El secretari d’Estat dels EUA, Mike Pompeo, va visitar aquest dimecres Israel en un clar gest de recolzament al Govern encapçalat pel primer ministre, Benyamin Netanyahu, juntament amb el seu ara soci, Benny Gantz, que prendrà possessió aquest dijous i amb el qual es posa fi a un llarg bloqueig polític després de la celebració de tres eleccions generals.

El viatge de Pompeo, que només va durar sis hores, permet a Netanyahu jurar demà el seu càrrec per quarta vegada consecutiva amb la imatge de proximitat de l’Administració de Donald Trump i posant a sobre de la taula tres assumptes principals que han centrat avui les converses: el conflicte amb l’Iran, la pandèmia de la Covid-19 i l’annexió de parts del territori palestí ocupat de Cisjordània, un pla al qual els EUA van donar llum verda amb la seva proposta de pau, que no ha rebut recolzament de la comunitat internacional.

«Estem a punt de formar un Govern d’unitat nacional», va dir Netanyahu amb satisfacció en una roda de premsa conjunta amb Pompeo, en la qual va remarcar que aquest pas «és una oportunitat» per a «la pau i la seguretat», segons l’establert en l’anomenat Acord del Segle, el polèmic pla de Trump i el seu gendre Jared Kushner que obre la porta a l’annexió israeliana de part de Cisjordània, com la fèrtil i geopolíticament clau vall del Jordà, però desatén totes les reivindicacions palestines.

Presses de Netanyahu

L’annexió és una qüestió central per al primer ministre i pretén impulsar-la a partir del juliol, però haurà de coordinar els seus moviments amb Washington. Netanyahu té pressa, sabedor que les pròximes eleccions del mes de novembre als Estats Units podrien comportar un canvi d’inquilí a la Casa Blanca i reduir les seves possibilitats, no contemplades fins a l’arribada de Donald Trump per la comunitat internacional, que apostava per la creació d’un Estat palestí partint de les fronteres del 1967, la coneguda com a solució de dos estats.

«Encara queda feina per fer» i elements per tancar, va afirmar sobre això Pompeo, tot i que va posar èmfasi que «és necessari veure progressos en això», sense detallar cap mesura concreta. Dies enrere, no obstant, va reiterar que la decisió final sobre l’annexió dependrà d’Israel.

Un altre dels temes abordats, en el qual els dos països semblen estar en consonància, va ser la influència de l’Iran a la regió, sobretot a Síria, i la preocupació que Teheran desenvolupi armament nuclear. «La campanya en la qual hem participat per reduir els recursos que els aiatol·làs tenen per fer mal aquí a Israel i a l’ample del món ha donat els seus fruits, ha tingut èxit, i seguirem amb aquesta campanya. Hi ha més feina a fer en això», va assegurar Pompeo, que va acusar Teheran d’«utilitzar els seus recursos per fomentar el terror al món, fins i tot mentre el poble iranià s’enfronta» a la pandèmia del coronavirus.

Creixent influència xinesa

Una de les qüestions difícils a tractar va ser el malestar nord-americà per la creixent influència econòmica de la Xina a Israel, com queda patent en els seus moviments per controlar ports mediterranis al país.

Pompeo va fer una al·lusió velada a Pequín durant les seves declaracions conjuntes amb Netanyahu i, segons la ràdio pública Kan, va mostrar la seva contrarietat a la presència del seu principal rival a Israel, on empreses xineses amplien gradualment la seva presència.

Segons Washington, les creixents inversions xineses podrien suposar un perill per a Israel, a l’estendre la seva capacitat per apropiar-se d’informació i dades tecnològiques delicades del país.

Després de la seva trobada amb Netanyahu, Pompeo es va reunir amb el seu principal soci, Gantz, i després amb Gabi Ashkenazi, qui s’espera que sigui ministre d’Afers Exteriors en el gabinet que es constituirà demà.

Prefectura de Govern rotatòria

El nou gabinet, anomenat «d’emergència» pel coronavirus, només podrà legislar durant els primers sis mesos sobre qüestions vinculades a la pandèmia i sobre l’annexió de Cisjordània.

La prefectura de Govern serà rotatòria, ostentada per Netanyahu el primer any i mig i després passarà a Gantz per un període igual.

La visita d’avui va tenir lloc en condicions particulars: amb el transport aeri reduït al mínim per la pandèmia, Pompeo ha sigut el primer alt càrrec estranger a viatjar a Israel després del tancament de fronteres al març.

Va arribar amb mascareta amb els colors de la bandera nord-americana i va mantenir dos metres de distància amb tothom amb qui es va reunir.

Tot això remarca la importància que Washington donava a aquest viatge, fins al punt de realitzar-lo en un moment tan poc òptim com l’actual per als intercanvis diplomàtics directes.

Tensió creixent a Cisjordània

Mentrestant, la tensió continua augmentant a Cisjordània. Aquest dimecres, un menor palestí de 15 anys ha mort després de rebre un tret al cap en enfrontaments amb militars israelians al camp de refugiats d’Al Fawar, a prop d’Hebron, al sud de Cisjordània. En els disturbis van resultar ferits de bala quatre joves més, un en estat greu, segons va informar un portaveu del Ministeri de Sanitat palestí.

«Aquesta nit, durant una operació per detenir sospitosos involucrats en activitats terroristes», s’han generat «disturbis violents» durant els quals «es van llançar roques, còctels molotov i artefactes explosius» contra els soldats i «es van escoltar trets», va informar, al seu torn, l’Exèrcit israelià, que va agregar que un soldat va resultar ferit lleu. Les tropes van respondre amb mitjans de dispersió antiavalots i trets de munició real, va concretar la representació militar.

Els fets s’inscriuen en un context d’augment de la violència a Cisjordània: un soldat israelià va morir aquest dimarts després de rebre l’impacte al cap d’una pedra en una batuda de l’Exèrcit en un llogarret palestí. Poques hores després, un palestí va ser ferit de bala després d’intentar apunyalar un policia de fronteres en el punt de control militar israelià de Qalandia.