El conflicte entre els Estats Units i Veneçuela escala en temps de coronavirus. Washington ha passat de nou a l’ofensiva i el president veneçolà, Nicolás Maduro, ha enviat als nord-americans un missatge en què, a més d’expressar-los la seva «solidaritat» i «consternació» davant «les conseqüències de la pandèmia» al país, diu sentir-se obligat a «alertar-los» mentre «el món s’enfoca a atendre l’emergència del Covid-19». «El Govern de Trump instrumentalitza una vegada més les institucions per assolir els seus objectius electorals i, basant-se en infàmies sota pretext de la lluita contra les drogues, ha ordenat el desplegament militar més gran dels Estats Units a la nostra regió en 30 anys, a fi d’amenaçar Veneçuela i de portar la nostra regió a un conflicte bèl·lic costós, sagnant i de durada indefinida», ha dit Maduro.
El diputat Juan Guaidó, considerat per Washington i 54 governs més com a «president encarregat» de Veneçuela, recolza la decisió de la Casa Blanca i reitera en aquest context que no descarta la hipòtesi d’una intervenció militar nord-americana per forçar la sortida del poder de Maduro. «Hi ha una opció d’escalar la pressió, ja vam dir que totes les opcions compten», ha dit.
L’intent de militarització del Carib per part de l’Administració de Trump ha sorprès els analistes més imparcials: un informe de la Fundación Paz y Reconciliación (Pares) de Colòmbia consigna que el 70% del trànsit marítim de cocaïna amb destinació als Estats Units es fa en aigües del Pacífic.
Pla de transició
Alhora de la parafernàlia bèl·lica, Washington llança altres globus d’assaig. Dies enrere, el secretari d’Estat, Mike Pompeo, va proposar una entesa per aixecar les sancions contra Veneçuela sobre la base d’una normalització de les activitats de l’Assemblea Nacional (Parlament), encarregada al seu torn de crear un consell d’Estat del qual no podrien formar part ni Maduro ni Guaidó. L’oferta nord-americana es va conèixer després que el «president encarregat» rellancés amb un mínim ressò el seu pla d’un Govern d’emergència nacional, amb ell al capdavant.
El desplegament militar i el «marc democràtic per a Veneçuela» dissenyat per Pompeo són conseqüència de la debilitat política de Guaidó. El pla que té al cap el secretari d’Estat assigna als militars maduristes un paper important en aquesta hipotètica transició, similar al que van jugar els uniformats a Xile i Nicaragua, als anys 90, quan aquests països van deixar enrere la dictadura militar i el sandinisme amb els generals Augusto Pinochet i Humberto Ortega, respectivament, al capdavant dels seus respectius exèrcits.
La Força Armada Bolivariana ha rebutjat la proposició i diu que es prepara novament per al pitjor mentre els opositors denuncien un enduriment de la repressió. Diumenge de Rams, Maduro va establir una curiosa analogia entre la crucifixió i el seu present polític. «A Jesucrist el maten per ser antiimperialista, per enfrontar-se a l’Imperi romà», va dir.