«Votarem per una nova Assemblea Nacional al servei de les majories i del país ¡S’acosta l’hora! », ha dit entusiasta Nicolás Maduro que ha demanat que el Congrés que sorgeixi de les pròximes eleccions legislatives, prevista per a finals d’aquest any, tingui «gent nova». La sala constitucional del Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) ha hagut de prendre nota de l’anhel del president i suspès a la junta directiva del partit opositor Primer Justícia (PJ) i ha donat el control d’aquesta força a José Brito, que havia sigut expulsat per suposats casos de corrupció.
Un dia abans, el TSJ, completament alineat amb el Palau de Miraflores, havia fet el mateix amb l’històric partit Acció Democràtica (AD). La direcció d’aquesta força socialdemòcrata li ha sigut atorgada a Bernabé Gutiérrez. Les autoritats designades per la màxima autoritat judicial podran en els dos casos utilitzar el logo, els símbols, emblemes i colors d’aquests partits.
«Mirem que no siguin els mateixos de sempre», ha dit Maduro sobre els futurs ocupants del Parlament controlat per l’oposició des del 2016. Ells, ha afegit el president veneçolà, han de ser persones que estiguin «cada dia al carrer lluitant». El seu rival en les presidencials de 2013, Henrique Capriles Radonski, membre de PJ, ha acusat el Suprem de respondre a «la malalta ambició de poder de Maduro».
Per la seva part, Henry Ramos Allup, secretari general d’AD durant 20 anys i, de fet, líder d’aquesta formació, ha responsabilitzat el Palau de Miraflores i el TSJ de violar la Carta Magna «de manera contínua» i de «tancar la porta a eleccions lliures». Segons Ramos Allup, AD «no es jugarà el seu destí en mans de lladres». El sector que l’acompanya promet «resistir» la mesura judicial. «La judicialització de la política no contribueix de cap manera al restabliment de la pau i la reconciliació nacional», ha opinat per la seva banda Henri Falcón, d’Avançada Progressista.
Ofensiva política
Els analistes consideren que el madurisme ha fet una altra traveta als seus adversaris. De fet, el TSJ repeteix un procediment que lE va possibilitar debilitar l’oposició al «reconèixer» com a autoritat de l’Assemblea Nacional la facció que encapçala diputat Luis Parra, enfrontat amb Juan Guaidó, a qui els Estats Units i 54 governs més han reconegut com a «president encarregat» de Veneçuela. «Els atropellaments de la dictadura no podran amb els partits polítics, al contrari, ens enforteixen i unifiquen en el propòsit d’aconseguir la llibertat», ha dit Guaidó a través del seu compte a Twitter.
La intervenció de la justícia en la direcció del PJ i AD han tingut lloc després que la Fiscalia General demanés al TSJ que declari «organització terrorista» a voluntat Popular, el partit de Guaidó i Leopoldo López, i el vèrtex més intransigent del triangle opositor enfrontat amb el Palau de Miraflores que componen les dues formacions intervingudes.
L’altra dada que confirma l’ofensiva política de Maduro s’ha verificat en el flamant disseny del Consell Nacional Electoral (CNE) amb vista als comicis legislatius. Entre els seus nous integrants hi ha un germà de Bernabé Gutiérrez, la nova autoritat interina d’Acció Democràtica, qui, si bé sempre havia respectat el lideratge de Ramos Allup, també s’inclinava a abandonar el camí radical de Guaidó i els seus aliats i participar de la contesa electoral.
«No han passat 24 hores des que intenten usurpar funcions els presumptes rectors del CNE i ja la Unió Europea, els Estats Units i els nostres aliats han rebutjat qualsevol acció que emani o derivi d’aquesta farsa que intenten escometre», ha dit Guaidó.