Erdogan i la guerra per Twitter

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va explotar el 30 de juny. Aquell dia, la seva filla, Ezra –dona del ministre de Finances–, va anunciar el naixement del seu quart fill i el vuitè net del president. La parella ho va dir pel Twitter i, per allà, va rebre infinitat d’insults. 11 persones van ser detingudes. Erdogan, l’endemà dels fets, va sortir a parlar indignat. «¿Veieu ara per què? ¿Us adoneu per què estem en contra de les xarxes socials com YouTube, Twitter i Netflix? Per eliminar aquestes immoralitats. Són immorals», deia el president turc. «Aquestes plataformes no s’ajusten a la nostra nació –va continuar Erdogan–. Volem tancar-les o controlar-les amb una nova llei al més aviat possible. Farem el que sigui necessari perquè les plataformes de xarxes socials creïn una representació fiscal i legal al nostre país (per poder legalment demanar-los informació sobre els usuaris). Si no ho fan, les prohibirem i els aplicarem multes fiscals i legals». La llei en camí La llei ja està en camí i, tot i que el detonador ha sigut l’últim enuig d’Erdogan, ja fa molts anys que el Govern turc està treballant a augmentar el seu control sobre internet. Els últims deu anys, Twitter i YouTube han sigut tancats en diverses ocasions, i l’accés a la Viquipèdia va estar bloquejat a Turquia durant gairebé tres anys. «Erdogan sempre ha intentat controlar qualsevol canal mediàtic a través del qual es pugui influir en la percepció de la societat. En aquest sentit, la seva aproximació cap a les xarxes socials és la mateixa que cap als mitjans de comunicació tradicionals», explica Nezih Onur Kuru, politòleg i doctorand per la Universitat Koç. Vies alternatives Vies alternativesAixí, des de fa més d’una dècada, a poc a poc, Erdogan ha aconseguit el control gairebé total dels mitjans de comunicació estatals turcs. En contra seu, amb prou feines queden un grapat de diaris i televisions independents, ofegats tots legalment i econòmicament. Ara, segons els experts, pretén fer el mateix amb les xarxes socials. «Si aquestes plataformes, de forma temporal o permanent, són tancades, això afectarà el dret de la població a accedir a la informació. Tot i els seus problemes, les xarxes socials com Twitter o Facebook constitueixen un canal molt important, especialment per a la gent jove, per poder accedir a informació que el Govern vol amagar», diu Gülçin Balamir Coskun, professora de la Universitat Humboldt de Berlín. Però la qüestió va molt més enllà de bloquejar xarxes i tancar comptes. Les detencions per fer comentaris a internet, durant els últims anys, s’han multiplicat. Mai abans en la història de la República de Turquia s’havia portat tanta gent als tribunals per «insults al president», i mai la línia sobre el que es pot dir i el que no a internet ha sigut tan fina. Durant l’última operació militar turca contra les milícies kurdosirianes –considerades terroristes a Turquia pels seus vincles amb el PKK–, qualsevol persona que critiqués públicament la presència de soldats turcs a Síria s’arriscava a una visita de la policia i a una citació judicial. Per això, es va detenir més d’un centenar de persones, entre les quals, periodistes i polítics opositors. «De vegades penso que Erdogan i Putin tenen una línia especial i que per allà discuteixen sobre com apaivagar els crítics i controlar els moviments socials», diu fent broma Coskun. «Vull dir, Erdogan segueix l’estratègia de Putin. Rússia acaba d’aprovar una llei que permet el control i la censura de l’accés a la informació digital [...]», continua la professora. El problema dels joves El problema dels jovesA més, els insults a la seva filla no han sigut els únics maldecaps internàutics recents per a Erdogan. Fa un parell de setmanes, el president turc va organitzar una trobada amb joves a YouTube. El vídeo va rebre 300.000 ‘dislikes’ –el triple que ‘likes’– i la majoria de comentaris a la pàgina eren de joves que deien al senyor president que mai votarien per ell, gràcies. Després d’això, es van tancar els comentaris. «Segons les enquestes –diu Kuru–, els joves s’estan tornant cada vegada més laics en comparació amb les generacions de joves de fa 20 anys. I les projeccions diuen que, en les eleccions del 2023, el 30% dels votants tindran entre 18 i 32 anys. En les eleccions anteriors, la coalició d’Erdogan va treure el 35% dels vots entre els joves. Probablement, en les següents eleccions el percentatge serà menor. Aconseguir una majoria cada vegada li serà més difícil a Erdogan».

Erdogan i la guerra per Twitter

El president turc busca crear legislació per estendre el seu control sobre internet

Si les empreses tecnològiques es neguen a acceptar les mesures, Turquia les bloquejarà

El més llegit