’encomanar-se de coronavirus per no perdre’s la votació sobre les esmenes constitucionals». Sobre la pèrdua de les llibertats -«¿I no és massa tard per incloure a la Constitució un article sobre el dret a inhalar oxigen i a exhalar diòxid de carboni?» Sobre la mateixa Constitució -«S’ha produït un fet interessant; el nostre Govern no mostra la Constitució en imatges perquè resultaria un plagi del Kamasutra». Sobre la vida quotidiana -«Per no explicar a la gent per què vivim tan malament, es va aprovar una nova Constitució en què està establert [per llei] que vivim bé». Sobre les prebendes per animar la participació -«Esperem una nova festivitat; el Dia de l’Aprovació» [de la Constitució]. Sobre els drets dels homosexuals -«Tot i que novament han esmenat la Constitució, han oblidat l’arc de Sant Martí».

L'humor polític clandestí ressorgeix amb força a la Rússia de Putin

Milers de corrosius acudits i facècies sobre la votació de la reforma constitucional que entronitzarà Putin circulen entre els ciutadans

La situació s'assembla a l'època soviètica, quan fer broma sobre la duresa de la vida diària i les contradiccions del comunisme era una vàlvula d'escapament

El més llegit