Alemanya reconeix un problema històric de neonazisme a les files del seu Exèrcit

És una «nova dimensió» en la presència ultradretana i neonazi en l’Exèrcit alemany. Amb aquesta argumentació, la ministra federal de Defensa, Annegret Kramp-Karrenbauer (AKK), va anunciar la setmana passada la dissolució d’una companyia completa de les forces especials de l’Exèrcit (KSK, en les seves sigles en alemany) per combatre la infiltració extremista a les files militars. Els integrants de la companyia dissolta seran investigats individualment i hauran de demostrar que són fidels a l’ordre constitucional de la República Federal. El maig passat, les forces de seguretat van portar a terme un registre en un terreny pertanyent a un soldat de les KSK situat a l’estat federat de Saxònia –un estat amb un problema estructural històric d’ultradretanisme–: hi van trobar munició, explosius, armes i propaganda neonazi. Va ser la gota que va fer vessar el vas per a les autoritats civils de defensa i la que les va portar a dissoldre una de les quatre companyies de les forces especials de manera preventiva. Arran d’aquesta operació, la ministra de Defensa va decidir posar en marxa una comissió interna que investigués la situació a les forces especials. La conclusió va ser demolidora: «Les KSK no poden continuar existint en el seu actual estat, han de ser remodelades des de l’interior i reintegrades a l’Exèrcit», va dir AKK, fent referència a l’autonomia de què ha gaudit històricament aquest cos militar i que, aparentment, va permetre l’aparició de les estructures extremistes. Les KSK van ser creades a Alemanya el 1996 a semblança d’altres forces d’elit de França i el Regne Unit. Sota el lema La voluntat decideix, els seus aproximadament 1.400 soldats estan encarregats de missions especials –i en part secretes– com l’alliberament d’ostatges en regions de crisi i la detenció o eliminació de presumptes terroristes o criminals de guerra. Risc «estructural» Malgrat que durant la seva compareixença, AKK va intentar rebutjar la idea que la infiltració ultra sigui un problema generalitzat a les files militars, no es recorda a Alemanya una intervenció en què un representant públic reconegués de manera tan oberta la dimensió de l’amenaça: «El risc que es converteixi en un problema estructural és gran», va dir la ministra de Defensa. Les KSK i la seva segona companyia en concret feien anys que acumulaven escàndols relacionats amb tendències extremistes. Segons han anat publicant mitjans alemanys, el 2017 alguns dels seus soldats van organitzar una festa amb caps de porc, música de grups de rock neonazis i en què van fer la salutació hitleriana, prohibida expressament a Alemanya i que està recollida com un delicte pel Codi Penal de la República Federal. Investigacions periodístiques també apunten que soldats d’elit de les KSK s’han organitzat durant anys en xats per a l’arribada del que han batejat com «Dia X»; segons investigacions de la fiscalia els militars s’estaven preparant amb armament i plans per executar atemptats contra polítics i activistes de l’escena de l’esquerra. No és la primera vegada que les autoritats alemanyes descobreixen aquest tipus de xarxes clandestines a l’Exèrcit i les forces del seguretat del país. En l’escena neonazi alemanya –incloses les fraccions més radicals del partit ultradretà AfD– s’escampa des de fa anys la idea que Alemanya va inevitablement cap a una guerra civil a causa de l’arribada de refugiats i de la crisi econòmica global. Desaparició de bales i explosius La desaparició de 85.000 bales de diversos calibres i de 62 quilograms d’explosius, confirmada la setmana passada pel Ministeri de Defensa alemany, apunta que aquestes tendències no han desaparegut. L’inspector general de l’Exèrcit alemany, el general Ebernard Zorn –que va comparèixer al costat d’AKK–, va qualificar la desaparició d’armament de «preocupant» i «amenaça potencial». Les connexions entre determinats sectors de l’Exèrcit alemany i estructures militants neonazis fan témer que l’armament pugui ser utilitzat en atemptats contra immigrants, periodistes o polítics. L’atac contra el polític local democristià Walter Lübcke –assassinat l’estiu passat presumptament en mans de militants neonazis–, afegit a altres recents atemptats, demostra que el terrorisme ultradretà és una amenaça real a Alemanya. En l’aire flota el temor que aquest armament pugui arribar en mans de cèl·lules clandestines, com l’última organització terrorista coneguda a Alemanya, la NSU (Clandestinitat Nacionalsocialista), que va operar durant més d’una dècada, i va deixar deu morts i una sèrie d’atemptats amb bomba. La NSU va ser desarticulada el 2011.

Alemanya reconeix un problema històric de neonazisme a les files del seu Exèrcit

La recent dissolució d'una companyia de les forces especials fa aflorar el problema de la infiltració extremista

El més llegit