La pandèmia visibilitza l'explotació de temporers estrangers a Alemanya

«¿Espàrrecs per sobre de la dignitat humana?», es pregunta lacònicament una pancarta penjada al balcó d’una vivenda al centre de Berlín. Qui desconegui la situació dels temporers estrangers al camp alemany difícilment entendrà la denúncia. L’espàrrec blanc, aquest producte de temporada tan apreciat –i car– a la cistella de la compra dels alemanys, s’ha convertit en les últimes setmanes en tot un símbol de la precarietat i de les miserables condicions laborals i d’allotjament que pateixen treballadors temporals, fonamentalment romanesos i búlgars, en explotacions agràries d’Alemanya. L’arribada de la pandèmia i les corresponents mesures restrictives de moviment i activitat econòmica ja van evidenciar el març passat la dependència del sector agrícola alemany de la mà d’obra estrangera: la patronal d’agricultors alertava fa dos mesos que el camp alemany s’estava quedant sense braços per collir productes de temporada com la maduixa i l’apreciat espàrrec blanc. El Ministeri federal d’Agricultura i el d’Interior van reaccionar davant les demandes empresarials amb una sèrie de mesures excepcionals que permetien l’arribada de fins a 80.000 temporers estrangers –fonamentalment de l’est d’Europa– durant els mesos d’abril i maig. Aquestes mesures s’estendran previsiblement durant l’estiu. La collita de temporada està així, almenys parcialment, assegurada. Les condicions laborals, no tant. La pandèmia ha visibilitzat l’amuntegament, les condicions poc higièniques i les llargues jornades laborals que pateixen els temporers estrangers a Alemanya. Unes condicions que, òbviament, augmenten les possibilitats d’aparició de focus de contagi, com els sorgits en alguns escorxadors del país –en què també treballen molts ciutadans de l’est d’Europa i les condicions dels quals van ser qualificades recentment de «vergonyoses per a Alemanya» per l’Organització Internacional del Treball–. Vaga a Bornheim A mitjans d’aquest mes de maig una notícia va cridar l’atenció d’Erik Hagedorn i els seus col·legues del petit sindicat anarquista Unió Lliure de Treballadors i Treballadores (FAU): un grup de temporers romanesos es va alçar en una explotació d’espàrrecs de la localitat de Bornheim, a prop de Bonn, a l’estat federat occidental de Renània del Nord-Westfàlia. Quan Erik i els seus companys van arribar al lloc, es van trobar amb la següent situació: desenes de treballadors romanesos denunciaven no haver rebut els salaris; l’empresa no complia les mesures de protecció contra el coronavirus i oferia salaris més baixos i pitjors condicions als empleats estrangers que als alemanys; els temporers vivien amuntegats en contenidors dins de la mateixa explotació, en què se’ls oferia menjar en mal estat. Un dels temporers va filmar els barracons en què vivia dins dels mateixos terrenys de l’empresa Spargel Ritter –que s’ha declarat en fallida–. El sindicat FAU va publicar les imatges al seu canal de Youtube. «Diria que el que ha passat a Bornheim és l’habitual. La diferència és que allà la gent es va revoltar i això els va permetre rebre ajuda del nostre sindicat. Lamentablement, però, no és el normal. En la majoria d’ocasions, simplement, els prenen el pèl», assegura Erik Hagedorn a EL PERIÓDICO. Problema «estructural» El portaveu de la FAU argumenta que el col·lectiu de temporers estrangers a Alemanya ha tingut històricament poca o nul·la representació sindical. Això respon a la desconfiança dels mateixos treballadors, que acumulen males experiències amb sindicats corruptes als països d’origen; al poc o nul coneixement d’alemany dels temporers, i també als equips de seguretat contractats per empresaris, que mantenen aïllats els empleats estrangers. L’informe ’Iniciativa per a una feina agrícola justa’, confeccionat pel sindicat majoritari IG BAU, apunta que condicions com les de Bornheim no són aïllades ni noves: «Com el 2018, les penoses situacions descobertes en molts llocs permeten suposar un frau sistemàtic en el pagament del salari mínim. Els treballadors entrevistats als camps sovint esmentaven un o alguns dels següents delictes: frau salarial, nòmines i fulls d’horaris opacs, falta d’equips de protecció, retencions salarials il·legals, allotjament i alimentació precàries...». IG BAU demana augments salarials per a un col·lectiu que considera «rellevant per al sistema» i mesures com les preses per les autoritats alemanyes en el sector carni després que sortissin a la llum els focus d’infecció de Covid-19. De moment, el tema no sembla estar al capdamunt de l’agenda del Govern federal: el 27 de maig, la cancellera Angela Merkel i el primer ministre romanès, Ludovic Orban, van trucar-se. Van parlar de «la necessitat de complir els estàndards de protecció laboral i d’higiene» dels temporers romanesos a Alemanya». No van proposar, no obstant, mesures concretes per portar-ho a terme.

La pandèmia visibilitza l'explotació de temporers estrangers a Alemanya

L'apreciat espàrrec blanc s'ha convertit en un símbol de la precarietat i les condicions que pateixen treballadors de l'est d'Europa

El més llegit