La història de la pandèmia a Berlín és la d’un confinament que mai va ser. La vida pública no ha deixat d’existir a la capital alemanya malgrat les restriccions contra l’expansió del virus. Els comerços no considerats essencials van haver d’abaixar la persiana a mitjans del març passat –la majoria ja ha reobert–, part de la burocràcia i els serveis públics com biblioteques, escoles o guarderies van deixar de funcionar, els gimnasos segueixen tancats, i bars, clubs i el lleure nocturn estan paralitzats sine die, però ni els parcs es van buidar ni els runners van desaparèixer de les vores del riu Spree ni pels carrers van deixar de circular cotxes. Fidel a la seva essència anàrquica i un tant aliena a la resta d’Alemanya, Berlín ha seguit el seu propi camí.