La violència racista, una xacra que també assola el Brasil

L’Enzo celebrava diumenge el seu quart aniversari amb la família a la seva casa de Magé, a la perifèria de Rio de Janeiro, quan un home li va disparar al pit. L’assassí solia publicar en el seu compte d’Instagram fotografies vestit com a militar. L’etiqueta #BlackLivesMatter (les vides negres importen), que va brollar als Estats Units per denunciar la violència contra la població negra, es va escampar ràpidament per les xarxes socials al Brasil. El drama de l’Enzo va ser precedit per un altre de característiques semblants a la mateixa ‘ciutat meravellosa’ el mes de maig passat, tot i que amb una mínima diferència: al nen João Pedro li van disparar per l’esquena en el marc d’una operació policial. La successió de fets gairebé tots iguals entre si no va fer més que recordar que el genoll de l’uniformat que va apagar la vida de George Floyd a Minneapolis és un pes quotidià sobre els afrobrasilers. «Parlar sobre el racisme és eliminar la màscara de castedat de la promíscua societat brasilera. És denunciar els mites permanents d’una democràcia racial que mai va existir en aquest país», assegura la filòsofa Katiuscia Ribeiro. El Fòrum Brasiler de Seguretat Pública (FBSP) ha posat números a aquesta certesa: gairebé 8 de cada 10 persones que mata la policia són negres. La seva letalitat, sosté, és 21 vegades més gran a la de la força de seguretat nord-americana, i es va agreujar amb l’arribada de la ultradreta al Govern, el 2019. El factor Bolsonaro «Els negres no fan res, crec que ni serveixen com a reproductors», va arribar a dir Jair Bolsonaro el 2017, quan les seves aspiracions presidencials feien riure. Bolsonaro va designar Sergio Camargo com a president de la Fundació Palmares, creada fa tres dècades per l’Estat per promoure els valors de la cultura afrobrasilera. I malgrat portar-la a la sang, com el 55% de la població, Camargo va titllar setmanes enrere el moviment negre d’«escòria maleïda» i «rodamons». El 13 de maig, dia que es commemora l’abolició de l’esclavitud del 1888 va exaltar la figura d’Isabel, la princesa que va promoure el final d’aquest règim. Un descendent d’Isabel, el diputat bolsonarista Luiz Philippe de Orléans i Bragança, ha recolzat les opinions de Camargo. L’historiador Douglas Belchior els va recordar a tots dos que el 13 de maig és «la mentida cívica» de l’«elit» i que «la població negra continua estructuralment al mateix lloc que l’endemà de l’abolició». La pandèmia s’ha convertit en una altra de les constatacions: els efectes destructius de la Covid-19 són cinc vegades més alts en els afrobrasilers. Les marques de la desigualtat El 75% dels gairebé 60 milions de pobres al Brasil són negres. Segons una enquesta realitzada en conjunt per Oxfam i Datafolha, més de la meitat dels seus habitants opinen que ells guanyen menys per la seva condició racial. La federació que agrupa les dones que treballen en el servei domèstic (Fenatrad), en general, negres i mulates, acaba de denunciar que són obligades a anar a fer les tasques de sempre a les cases dels «amos» malgrat la quarantena i sota l’amenaça de ser acomiadades. Mirtes Renata és una d’aquestes dones. Com que no tenia a qui deixar el fill de cinc anys, el portava al luxós apartament de la ciutat de Recife on netejava i cuinava. A la Mirtes li van ordenar sortir al carrer a passejar el gos. Se’n va anar creient que el seu fill estaria fora de perill. Però Miguel Otávio Santana da Silva va abandonar l’apartament buscant-la davant de la mirada indiferent de la propietària, va arribar a una àrea sense protecció i va caure des de 35 metres d’altura. “Foi o racismo estrutural, no qual o Brasil está assentado, que tomou pelas mãos Miguel Otávio Santana da Silva, levou-o até o elevador, apertou o botão de um andar alto, liberou a porta e, indiferente, retornou ao lar.”https://t.co/Ong2aKdmvL — Flávia Oliveira (@flaviaol) 7 de junio de 2020 «Si fos l’hereu de la patrona, el Miguel seria viu», va assenyalar Flávia Oliveira, columnista d’opinió del diari carioca ‘O Globo’. «Això va segellar el destí a què els nens negres estan vinculats per un projecte inhumà i macabre, disfressat de fatalitat». La Mirtes s’ha quedat sola. Diu que si hagués sigut ella la responsable directa de la mort, la seva cara s’hauria disseminat per totes les pantalles de televisió i el seu nom s’hauria imprès amb les lletres de la infàmia. «Però la cara d’ella no pot estar als mitjans, no es pot revelar», va dir sobre l’ocupadora. La dona va ser arrestada per homicidi involuntari. Va pagar la fiança i va sortir immediatament en llibertat. Morales acusa Bolsonaro de recolzar el cop d’estat en contra seu Evo Morales assegura que l’ambaixada brasilera a La Paz va participar en el cop d’Estat que el va treure del poder el novembre passat. La diplomàcia de Jair Bolsonaro no només es va reunir amb els seus adversaris. «El Govern de facto ha d’aclarir els motius» dels vols al Brasil que va realitzar l’avió presidencial després de l’aldarull, va demanar Morales ,abans de tornar a reclamar la legitimitat de la seva victòria electoral. D’acord amb ‘The New York Times’, «un minuciós examen de les dades de l’elecció boliviana suggereix que l’anàlisi inicial de l’OEA, que va plantejar dubtes sobre frau electoral –i va ajudar a enderrocar un president– va ser defectuosa».

La violència racista, una xacra que també assola el Brasil

Gairebé vuit de cada deu persones mortes per la policia són negres

El 75% dels pobres són afrobrasilers, que són també els més exposats a la Covid-19

El més llegit