La batalla contra el coronavirus no es lliura només als hospitals. Al disparar-se la demanda de mascaretes s’ha desencadenat una guerra entre països per fer provisió de material sense gaires escrúpols.
A França són cada vegada més els presidents regionals que acusen els Estats Units d’interceptar les seves comandes als aeroports xinesos a cop de talonari, però París també ha irritat Estocolm per haver retingut durant dues setmanes un lot de mascaretes destinat a Espanya i Itàlia.
El conflicte va esclatar el 5 de març passat quan, segons ‘L’Express’, França va retenir a Lió 4 milions de mascaretes de l’empresa sueca Mölnlycke, multinacional del sector mèdic especialitzat en productes d’un sol ús.
Dos dies abans, Emmanuel Macron havia firmat un decret que habilitava el Govern a requisar, com en temps de guerra, tots els estocs de material que estiguessin en territori francès per lluitar contra el Covid-19.
La mercaderia sueca, fabricada a la Xina, va arribar amb barco al port de Marsella i va ser traslladada al centre de distribució que la companyia escandinava té a París.
«Els nostres interlocutors ploraven»
Des d’allà 2 milions de mascaretes s’havien d’enviar a Espanya i Itàlia, molt colpejades ja per l’epidèmia i on els clients de Mölnlycke esperaven la mercaderia amb candeletes. «Al telèfon els nostres interlocutors ploraven. Necessitaven aquestes mascaretes urgentment, era terrible», expliquen fonts de la companyia a la revista.
Al constatar el bloqueig, la direcció de l’empresa es va posar en contacte amb el Govern suec perquè pressionés París i el Secretariat General de Defensa i Seguretat Nacional (SGDSN), òrgan assessor del Govern amb competències en gestió d’estocs de mascaretes quirúrgiques.
Després de dues setmanes d’estira-i-arronses, l’SGDSN accedeix a alliberar la meitat de la remesa perquè Espanya i Itàlia rebin les mascaretes. Escaldada per l’experiència, Mölnlycke utilitza ara els ports de Bèlgica per portar les mascaretes amb avió a Espanya i Itàlia.
Mentrestant, en l’hexàgon es queixen dels cops baixos dels Estats Units, que utilitzen l’estratagema d’oferir tres o quatre vegades més diners per les mascaretes i porten el carregament d’un avió a un altre a la mateixa pista dels aeroports xinesos.
«Ens hem de barallar»
«Els americans treuen els diners en efectiu i paguen tres o quatre vegades més per les comandes que hem fet, així que ens hem de barallar», s’indignava el president de la regió del Gran Est, Jean Rottner, a l’emissora RTL.
És el mateix retret que els fa la presidenta de la regió parisenca, Valérie Pecresse, quan assegura que se li va escapar un carregament perquè la seva administració paga al rebre la comanda mentre que els americans ho fan al comptat sense veure el material.
«Això pot ser més atractiu per a alguns que volen fer negoci amb la desesperació del món sencer», ha criticat Pécresse a LCI. L’Administració nord-americana, per la seva banda, ho nega tot.
El mateix ministre francès de Sanitat, Olivier Véran, va donar a entendre el 28 de març passat que podria ser complicat rebre totes les comandes.
«No estic segur que les importacions han arribat efectivament a casa nostra fins al minut mateix en què l’avió aterra a la pista dels aeroports francesos», va dir al parlar d’una «cursa mundial» a la recerca de mascaretes.
Antoine Bondaz, de la Fundació per a la Investigació Estratègica (FRS) explica a ‘Le Parisien’ que tots els països estan en una situació d’urgència i que, per tant, «tots els cops estan permesos».
Per reduir la dependència de la Xina, que fabrica la meitat de les mascaretes del món, Emmanuel Macron s’ha compromès a intensificar la producció francesa i ha passat dels 15 als 40 milions d’unitats mensuals.