El Tribunal Suprem d’Israel, finalment, haurà de decidir si un acusat de delictes greus pot optar al càrrec de primer ministre, una decisió que afectarà de ple la formació d’un Executiu encapçalat per Benjamin Netanyahu, sobre qui pesen tres càrrecs de corrupció.
Des que es va anunciar aquest dilluns el pacte per formar un Gabinet d’unitat nacional, el tribunal ha rebut tres peticions perquè prohibeixi que Netanyahu –acusat de frau, suborn i abús de confiança– pugui accedir a la direcció de Govern.
La llei israeliana impedeix a un ministre continuar ocupant el càrrec si és encausat, però no diu res sobre el primer ministre. En els últims mesos, el Suprem ha rebut fins a tres peticions en aquest sentit, no obstant, en totes elles s’ha negat a estudiar l’assumpte, al·legant que es tractava d’una qüestió hipotètica que podria haver enterbolit les negociacions.
La qüestió ja no és hipotètica
Però el pacte fa que la qüestió ja no sigui només hipotètica. Si no hi ha resolució judicial contrària, l’acord estipula que Netanyahu serà primer ministre fins a l’octubre del 2021, data en la qual serà substituït per Beny Gantz.
De moment, el tribunal ha donat de termini a l’Estat perquè es pronunciï sobre les peticions abans del dijous vinent. Segons l’acord entre els dos líders dels partits més votats ahir, si el Suprem desqualifica Netanyahu per al càrrec de primer ministre, el país haurà de celebrar noves eleccions. Serien les quartes en un any i mig, després de tres cites electorals a l’abril i al setembre del 2019 i al març del 2020.
El judici a Netanyahu hauria d’haver començat el març passat, però dos dies abans que s’assegués a la banqueta es va declarar una emergència judicial pel coronavirus. Segons mitjans locals, un dels detonadors que va fer que s’assolís un pacte va ser l’amenaça de Gantz, actualment president del Parlament, de permetre tramitar una proposta legislativa per prohibir a un acusat rebre l’encàrrec de formar govern.