Els joves italians tornen al camp després del coronavirus

La pandèmia del coronavirus ha accelerat la tornada al camp de molts joves italians, una tendència que ja s’havia manifestat en els últims anys. Com a conseqüència del virus, el sector agrícola ha alentit o disminuït l’activitat –les pèrdues ascendeixen a 12.000 milions– de més del 50% de les 730.000 empreses agrícoles del país, segons l’associació d’agricultors per compte propi (Coldiretti), que compta amb 1,3 milions d’afiliats. «Es tracta d’una històrica tornada a la terra», afirmen a l’associació. D’aquí unes setmanes Ismea, un ens públic que finança la compra de terres per a l’agricultura jove amb crèdits de baix interès i a llarg termini (30 anys), subhastarà 386 terrenys per als quals s’han presentat 1.709 sol·licituds. L’ens compta amb 70 milions de finançament per contribuir a aquesta tornada a la terra. Stefanio Leporati, president d’Ismea, afegeix que «amb la Covid-19 l’interès ha augmentat perquè, amb el tancament de les fronteres, s’ha entès la importància de comptar amb circuits de producció que siguin 100% italians». A més de les sol·licituds presentades, uns altres 4.000 joves italians, que ara perceben el que es coneix com a «renda de ciutadania» –una espècie de sou assistencial a fons perdut– també han demanat una feina com a agricultors a l’associació nacional dels grans agricultors. Entre els aspirants, no hi ha només fills o nets d’agricultors, sinó també enginyers, arquitectes, exempleats, llicenciats en ciències polítiques, neoadvocats, psicòlegs novells, entre un llarg etcètera. El comú denominador és doble. «No aconseguíem acceptar els esquemes i regles de la ciutat», diu Fabiana Moscato, que juntament amb el seu company Francesco han aconseguit un refugi i camps annexos als Apenins centrals (Bolonya), on han dut a terme un singular confinament. Avanços tecnològics «Des del començament de la pandèmia hem rebut una marea de sol·licituds de joves que volien posar en marxa una empresa agrícola», explica Veronica Barbati, president dels joves agricultors per compte propi. Barbati remarca que ja «no es tracta de ser als camps del matí a la nit amb l’aixada a la mà, sinó que la tecnologia –regs, controls a la distància, drons– està capgirant el sistema de producció d’abans». El ministeri d’Agricultura i les associacions d’agricultors xifren en 55.000 les empreses agrícoles del país portades per joves menors de 35 anys, amb una augment anual d’un 6%, fet que converteix Itàlia en el país amb més agricultors joves de la Unió Europea. S’insereixen en un sector que factura, en la seva globalitat, 538.000 milions d’euros anuals i ocupa 3,6 milions de persones. Juntament amb França, Alemanya i Espanya, Itàlia és un dels països que més incentiva l’agricultura nacional. En un simposi sobre aquesta qüestió, un avi agricultor va explicar que «abans es feia l’agricultor per no estudiar, mentre que ara s’estudia per treballar la terra». L’Observatori Smart Agrifood del Politècnic de Milà estima que l’agricultura que utilitza tecnologia, l’anomenen 4.0, ha assolit 450 milions d’euros de facturació, amb un increment anual del 22%. Raffaele Borriello, director general de l’associació de grans agricultors (Ismea), il·lustra que la seva entitat està compromesa a facilitar també serveis a les empreses que desitgen adoptar les tècniques de l’agricultura de precisió, però que «potser no s’ho poden permetre». Així s’aconsegueix, segons Borriello, «una producció més elevada, un estalvi dels recursos hídrics i energètics, a més d’obtenir aliments més saludables». Dona jove i agricultora A través de l’associació, Beatrice Pirazzini, a tan sols 24 anys, ha aconseguit comprar 12 hectàrees de terres. «El papa és agricultor i m’ajuda, però jo volia una empresa agrícola tota meva», diu. Els pressupostos de l’Estat per a aquest any preveuen la concessió inicial de 15 milions de crèdits a 15 anys per a empreses agrícoles portades per dones. Segons Carlo Petrini, fundador i president de Slowfood, «la por de quedar-se sense aliments, la conseqüent voluntat de ser almenys en part productors del que es menja i el sofriment per la clausura forçada en cases envoltades de ciment, han revaloritzat la feina al camp». «Ens vam adonar que allà, a la vall, hi faltava alguna cosa», reconeix la Fabiana, refugiada ja als Apenins centrals.

Els joves italians tornen al camp després del coronavirus

L'Estat subhastarà 386 terrenys agrícoles per a més de 1.700 sol·licituds

El més llegit