Les flames devoren des de fa tres setmanes la denominada zona d’exclusió de Txernòbil, un territori de 2.600 quilòmetres quadrats al voltant de l’antiga central atòmica soviètica que va explotar el 1986 i on l’accés i l’habitabilitat estan severament restringides per les autoritats. Tot i que les flames no amenacen les instal·lacions escenari del pitjor accident nuclear de la història, sí que podrien generar cendres radioactives que els vents podrien portar fins a grans nuclis poblats com Kíev, ciutat situada a tan sols un centenar de quilòmetres al sud.
A principis del mes d’abril, la situació es va tornar crítica, ja que les flames es trobaven molt a prop dels dipòsits de Podesli, on s’han emmagatzemat residus radioactius de tota la zona i de la planta mateixa. Per a aquestes dates, el foc ja havia arribat a la població de Prípiat, la ciutat model soviètica al costat de la central on residien els treballadors de la planta i les seves famílies i que va haver de ser evacuada 36 hores després de l’explosió. En l’actualitat, és una ciutat fantasma i un dels més importants focus mundials d’atracció del denominat ‘turisme de desolació’, que busca llocs amb morbositat o que inspirin horror.
En diverses ocasions, les autoritats ucraïneses han donat per sufocats o controlats els focs, però continuen apareixent nous focus que són observats pels responsables de la zona d’exclusió. «Actualment, els vents estan arribant als 21 quilòmetres per hora», ha assegurat l’autoritat que controla la zona d’exclusió, en declaracions recollides per Europa Press. «No hi ha amenaça per al refugi (el sarcòfag), els residus radioactius o altres objectes crítics a la zona d’exclusió», han insistit, no obstant. En les tasques d’extinció hi participen 1.200 bombers.
Fum a Kíev
En els últims dies, els habitants de Kíev, la capital d’Ucraïna, han pogut percebre sentir en l’atmosfera fum que molts han atribuït a l’incendi a Txernòbil. El Servei d’Emergència Estatal afirma que les emanacions, en realitat, procedeixen d’altres focs a la regió de Zhitomir, a uns 100 quilòmetres a l’est, i que els nivells de radiació a la ciutat eren els normals. No obstant, fa tres setmanes, quan es va iniciar la tragèdia, Egor Firsov, responsable d’una agència governamental del medi ambient, va declarar que el nivell de radioactivitat a la ciutat de Kíev era 16 vegades superior al normal.
L’efecte immediat que tindran els focs és la destrucció d’una de les últimes zones completament verges que hi ha al continent europeu, amb una gran biodiversitat, precisament a causa que en els últims tres decennis no s’hi ha exercit pràcticament cap influència humana. Allà hi habiten ossos, bisons, linxs, cavalls salvatges i unes 200 espècies d’aus, segons ha descrit l’investigador Germán Oriazola, de la universitat d’Oviedo. En alguns casos, fins i tot s’han identificat en algunes espècies com les granotes «canvis adaptatius» als alts nivells de radioactivitat. «Les granotes de la zona d’exclusió són més fosques, cosa que podria protegir-les de la radiació», ha especulat.