Milers de persones s’han concentrat aquest dimarts en nombroses ciutats franceses per retre homenatge a George Floyd coincidint amb el funeral oficiat a Houston de l’afroamericà l’assassinat del qual ha generat una onada de protestes a tot el món per denunciar el racisme i els abusos policials.
A París, la manifestació convocada per SOS Racisme ha tingut lloc a la plaça de la República en presència de líders polítics d’esquerra –Partit Socialista, França Insubmisa, Europa Ecologia els Verds i Partit Comunista–, així com representants sindicals, d’associacions estudiantils i oenagés.
Segons la prefectura hi han participat 2.400 persones que han guardat silenci durant vuit minuts i 46 segons, el temps que el genoll del policia Derek Chauvin va estar recolzat al coll de Floyd i li va provocar la mort per asfíxia.
Defensar la convivència
«Som aquí per denunciar el racisme i defensar la convivència. Som aquí per George però també per Adama, per Lamine i per molts joves que se n’han anat massa aviat. És inacceptable al segle XXI. Massa gent mor en mans de la policia», explica Feman, un raper que porta una samarreta que demana justícia per a Adama Traoré, el jove negre que va morir fa quatre anys sota custòdia policial i que a França s’ha convertit en el símbol de la lluita contra els excessos de les forces de l’ordre.
«En el món del 2020 algú pot ser assassinat davant dels nostres ulls només pel color de la seva pell. No pot ser. Les coses han de canviar», diu Sara, anglesa de 56 anys amb una mascareta blanca en la qual es podia llegir ’Black lives matter’ (la vida dels negres importa).
Originària de les Antilles i descendent d’esclaus, als seus 78 anys Louise ha vist commocionada els successos de Minneapolis. «Em recorda el tracte que van tenir els meus avantpassats durant segles i és molt violent. M’afecta moltíssim», assenyala.
Final del mètode de l’estrangulació
El ministre de l’Interior, Christophe Castaner, va garantir aquest dilluns una «tolerància zero» davant dels actes racistes comesos pels agents i va anunciar el final del mètode de l’estrangulació durant les detencions, tot i que el controvertit placatge abdominal podrà continuar practicant-se malgrat que les associacions en demanen reiteradament la prohibició.
El Govern intenta donar resposta a unes protestes que dissabte passat van fer sortir al carrer més de 23.000 persones i que potencialment poden encendre un nou conflicte en un país que arrossega les seqüeles de la revolta dels Armilles Grogues i d’un llarguíssim pols contra la reforma de les pensions.
Alhora, es veu obligat a defensar la tasca de les forces de seguretat, mobilitzades sense treva des dels atemptats del 2015. Mostra dels delicats equilibris als quals es veu obligat el ministre de l’Interior va ser la seva decisió de no sancionar els assistents a les manifestacions d’homenatge a Floyd, malgrat estar prohibides en l’estat d’emergència vigent decretat per l’epidèmia de coronavirus. Una actitud criticada per l’oposició, que retreu a Castaner posar en perill l’ordre públic i renunciar a fer respectar la llei.